“Quin bé que em fas quan em fas bé”, un nou llibre de relats curts d'Albert Espinosa

Només cal dir que Albert Espinosa és un home que ha demostrat una fortalesa hercúlia per superar les seves patologies físiques per admirar la seva tenacitat si no poguéssim afegir que, a més, es tracta d'una persona que ha aconseguit graduar-se en enginyeria i, alhora, consagrar-se com escriptor fecund que ha obtingut èxits reconeguts tant a la seva obra literària, com al cinema o la televisió. I encara que a l'hora d'escriure ha tocat moltes tecles, sembla evident la seva afecció per un gènere considerat sovint -i injustament- menor; el dels contes. Aquest és exactament el contingut del seu darrer llibre, “Quin bé em fas quan em fas bé” -Espinosa agrada utilitzar jocs de paraules en els títols d'algunes de les seves obres literàries i teatrals- en què inclou vint-i-dos relats breus.

Espinos defuig el llenguatge alambinat i opta per una forma d'expressió literària els textos de la qual poden ser llegits de corregut per qualsevol persona sense que això suposi cap menyscapte de la seva qualitat, cosa que no eximeix una riquesa lèxica utilitzada amb discreció, que ens va permetre -amb perdó - conèixer l'existència de les gazànies… El mateix cal dir de les línies argumentals dels relats, molt propera a les vivències de l'hipotètic lector, ja que revelen sovint els seus propis laberints i obsessions personals, bé en l'elecció dels temes, bé el disseny dels personatges que els protagonitzen. De manera que és fàcil detectar en molts dels relats la presència -no necessàriament tràgica, sinó d'alguna manera desdramatitzada- de les malalties -especialment, de les patologies oncològiques, que tan bé coneix per ciència pròpia, però també de les auditives , l'Alzheimer o el Covid-, de vegades buscades voluntàriament, com al conta del futbolista adolescent que es lesiona adrede. Més evident encara resulta la presència de la mort i, en particular, de com es percep la imminència de la seva arribada, com el dels nens guardians justiciers (La solitud triada o la independència conquerida), el de l'elèctric de l'equip cinematogràfic (Cors en forma de costellets), el descobriment d'un gen que revela la seva imminència (El passat és la pólvora de la felicitat del present) o el relat dels tres últims dies d'un malalt terminal (Gazanias humanas) Encara que no falta algun relat incardinable a el gènere de la fantasia o de la ciència ficció.

En fi, que n'hi ha per satisfer tots els gustos en un llibre com aquest de fàcil i grata lectura.