“L’hivern a Millburn”: A.G. Porta ret homenatge als autors de literatura popular de quiosc

Confesso que em vaig emocionar quan, amb “L’hivern a Millburn”, última obra narrativa d’A.G. Porta (Acantilado), entre les mans, em vaig adonar que l’autor volia retre tribut a una plèiade d’escriptors avui completament oblidats —excepte pels especialistes en arqueologia de la literatura popular— però que van tenir durant diverses dècades milers de lectors fidels que compraven setmanalment les seves novel·les.

Clark Carrados, Silver Kane, Donald Curtis, Keith Luger, José Mallorquí, Marcial Lafuente Estefanía i tants altres van ser autors d’una immensa fecunditat literària —al primer se li atribueixen més de 2.000 títols— capaços d’escriure novel·les en set dies que, editades amb gran modestia i venudes als quioscos a cinc pessetes, es llegien amb fruïció per després prestar-les o intercanviar-les. Una literatura proletària tant en els autors com en els consumidors —jo en vaig ser un—, però que va ser gairebé l’únic contacte amb les lletres de milions de conciutadans nostres durant més de mig segle.

“El meu pare —ens explica Porta— va arribar amb tres anys de Vélez Rubio (Almeria), es va establir amb la seva família al Poble Sec i va aprendre a llegir i escriure a la mili, gràcies a la qual cosa es va convertir en un voraz consumidor d’aquest tipus de novel·les, que el connectaven amb una literatura senzilla i sense pretensions amb la qual es podia entretenir. Quan tenia nou o deu anys se’m va acudir copiar diverses pàgines d’una d’elles per després ensenyar-les als meus pares fent veure que era un text de la meva autoria, engany que els va fer esclafir a riure. Amb el temps, vaig anar als Encants per fer-me amb una bona col·lecció d’obres d’aquest tenor i em van fascinar especialment les que signava Silver Kane (en realitat Francisco González Ledesma, periodista famós que va obtenir nombrosos premis literaris i que es guanyava un sobresou treballant a destajo en aquesta activitat). I em va sorprendre comprovar com tots aquests autors, sense moure’s de casa, escrivien amb ple coneixement de causa de la geografia de l’oest americà o de la trama urbana de Nova York, amb només alguns llibres d’història i bons mapes i plànols.”

D’aquesta manera va sorgir “Silver Kane revisited”, un dels quatre relats que conformen l’obra d’A.G. Porta, en què “no hi ha una il·lació directa entre tots ells, encara que sí la presència d’un escriptor”. En realitat, hi ha dos relats basats en fets reals i dos més purament imaginatius, com el primer, “Sunday afternoon”, format per nou contes en què ret homenatge a Salinger, de manera que cada un comença amb una frase de l’autor, formant conjuntament un puzle que el lector ha d’ordenar.

El segon relat, “Una història insòlita amb Florence Cambray Bronchard”, va sorgir quan una escriptora de més de vuitanta anys va voler explicar la seva vida a la néta i no va ser capaç de fer-ho. Em va demanar ajuda i, efectivament, vaig assumir la tasca, desenvolupant-la per partida doble: un relat amb els noms reals dels protagonistes i una altra versió amb els noms canviats, que és la publicada. Una experiència apassionant.

Finalment, hi ha el conte que dóna títol al llibre. A.G. Porta confessa que utilitza un nombre infinit de quaderns per anar anotant idees que li van sorgint i a les quals recorre quan vol començar a escriure alguna cosa nova. I certament, aquest treball minuciós dóna fruits, ja que ha combinat l’escriptura d’aquests quatre relats amb altres projectes: “Malditos los malditos”, un llibre de poemes; una trilogia en un sol volum “Esperando la tercera guerra mundial”; i “Planeta sin rumbo”, que passa a Barcelona i al Japó.

“Algunes novel·les m’han costat deu anys escriure-les i ja tinc 72, així que sé si em queda temps per emprendre nous projectes. A jutjar pel que ens explica, sembla que, si s’ho proposa i té temps, podria disputar el rècord a Clark Carrados…”