Quan et trenquen la vida o com l'amor pot superar l'odi sembrat per ETA

“Una vegada que mates ja no ets el mateix. Has creuat una línia de què no es pot tornar” diu Javier, antic militant d'ETA, a Emilia en una carta que constitueix el sincer examen de consciència d'una vida plena d'errors. Un dilema tràgic sobre el qual Teo L. Basterra fabula a Quan et trenquen la vida (Bohodón ediciones).

De fet, aquest relat curt aprofundeix en un tema que sempre ens ha semblat suggestiu i és el de com forma una relació sentimental pot ser capaç de superar la barrera entre dos éssers el passat dels quals els situa en dues ribes separades per l'odi i el crim . Una situació que cal suposar que no ha estat excepcional i que s'ha pogut plantejar en qualsevol de les nombroses societats enfrontades per tots els diferends sarraïns que al món hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà. Al nostre entorn concret, al País Basc -i per extensió, a la resta d'Espanya-, en què, durant mig segle, la societat ha estat dividida pel compromís, la lenitat o la inhibició de bona part amb la activitat terrorista, mentre que un altre sector ha viscut com a subjecte pacient d'aquesta situació, amb la seva vida amenaçada, aïllada i en un ambient de terror, si més no d'indiferència. Que en aquest context enrarit pogués sorgir l'espurna de l'atracció entre dues persones situades en riba diferent i l'amor és un punt de partida narratiu amb immenses possibilitats.

Aquesta és la ficció creada per Basterra en aquest relat curt que comentem i en què s'imagina la relació que sorgeix espontàniament i inopinada entre la vídua d'un policia nacional assassinat per ETA i un antic abertzale amb les mans tacades de sang, però l'itinerari del qual personal -radicalitzat a conseqüència de les tortures policials patides per meres sospites- li ha portat analitzar aquest passat de manera crítica ia intentar superar-lo racionalment. El desconeixement de la situació personal de cadascú per l'altre membre de la parella dóna lloc a una situació desesperada l'única sortida de la qual és la del sacrifici personal. L'oferiment de la pròpia vida per qui va arrabassar la seva als altres com a manera de redimir la culpa constitueix, d'alguna manera, una sortida honrosa molt vinculada al missatge cristià.

Més enllà de la ficció -o no?- literària, Quan et trenquen la vida convida a pensar fins a quin punt només l'amor és una eina vàlida per superar l'odi i la desraó.