Primera edició en espanyol de l'opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia sobre el Sàhara Occidental

Hi ha llibres la publicació dels quals no pot menys que qualificar-se de molt oportuna, i tal és el cas del titulat “La opinió consultiva del Tribunal Internacional de Justícia sobre el Sàhara Occidental”, que acaba de publicar el Centre d’Estudis sobre el Sàhara Occidental de la Universitat de Santiago de Compostela, coincidint amb el 50è aniversari de la “marxa verda” i de l’“acord de Madrid”, en virtut del qual Espanya va abandonar l’administració d’aquest territori en favor del Marroc i Mauritània.

Es tracta de la primera traducció a la llengua espanyola de l’informe emès l’octubre de 1975 per aquest tribunal que, com és sabut, va dictaminar que “els elements i informacions posats a la seva disposició no demostraven l’existència de cap vincle de sobirania territorial entre el territori del Sàhara Occidental, d’una banda, i el Regne del Marroc o el complex mauritani per l’altra (i) per tant el Tribunal no va comprovar que existissin vincles jurídics capaços de modificar la resolució 1514 (XV) pel que fa a la descolonització del Sàhara Occidental i, en particular, a l’aplicació del principi d’autodeterminació mitjançant l’expressió lliure i autèntica de la voluntat de les poblacions del territori”. Aquesta traducció ha estat realitzada per François i Moisés Ponce de León.

El volum inclou, a més, el resum d’aquest dictamen, així com els vots particulars emesos per alguns dels jutges, les cartes oficials d’Espanya a Nacions Unides en les quals es comunicava la intenció de celebrar un referèndum d’autodeterminació, que la petició del Marroc d’aquest dictamen va obligar a ajornar; tres resolucions del Consell de Seguretat sobre la “marxa verda” o invasió civil del territori orquestrada pel Marroc com a xantatge, particularment la 380, que la deplorava com a acte contrari a la legalitat internacional i, com a conseqüència de tot això, el denominat “acord de Madrid” o “declaració de principis”, pel qual Espanya va cedir unilateralment l’administració del territori al Marroc i Mauritània, el text del qual es va remetre a Nacions Unides, a més dels quatre annexos secrets sobre qüestions econòmiques que el govern espanyol mai no havia fet públic oficialment, tot i que sí els va publicar parcialment en el seu moment un mitjà informatiu; i, finalment, les dues resolucions sobre el Sàhara Occidental (3458 A i 3458B), contradictòries entre si, adoptades per Nacions Unides el 10 de desembre de 1975. Tot això seleccionat i recollit per Yolanda Blanco.

El catedràtic de la universitat compostelana analitza el corpus documental a la introducció d’aquest volum, que constitueix des d’ara mateix una eina imprescindible de consulta.