Sánchez Piñol presenta la seva darrera novel·la “Pregària a Proserpina”

Com a “novel·la de gran importància moral i política” va qualificar l'editor de Pregària a Proserpina (“Oració a Proserpina”), l'última obra narrativa d'Albert Sánchez Piñol que acaba de presentar-se a Barcelona tant en el text original català (La Campana ) com en la traducció al castellà que ha dut a terme Noemí Sobregués.

Sánchez Piñol, autor d'una obra no excessivament prolífica però sempre reeixida, ha ubicat aquesta darrera novel·la a la Roma de les acaballes de la vida republicana. “Una societat abocada a la guerra civil i obligada a variar de rumb per sobreviure perquè la gent no canvia si no es veu precisada a fer-ho.

Tot i que amb un element diferenciador que ocupa un paper important en aquesta narració i és la presència de l'esclavatge”. “Una època -va afegir- que potser em fascina perquè la societat romana de llavors admet molts paral·lelismes amb la nostra i perquè a més està molt a prop dels nostres esquemes mentals: ens costa més entendre el llenguatge de Ramon Berenguer, que el de Ciceró. I és que la societat romana tardorrepublicana és una metàfora de la contemporània: ¡terriblement injusta!, encara que paradoxalment posseïa més biblioteques que les que hi ha a Barcelona…”. Per fer versemblant aquest context històric cal que l'autor demostri, com passa, la seva excel·lent formació humanística, cosa que el porta a manejar els clàssics llatins i la mitologia amb autoritzat coneixement de causa.

Però Pregària a Proserpina no és, malgrat tot estem explicant una novel·la històrica, si bé té molts elements d'aquest caràcter. Segons l'autor, es tracta d'“una novel·la clàssica d'aventures amb elements fantàstics”. Es pot dir, alhora, que Sánchez Piñol no ha pogut sostreure's als seus precedents literaris –“La pell freda”, “Pandora al Congo”- en què apareixen éssers imaginaris i preocupants, moltes vegades subterranis, que sorgeixen de nou a aquesta obra com a metàfora duna societat fortament tecnològica, diferent de la humana i fortament individualista. D'aquí ve la cita de Proserpina, la deessa al retaule mitològic romà de la mort i de la vida subterrània.

Sánchez Piñol creu que està en un punt on pot unir l'experiència amb la maduresa, cosa que li permet escriure textos més elaborats. Tot i això “cal fer fàcil el que és difícil, de manera que el text literari s'accessible a qualsevol lector”. I finalitza confessant que “ningú no pot imaginar el que sent un escrit quan posa la paraula fi en un llibre. Puc confessar que cada cop que ho he fet he experimentat una sensació diferent…”.