Antonio Fernández presenta “El negoci de les armes a Espanya”

El negoci de les armes a Espanya (Almuzara, 2023) del periodista Antonio Fernández Estevez és la radiografia d'un sector fosc que arriba a l'1% del PIB d'Espanya, que mou milers de milions d'euros i que en 7 anys passarà a doblar el seu percentatge sobre el PIB.

El de les armes és un sector sensible per molts motius: el volum de negoci que suposa, les característiques de les companyies que l'integren, de nivell tecnològic avançat, i el misteri pels secrets militars que atresora.

Per si no n'hi hagués prou, hi ha un component sobre el qual s'ha llançat molt poca llum: qui maneja els fils del negoci de les armes a Espanya? Quines són les famílies que es dediquen al negoci armamentístic? Qui és darrere de les principals companyies del sector? Per què apareixen morters espanyols a la guerra del Iemen o perquè el iot blindat d'un magnat àrab a dalt de la ria de Vigo per posar una antena de 6 milions d'euros?

En aquest llibre s'exposen les magnituds mundials principals del comerç d'armes i els conflictes que s'alimenten amb el trànsit il·lícit d'armament. Com es va dilapidar una indústria capdavantera en armes de foc i com algunes empreses d'última generació s'estan fent un lloc a l'escena mundial i com tot i perdre quota de mercat internacional a l'últim any, Espanya és encara la novena potència exportadora d'armes del planeta.

També es descobreix qui és qui a la gran família del negoci de les armes a Espanya: els polítics i militars que dominen un sector endogàmic i elitista. Els seus noms i gestes (bèl·liques i no bèl·liques) es plasmen per primera vegada en un llibre. La llum comença a dissipar les ombres del sector més obscurantista de la indústria espanyola.

SOBRE L'AUTOR

Antonio Fernández (Ermille, Ourense,1959) va començar la seva carrera de periodista a la secció de política del Diario de Barcelona el 1981. Des de llavors, ha passat per una gran varietat de mitjans: col·laborador del setmanari A Nosa Terra als anys vuitanta, va formar part de la secció d'economia i laboral d'El Periódico de Catalunya del 1983 al 1988, va ser el primer delegat de la desapareguda revista Tribuna a Catalunya i des del 1988 al 2004 va ser delegat en aquesta comunitat de la revista "Tiempo".

Entre el 2000 i el 2002, va ser col·laborador de la revista "Selecta" i tertulià del programa Protagonistes Catalunya. Director de comunicació de la Conselleria de Treball i Indústria de 2004 a 2006, amb posterioritat va ocupar el càrrec de director adjunt del setmanari "El Triangle" i del portal Eldebat.com, així com el de cap de redacció de "El Mundo de Cataluña" , per recalar per fi al diari digital "El Confidencial" el desembre de 2008, mitjà en què escriu habitualment. És autor de Pujol & Puig (L'Esfera, 2015)