Javier Cercas obre la FIL de Guadalajara: “Crec que sóc escriptor perquè sóc un desarrelat”

La Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), una de les trobades literàries més importants del món, rep aquest any Barcelona com a convidada d’honor. Entre els carrers plens de llibres i el bullici dels lectors, la ciutat condal desplega un programa que combina música, narrativa i memòria literària. Javier Cercas es converteix en la primera veu que ressona, oferint una mirada introspectiva sobre l’escriptura i el paper del lector, mentre la literatura catalana i espanyola comença a desplegar el seu homenatge a les figures imprescindibles de la seva història.

El desarrelament com a arrel de l’escriptura

Javier Cercas inicia la seva intervenció abordant una qüestió personal i universal: el desarrelament. «Crec que sóc escriptor perquè sóc un desarrelat», afirma amb la sinceritat de qui ha transformat la inquietud en paraula. Explica que el seu desarrelament és doble: geogràfic i espiritual. Provenint del sud d’Espanya, es va traslladar a regions més pròsperes, experimentant la distància entre el seu lloc d’origen i el seu entorn actual. Aquest desplaçament, assegura, va moldre la seva sensibilitat com a escriptor i va alimentar la seva curiositat sobre les paradoxes de la condició humana.

En conversa amb Elena Hevia, Cercas matisa: «Vaig acudir a la literatura en busca de les certeses de les respostes que fins aleshores havia trobat en la religió», encara que ràpidament admet que la literatura no promet certeses. Més aviat, obre camins a noves preguntes. «La literatura sorgeix del que no entens», diu, reforçant la idea que l’escriptura és una exploració contínua i que el lector és el veritable intèrpret de cada obra: «Una novel·la és una partitura i el lector és qui l’interpreta. Un llibre sense lectors és lletra morta».

Les preguntes que inspiren grans històries

Cercas subratlla que l’arrel de les seves novel·les parteix d’interrogants simples i universals. «Totes les meves novel·les sorgeixen de preguntes que podrien fer els nens», comenta, des de Salvats de Salamina fins a El boig de Déu al fi del món. Aquesta recerca de sentit converteix la literatura en un enigma constant, on els lectors participen activament en la resolució de les històries.

«Totes les grans novel·les funcionen com les policials: plantegen un enigma i volen resoldre’l. Però mentre en les policials convencionals hi ha resolució, en altres com El Quixot no hi ha una resposta clara, unívoca, sinó ambigua». Per a Cercas, el valor de la literatura resideix en aquesta ambigüitat, en la possibilitat que cada lector aporti la seva interpretació i enriqueixi l’obra.

L’escriptor també reflexiona sobre la seva ciutat adoptiva: Barcelona. Tot i viure-hi des de fa més de vint anys, la ciutat segueix sent per a ell un territori ple de misteris. «Quan vaig arribar a Barcelona per estudiar, la ciutat era molt distinta de l’actual», diu, subratllant que els canvis urbans, socials i culturals influeixen en la percepció de la narrativa i en la construcció d’històries.

Barcelona, convidada d’honor i aparador literari

La presència de Barcelona a la FIL de Guadalajara no és només simbòlica: es tracta d’un desplegament de la riquesa literària de la ciutat i de Catalunya. La programació combina trobades amb autors, presentacions de llibres, debats i homenatges que busquen mostrar la diversitat de veus i la importància històrica de la narrativa catalana i espanyola.

El programa va començar amb un tribut a Montserrat Roig, destacada pel seu compromís amb la memòria històrica i la perspectiva feminista en la literatura catalana. L’homenatge a Roig es converteix en el primer d’una sèrie que inclourà l’agència literària Carmen Balcells i escriptors fonamentals com Joan Brossa, Pere Calders, Ana María Matute, Mercè Rodoreda, Manuel Vázquez Montalbán i Jacint Verdaguer.

«Aquests homenatges busquen que els lectors comprenguin la diversitat i riquesa dels nostres autors i que la literatura de Barcelona es projecti al món», explica un dels coordinadors del programa. La selecció d’autors reflecteix no només la història literària, sinó també els canvis culturals i socials que han influït en la narrativa contemporània.

El lector com a protagonista

Cercas subratlla un principi essencial: la literatura existeix gràcies al lector. La interpretació personal de cada obra és la que dóna sentit a la narrativa. «Una novel·la sense lectors és lletra morta», recorda, i enfatitza que la lectura activa converteix cada llibre en un diàleg únic entre autor i públic.

Aquest enfocament connecta directament amb els homenatges programats, que busquen no només recordar els autors, sinó també apropar les seves obres a noves generacions. La literatura es converteix així en un pont entre passat i present, memòria i experiència individual.

Entre preguntes i enigmes: la funció de la literatura

Per a Javier Cercas, la literatura té una funció gairebé detectivesca: planteja enigmes que inviten el lector a participar. Cada història, encara que basada en fets històrics, records personals o ficció, deixa espais oberts per a la reflexió. El seu enfocament revela la importància de qüestionar, de no acceptar respostes fàcils i de cercar significats més enllà de l’evident.

«La literatura sorgeix del que no entens», insisteix. I afegeix que la veritable riquesa d’una obra radica en la interacció amb qui la llegeix. Aquest plantejament estableix un diàleg directe amb la programació de la FIL, on la ciutat de Barcelona i els seus autors ofereixen les seves preguntes, i els lectors mexicans i estrangers aporten les seves pròpies interpretacions.

La FIL com a escenari global

La Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, amb més de 600.000 visitants i presència d’autors de tot el món, es converteix en un aparador ineludible per a la literatura catalana i espanyola. La participació de Barcelona permet visibilitzar tant la seva narrativa contemporània com la seva tradició literària.

El programa de nou dies, que combina concerts, presentacions i trobades, busca reforçar la projecció internacional de la ciutat i els seus creadors. Love of Lesbian, Rigoberta Bandini i Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic formen part de l’oferta musical, mentre la narrativa es centra en l’obra i el pensament d’autors històrics i contemporanis, incloent Cercas.

Un final obert a noves interpretacions

El diàleg amb Javier Cercas marca l’inici de l’agenda literària, però també deixa oberta la reflexió: la literatura és un espai de preguntes, de desarrelament i de reinterpretació constant. Barcelona, com a convidada d’honor, no només exhibeix els seus autors i la seva història, sinó que convida els lectors a convertir-se en protagonistes de cada narrativa.

En paraules del mateix Cercas: «Una novel·la és una partitura i el lector és qui l’interpreta». La FIL de Guadalajara es converteix així en un laboratori de lectura activa, on els llibres cobren vida en mans de qui els llegeix, reinterpreta i fa seus.