“Dones enfront de la misèria” estudia el protagonisme femení en els anys més durs de la postguerra

El temps transcorregut des de llavors i el relleu generacional han anat desdibuixant les dificultats patides per la societat espanyola durant els anys de la immediata postguerra, quan, després del silenci de les armes, se'n va imposar una altra contesa no menys arriscada: la guerra contra la fam. Van ser els anys en què va existir la “cartilla de racionament”, que teòricament garantia la possibilitat d’adquirir els béns bàsics de subsistència a un preu establert. Una època extremadament difícil que suposava una veritable lluita per la supervivència i en la qual les dones van adquirir un protagonisme singular, moltes d’elles en solitari per haver quedat vídues o per ser esposes de presos, represaliats o exiliats.

Un grup d’expertes, la majoria dones, analitzen aquest període històric des de diversos aspectes a Dones davant la misèria. Història i memòria de la supervivència femenina (1939-1952) (Marcial Pons). Gloria Román i Alba Martínez han coordinat aquesta obra que té com a “objectiu reflexionar col·lectivament sobre la història i la memòria de les estratègies de supervivència femenina, sobre les dones que les van desenvolupar i els contextos en què van tenir lloc”.

Els treballs aportats per les autores i autors s’engloben en quatre àrees. En la primera s’estudia la situació de les òrfenes de guerra, moltes d’elles nenes o adolescents sumides en el més absolut desemparament i, sovint, obligades a prostituir-se com a únic mitjà de supervivència. A continuació s’aborda la peripècia de les dones vídues de guerra del bàndol perdedor i de les esposes de presos o exiliats, així com la d’aquelles que es van veure forçades a tenir contacte, i en alguns casos a integrar-se, en les guerrilles.

També s’analitza el fenomen migratori que, inicialment, va tenir com a destinació principal l’interior de la mateixa Espanya fins que, als anys seixanta, amb la creació de l’Institut Espanyol d’Emigració, es va orientar cap a altres països europeus. En aquest punt, les editores incorporen una referència al paper desenvolupat per les dones que van anar a viure amb les seves famílies als nous nuclis poblacionals construïts en zones de regadiu per l’Institut Nacional de Colonització.

Un aspecte important del protagonisme femení fou l’exercici de funcions econòmiques peculiars. Així, l’“estraperlo” o venda il·legal de béns escassos o racionats (pa blanc, tabac...), el contraban o l’acció de les “furtadores”. Finalment, el volum conclou dedicant atenció a la transmissió de la memòria d’aquells anys de misèria i precarietat.

Els diversos autors relaten les diferents funcions exercides per organismes i institucions que van intervenir en aquells anys en la vida de les dones, com ara els Tribunals Tutelars de Menors, el Patronat de Protecció de la Dona, el Patronat de la Mercè, les Juntes de Beneficència, els nombrosos ordres religiosos i també l’Auxili Social creat per la Falange que, “malgrat les seves pretensions adoctrinadores i de control, així com els incomptables problemes de funcionament, que arribaren a provocar resistències quotidianes puntuals, per a aquells que vivien turmentats per la fam va poder ser percebut com un salvavides” i que “no va excloure de les seves instal·lacions els vençuts ni les seves famílies”.

La veritat és que van ser anys en què “els excessos de control, les estratègies de vigilància, els intents de reeducació, la pressió per la supervivència i l’amenaça constant de la violència van conformar un escenari de màxima duresa per a aquelles dones que havien de lluitar en solitari per tirar endavant una família marcada per la dissidència”. Tot això en un ambient en què “submissió, servei i sacrifici eren els valors fonamentals que s’imposaven a una dona que estava obligada a ser, per damunt de qualsevol altra cosa, esposa fidel, mare fèrtil i serventa abnegada de l’obra de Franco i de la Pàtria”.