Santiago Posteguillo presenta ‘Els tres mons’, una mirada a la Roma que va conquistar el poder

En un món on la història sovint s'interpreta amb simplificació, Santiago Posteguillo torna a desafiar la memòria col·lectiva amb Els tres mons (Edicions B), la tercera part de la seva ambiciosa saga sobre Juli Cèsar. Amb més de mil pàgines, la novel·la no sols reconstrueix l'èpica militar i política del líder romà, sinó que ofereix un prisma per a reflexionar sobre la política moderna, les aliances i l'estructura dels Estats. Des de Trèveris i Coblenza, ciutats que formen part del recorregut de la seva recerca, l'autor parla amb Europa Press sobre com les decisions individuals i les ambicions personals repercuteixen en la destinació d'imperis i continents.

Aliances i poder: les lliçons de Roma

En Els tres mons, Posteguillo segueix a Juli Cèsar durant la conquesta de la Gàl·lia, però no oblida la complexitat de Roma ni la influència d'Egipte. Per a l'escriptor, els processos històrics són inseparables: “Els processos polítics de lluita pel poder es repeteixen i s'ha demostrat en política que les aliances només per interessos essencialment personals, i no de benefici públic, solen acabar malament per a l'Estat”.

L'autor emfatitza que aquestes aliances poden ser lucratives per als individus involucrats, però sempre comporten un risc per a l'estabilitat general: “Històricament aquestes aliances solen generar molts problemes a l'Estat”.

Així i tot, Posteguillo fa un matís necessari: “Això és el que sol passar i el que ha passat en la història. Del present no solc parlar, no tinc ni idea”. La seva distinció entre polítics i estadistes il·lumina la narració històrica: “El polític és aquella persona que exerceix la política pensant solament en les següents eleccions, mentre que l'estadista exerceix la política pensant en la següent generació”. I adverteix amb cert lament: “Quan s'ajunten molts polítics i pocs estadistes, la cosa no sol funcionar bé”.

Europa enfront dels reptes de la història

A partir de l'observació de la història romana, Posteguillo reflexiona sobre la Unió Europea i les seves estructures: “Europa potser ha caigut en un anquilosament d'estructures que la desvitalitzen”. Per a ell, l'arquitectura política de Roma, encara que més simple, oferia major agilitat: “Cal aprendre d'una Roma que tenia unes estructures no tan denses”.

L'autor compara la velocitat de reacció europea enfront de crisi amb la dels Estats Units: “Vivim en un món molt veloç i Europa moltes vegades reacciona amb massa lentitud. els Estats Units, amb una estructura menys anquilosada, pren decisions amb major rapidesa. No dic que prengui les decisions encertades, però sí que les pren amb més rapidesa”.

No obstant això, reconeix els assoliments històrics del projecte europeu: “Europa ha aconseguit que no hagi tornat a haver-hi una altra guerra a gran escala en el continent”. La seva crítica se centra en la burocràcia i l'excés de representació: “Les estructures europees són excessives i això no facilita la presa de decisions. Sobren polítics en tots els nivells de representació”.

L'equador d'una saga monumental

Els tres mons marca l'equador d'un projecte que Posteguillo preveu finalitzar en 2031. Després de Roma sóc jo i Maleïda Roma, aquest tercer lliurament complet la “Trilogia de l'Ascens”, però alhora obre la mirada cap als escenaris globals de César: Roma, Gàl·lia i Egipte.

L'autor explica: “César està a la Gàl·lia, però la seva ment està a Roma, i la situació d'Egipte és políticament molt important. Per això aquestes tres parts”. L'obra reflexa com les destinacions de diferents regions estaven interconnectats, anticipant un concepte de globalització que avui considerem modern: “En el 58 a. C., Roma, la Gàl·lia i Egipte eren tres mons diferents que, sense saber-ho, anaven camí d'una única destinació”.

Posteguillo afegeix que la interrelació dels territoris antics té paral·lelismes actuals: “El que passa a Europa afecta als Estats Units, la qual cosa afecta als Estats Units ens afecta a nosaltres. Aquesta globalització ja existia i ha existit sempre”.

Cleopatra: resistència femenina en un món patriarcal

Entre les pàgines dels tres mons, Cleopatra emergeix com una figura indestructible: “En una societat tremendament patriarcal, on molts personatges històrics femenins han estat silenciats, no hi ha hagut manera d'eliminar de la història a Cleopatra”.

Per a Posteguillo, la densitat de la narrativa no és un obstacle per als lectors: “El lector de novel·la històrica l'única cosa que vol és que sigui entretinguda, que tingui pàgines perquè li ho està passant bé”. Confessa la seva fascinació permanent per Roma: “Sempre se m'acaba creuant algun personatge romà. I no aconsegueixo sortir de Roma”.

Mentides i faules: la desinformació a través dels segles

Posteguillo analitza l'ús polític de la informació falsa: “A Roma ja s'usaven faules per a transmetre informació que no era certa o ben distorsionada”.

La comparació amb l'era digital és immediata: “Avui dia es continua utilitzant la mentida o la distorsió de la realitat, amb l'agreujant que es poden difondre amb moltíssima major velocitat. Això les fa molt més perilloses”.

L'autor reclama responsabilitat: “Hauríem de ser molt més durs amb els qui juguen a això perquè pot generar-nos molts problemes”.

Educació i tecnologia: advertiment per a les noves generacions

Com a professor universitari en excedència, Posteguillo lamenta el mal ús de la tecnologia i la disminució de l'esforç educatiu: “La tecnologia és un gran avantatge, però mal utilitzada és un problema”.

Sobre l'ensenyament, insisteix: “Així només aconseguiràs gent cada vegada menys preparada, menys culta, menys intel·ligent, menys exigent amb els qui ens governen. I contra això em rebel·lo”.

Crítica social: la DANA de València

L'escriptor, que viu a València, critica la gestió de la DANA d'octubre de 2024: “La gestió va ser pèssima”. Assenyala tant la preparació com la resposta posterior: “Va ser pèssima prèviament, pèssima posteriorment i molt millorable en el temps”.

Reconeix algunes accions encertades, però no evita la ironia històrica: “Juli Cèsar et fa un pont en deu dies sobre el Rin, que no és el Barranc del Poyo. Llavors, hi ha coses que no entenc”.

Història i poder com a mirall del present

Amb Els tres mons, Santiago Posteguillo no sols narra l'epopeia de Juli Cèsar i les seves conquestes, sinó que ofereix una reflexió profunda sobre el poder, l'ambició i les estructures polítiques. Roma es converteix en mirall de l'Europa contemporània: un continent brillant, complex, amb enormes assoliments, però a vegades massa lent per a reaccionar.

L'autor demostra, amb estil literari i periodístic alhora, que la història pot ser entretinguda, educativa i un manual per a comprendre els errors i encerts del nostre propi temps.