Desirée Bela-Lobedde descobreix el racisme subjacent a la nostra societat (“Ponte a punto para el antirracismo”)

Els espanyols hem estat convençuts que estàvem vacunats contra el nefand pecat del racisme, però l'escàndol despertat aquests dies a tot el món a causa dels insults rebuts a València pel futbolista brasiler Vinicius ha posat en relleu que no era exactament així. Ens agradi o ens disgusti, el cert és que a la societat espanyola hi ha en certes persones un racisme subjacent que es materialitza en nombroses mostres d'intolerància. Algunes, potser la majoria, punt menys que imperceptibles, d'altres més exterioritzades i evidents i les últimes, manifestes i sense cap inconvenient, com les que es produeixen en les grans activitats esportives, sobretot en el futbol. Ve doncs molt a propòsit l'aparició del llibre “Ponte a punto para el antirracismo” (B Penguin Random House) de l'escriptora espanyola afrodescendent Desirée Bela-Lobedde.

"Les últimes investigacions sobre biaixos implícits -diu- demostren que totes les persones tenen prejudicis racials, que la majoria no en són conscients i que aquests prejudicis es reflecteixen en les nostres accions". I afegeix: “sé que aquest llibre, sobretot si ets una persona blanca, t'escocerà. Sé que et pot despertar emocions d'ira, ràbia i enuig i això està bé, la veritat. Però no escric aquest llibre perquè tu et sentis bé. Ho escric perquè entenguis quines conseqüències té l'existència d'aquestes injustícies racials; així que no pretenc que t'agradi; pretenc que et serveixi”.

Posa principal accent en el que anomena “supremacia blanca”, cosa que sovint “està invisible i és nomenat en molt poques ocasions” però que s'expressa en manifestacions de privilegi, com a recompenses a persones blanques, formes en què s'explica la història, manca de desconfiança, tracte no segregatori dispensat per les forces d'ordre, etc. “En tot cas és un privilegi “que les persones blanques no ho perceben com a tal” ja que “les persones poden no ser racistes però les seves accions, comportaments i sentiments poden promoure el racisme”.

Tot i que genèticament no existeixen les races, diu que sí que hi ha un sentiment racista que el punt partida del qual xifra en la mateixa Bíblia (amb la història dels descendents de Noè) i que es va posar de moda a partir de la Il·lustració. I encara que hi va haver defensor a ultrança de la unitat del gènere humà com Bumenback o Douglass, altres van establir les bases d'un racisme pretesament científic (Bernier, Gobineuau, Galton) que va donar lloc a l'aparició de l'eugenèsia i va tenir la màxima expressió en el genocidi nazi. Ara bé, això no exclou l'existència de les ètnies que són “grups socials que atenen un origen comú i certs trets compartits com a llengua, religió o cultura”.

Indica que hi ha diferents nivells de racisme: individual i inconscient, del qual “ningú escapa”; interpersonal, que es manifesta en certes actituds; i l'institucional o legal; i denuncia l'actitud d'alguns que es preen de “no veure colors”, allò que anomena “daltonisme racial”, una “teoria que considera que la millor manera d'acabar amb la discriminació és tractar totes les persones per igual, sense contemplar el grup racial ètnic a què pertanyen” perquè “les úniques persones que es poden permetre no veure colors són les blanques. “La resta de persones esteu obligades a tenir en compte els colors de les nostres pells”.

Recorda la confusió entre racisme, xenofòbia i migració, que són conceptes diferents, encara que de vegades conflueixin i denuncia el racisme a les escoles amb actituds d'assetjament cap a certs alumnes “diferents”, de la mateixa manera que també el que anomena “antirracisme performàtic” o "activisme teatral", poc o gens eficaç, així com l'"apropiació cultural", manifestació de la supremacia blanca que comporta l'"adopció o ús d'elements culturals per membres d'una altra cultura" i que es produeix quan hi ha una relació colonial passada o present, hi ha banalització o burla i menyspreu pels drets individuals o col·lectius.

Bela-Lobedde promou un feminisme inclusiu perquè entén que el tradicional representa les dones blanques. "Les dones racialitzades patim pressió no només pel fet de ser mors, sinó també per ser racialitzades" pel que "en posar el focus en el gènere com a eix d'opressió, perdem part de la perspectiva". De fet, entén que en feminisme també es poden produir actituds racistes.

Tot això us porta a aconsellar que no allunyem de l'autocomplaença perquè “has de ser capaç de revisar les vostres actituds i els vostres aprenentatges des de l'autocrítica”.

Una cosa final. L'autora proposa per al Nou Món i en substitució del topònim Amèrica, que sembla representatiu d'una conquesta, el d'Abya Yala, que va ser el nom amb què el coneixia el poble alguna radicat a cavall entre Colòmbia i Panamà.