Natalia Castro obté el 53è premi Anagrama d’assaig amb "La festa del final del món"
Dotze anys de la vida d'Espanya vists per la professora menorquina que imparteix la seva docència en la Universitat de Princeton
“Vivim un moment en què impera una desorientació tan àmplia i extensa que ens impedeix explicar-nos com és i per què res no té sentit en el món que ens envolta”, va dir Natalia Castro Picón en l’acte de proclamació del manuscrit guanyador del 53è premi Anagrama d’assaig, instituït fa més de mig segle per l’editorial barcelonina del mateix nom i dotat amb 10.000 euros. Així ho va decidir el jurat format per Jordi García, Pau Luque, Daniel Rico, Remedios Zafra i les editores Sílvia Sesé i Isabel Obiols.
Segons aquest jurat, La festa del final del món aborda un període de la vida espanyola comprès entre les dues grans crisis econòmiques del 2008 i el 2020, així com la seva repercussió “sobre la democràcia, l’ecologia, l’extinció del dret a la ciutat, el ressorgiment del feixisme i del racisme i la guerra contra les dones”, i es pregunta si “només ens queda el neguit o bé les proclames de destrucció obren la porta a un altre remei possible”.
Jordi García va opinar que es tracta d’un text valent que aborda de manera híbrida i complexa els conflictes del present des de la reversibilitat, constatant en l’imaginari de molts intel·lectuals una idea de final del món o fins i tot d’extinció. Castro “li dóna la volta i proposa una exploració de terrenys i àmbits que no necessàriament han de conduir a aquest final apocalíptic, sinó a una transformació profunda i veritable”. I destaca la capacitat d’anàlisi de l’autora (Menorca, 1968), que exerceix com a professora a la Universitat nord-americana de Princeton, a qui valora per haver estat capaç d’analitzar aquella dècada a partir de petits detalls, amb un intent d’estudiar i comprendre la contracultura contemporània. Castro, va apuntar, ho fa utilitzant un “estil combatiu, original, brillant i imaginatiu” que li permet reivindicar l’alegria.
No ha estat, en tot cas, una tasca fàcil, ja que la seva elaboració ha requerit més de deu anys, encara que el text final es va culminar en els darrers dotze mesos.
Escriu el teu comentari