"La meva estimada filla Hildegart": el parricidi que va commoure l'Espanya de la segona república

La crònica de successos constitueix un dels gèneres periodístics per antonomàsia i encara que durant moltes dècades va quedar relegada a les pàgines interiors dels diaris oa publicacions especialitzades, hi ha hagut èpoques en què ha adquirit autèntic protagonisme, com passa ara mateix. També va ser així en temps de la segona república quan es va produir un fet atroç que s'ha convertit en exemple paradigmàtic de fins a quin punt la lluita per la utopia pot ser la causa, potser fins i tot la pretesa justificació, de crims abominables. Ens ho recorda Carmen Domingo a “La meva estimada filla Hildegart” (Renaixement).

El 9 de juny de 1933 Aurora Rodríguez Carballeira va assassinar de quatre trets la seva filla Hildegart mentre estava adormida. El parricidi va commoure l'opinió pública i fins i tot els especialistes perquè durant el judici es va debatre la gran incògnita sobre si havia comès aquest acte en plena consciència del que feia -tesi del fiscal- o com a resultat d'una paranoia insuperable -tesi de la defensa-. Al final, el jurat popular va estimar que quan va cometre el crim "no es trobava la processada presa d'un atac d'alienació mental a causa de la psicosi que pateix", per la qual cosa se la va condemnar a 26 anys, 8 mesos i un dia de presó. Va ser internada a la presó de Ventas i després al sanatori de Ciempozuelos on se li va diagnosticar “esquizofrènia paranoide incurable” i va romandre fins a la seva mort el 1956.

Aurora havia nascut a Ferrol en una família que ara qualificaríem de desestructurada amb una mare casquivana que no la va voler i un pare amb qui ella es va sentir sempre molt lligada. Quan la seva germana gran va tenir un fill natural, ella es va preocupar de la seva formació i va aconseguir fer-ne un músic precoç que va triomfar més tard com Pepito Arriola, encara que va tenir el disgust que l'acabessin separant. Llavors va voler repetir la seva experiència ella mateixa i va tenir una filla de pare la identitat del qual mai va voler revelar sobre la qual va pretendre projectar els seus objectius vitals: crear un ésser amb característiques fisiològiques immillorables i educat amb tècniques pedagògiques estudiades per ella, defensar el paper i la formació de la dona i redimir el proletariat.

Aplicat sobre la seva filla Hildegart, va aconseguir que als quatre anys sabés mecanografiar, als catorze accedís a la Universitat i que es convertís en plena adolescència en advocada, comentarista política, conferenciant i militant primer d'Agrupació Socialista Madrilenya i després del Partit Federal. Va intentar projectar-hi les seves idees que es van materialitzar en una croada eugenèsica, moviment que estava llavors molt de moda i que pretenia eradicar els signes degeneratius de la raça. Una cosa que fins i tot van defensar pensadors i científics d'esquerra, però que va acabar justificant els crims nazis. Hildegart va ser una pionera dels estudis sexològics a Espanya, defensora de l?avortament i de l?amor lliure, que no es limitava al plaer sexual perquè havia de ser exercit amb responsabilitat.

Decebuda del “socialenxufisme”, com ella l'anomenava, del PSOE, es va vincular progressivament a les idees àcrates i es va afiliar al Partit Federal, malgrat que Aurora volia de tota manera apartar-la de l'activisme polític. Una mare absorbent que, de fet, va condicionar tota la vida i no el deixava sola ni tan sols per anar a classe o pronunciar una conferència. Quan va anar adquirint consciència de la seva pròpia personalitat, va voler viatjar sense companyia i es va arribar a rumorejar que havia iniciat relacions amb un home, Aurora no va poder suportar la traïció de la seva filla i va decidir que, com els seus esforços per crear una dona exemplar havien resultat erms , matar-la (encara que després al judici va pretendre que havia estat a petició de la pròpia Hildegart, conscient d'haver defraudat les expectatives de la seva mare) Trist final de la utopia de l'“home nou” que es repetiria a diferent escala i en diferents llocs i que només ha provocat dolor i mort.