“Vestigis de la guerra civil” recupera les petjades de l'última contesa en territori català

Als gairebé noranta anys de l'inici de l'última guerra civil que va tenir com a escenari el territori espanyol i malgrat les profundes transformacions hagudes des de llavors tant en la fisonomia urbana i rural, com en la demografia i el component humà de la nostra societat, la veritat és que per poc que investiguem encara podem trobar nombroses petjades d'aquell enfrontament. Poden ser construccions de circumstàncies erigides amb una finalitat militar, unes altres que si bé alienes a aquest caràcter van ser transformades puntualment per a una utilització castrense o també punts o llocs que van tenir singular rellevància i que, fins i tot havent desaparegut les pedres, es recorda la seva significació amb alguna làpida o monument.

La periodista Aure Farràn ha rastrejat aquestes petjades en les quatre províncies catalanes i fins i tot en alguns punts del sueste de França i els recull en “Vestigis de la guerra civil. Memòria d’una guerra” (Viena edicions) Inicia el seu estudi descrivint el paper que va tenir la pròpia ciutat comtal en el conflicte que estivo caracteritzat per diverses etapes: en la primera, acabada d'iniciar la insurrecció militar, quan, desaparegut el poder de l'Estat, el comandament va ser assumit pel Comitè Central de Milícies Antifeixistes, la qual cosa va donar lloc al fet que l'ordre públic i la repressió quedés a càrrec de partits i sindicats sense subjecció a l'imperi de la norma jurídica. Va ser l'època dels “passejos” i de les txeques. Després recorda l'etapa dels bombardejos, amb especial cruesa al març de 1938. Òbvia en canvi un altre aspecte que va tenir singular rellevància com va ser la condició que va ostentar Barcelona com a capital de la República entre tardor de 1937 i el final de la contesa, la qual cosa hagués permès situar els centres de poder republicà en el plànol urbà i en els seus voltants.

No oblida en canvi altres llocs que van adquirir protagonisme com Tarragona, Lleida o Girona, recorda el pas dels brigadistes pel Priorat, els escenaris de la batalla de l'Ebre o del front del Pallars, els bombardejos d'Agramunt i Granollers, el cinturó defensiu d'Artesa de Segre, les bases d'instrucció de l'Exèrcit Popular a Pujalt o de la Legió Còndor en La Senia o la instal·lació eventual al Maresme d'algunes ambaixades i consolats; evoca el funcionament dels hospitals de sang, el paper de les ambaixades com a llocs de refugi de perseguits, cita els pobles que va destruir la guerra en més d'un 75% i que van ser al seu terme “adoptats” per Franco i recorda les rutes cap a l'exili primer o de retorn a càrrec dels maquis durant la postguerra. I no oblida la ubicació en diferents punts de fosses comunes en les quals van ser inhumats els represaliats.

“Vestigis de la guerra civil” inclou nombroses fotografies recents i altres històriques que contextualitzen adequadament la descripció literària de llocs, fets i restes físiques de la guerra.