Carlota Font es lamenta sobre “el car que resulta ser jove” (Es lloga habitació”)

“Ningú que treballi en el sector cultural diu que no a menjar gratis”, es confessa a si mateixa l’Abril, una dona del nostre temps la vida de la qual es caracteritza per l’exercici d’una feina precària amb escassos ingressos i per la recerca d’una estabilitat sentimental després d’un primer fracàs en la seva relació de parella. Elements tots ells no banals, però sí força freqüents entre els joves del nostre temps, un grup social al qual sens dubte pertany Carlota Font Castelló, autora de “Es lloga habitació” (Suma).

Definida com “una novel·la sobre com de car pot resultar ser jove”, Font ha intentat reflectir les formes de vida i els problemes dels seus coetanis amb un relat que és de ficció, però que podria estar calcado de la peripècia real de qualsevol home o dona de la seva edat que, com la protagonista, es troba en la tessitura de superar un desengany amorós, suportar una feina mal pagada amb un cap si no abominable sí bastant vulgar, i buscar l’equilibri econòmic amb la intromissió en el seu propi habitatge d’una subllogatera. Una decisió que, al capdavall, resulta decisiva perquè arriba a canviar-li la vida de manera positiva. Tot això en el context d’una comunitat familiar en què el paper predominant el juga l’àvia, resident malgré elle en una residència de la tercera edat que tots els seus parents esperen que sigui definitiva... per poder llogar el pis que ha quedat buit.

Des d’un punt de vista estilístic, “Es lloga habitació” és un text sense excessives pretensions, cosa que no vol dir que no estigui correctament escrit ni que el desenvolupament de la seva lleugera trama argumental no estigui ben redactat. Ans al contrari, aquesta manca d’ambició literària fa que la seva lectura sigui un entreteniment fàcil i fins i tot agradable, en el qual molts joves, d’un sexe i de l’altre, s’hi sentiran identificats. El llenguatge utilitzat és versemblant i el text no manca de tocs d’humor que destaquen especialment quan descriu el funcionament d’una galeria d’art, la manera com comercialitza les obres dels seus artistes, el perfil d’alguns dels seus clients o el precari sistema laboral que han de suportar molts joves.