Esther Miralles navega amb “Riu avall” fins al fons del cor literari de la Vall Fosca

En un racó on la muntanya dialoga amb l’aigua, les paraules s’han obert pas com un antic llit de riu. Aquest dissabte, el Museu Hidroelèctric de Capdella ha tornat a ser escenari de la conjunció entre memòria i ficció amb el lliurament del 9è Concurs de Microrelats de la Vall Fosca. Esther Miralles, autora nascuda a Navès (Solsonès), s’ha endut el primer premi —dotat amb 600 euros— gràcies a Riu avall, una peça breu però carregada de simbolisme on les cendres d’una dona han descendit pel riu Flamisell, complint així la seva darrera voluntat en mans de la seva néta.

Un relat de tan sols 300 paraules, exigència del certamen, que ha aconseguit contenir una poètica del comiat, una topografia emocional i un vincle profund entre els afectes i el paisatge. El jurat n’ha destacat tant la càrrega simbòlica com la seva capacitat evocadora, fusionant de manera orgànica la narrativa i el territori.

Veus del Pallars: relats arrelats

El segon premi, amb 400 euros, ha estat per a Paga la casa, de Xavier Valls Torné (Barcelona), ambientat en un bar del campament industrial de la Central de Capdella. Un foraster ha irromput en la quotidianitat dels parroquians amb lectures inesperades que han remogut silencis, convertint el bar en un petit escenari de l’extraordinari.

Pau Brunet Travé, de Sant Fruitós de Bages, s’ha endut el tercer premi (300 euros) amb Cendres, un diàleg entre mare i filla amb un desenllaç que, segons el jurat, ha resultat “colpidor”. Tres mirades, tres registres, tres formes de parlar des de —i sobre— la Vall Fosca.

Paraula, memòria i territori

El certamen, impulsat pel Museu Hidroelèctric de Capdella, ha tingut com a objectiu dinamitzar la creació literària en català amb textos breus que incloguin un topònim real de la zona. Més enllà de la competició, el concurs ha volgut recuperar els vincles culturals entre els habitants i la seva geografia. No és casualitat que tingui lloc al cor hidroelèctric dels Pirineus: allà on l’aigua s’ha convertit en energia, ara la paraula s’ha esdevingut memòria.

El mateix museu, gestionat per l’Ajuntament de la Torre de Capdella des que Endesa va cedir l’espai l’any 2002, s’ha consolidat com l’eix patrimonial de la zona. El concurs de microrelats ha estat una de les seves iniciatives per expandir aquest patrimoni, no només a través del tangible, sinó també mitjançant la imaginació.

Amb Riu avall, Esther Miralles ha posat paraules a aquest descens íntim pel riu, que és també una forma de retorn a l’essencial. Allà on la literatura flueix amb la mateixa cadència que el Flamisell.