Agnès Batlle sacseja el debat rural en situar amb el seu 'Arrels Rebels' a la joventut com a motor del futur agrari català

Entre la narració personal i les tensions estructurals del sector primari, l'obra situa a aquestes generacions com a protagonistes d'un canvi imprescindible en un món rural profundament necessitat de renovació.

Mentre les xifres oficials assenyalen un envelliment preocupant de la pagesia i la pèrdua d'explotacions en el territori, ‘Arrels Rebels’ humanitza dades crues i posa cara i ulls als qui aposten per la continuïtat de l'ofici.

Vocacions que desafien la tradició

‘Arrels Rebels’, publicat per Ara Llibres, reuneix deu històries de joves de diferents comarques i especialitats que trien el sector primari malgrat els obstacles estructurals que arrossega el camp català. La periodista Agnès Batlle explica que la idea del llibre sorgeix en observar una paradoxa vital: ella deixa el seu poble, Torroella de Fluvià, per a viure a Barcelona, mentre el seu fill, criat a Sant Boi de Llobregat, descobreix durant la pandèmia una vocació agrària ferma i persistent.

“Pensàvem que durant l'adolescència se li n'aniria del cap, però cada vegada li agradava més”, relata Batlle, descrivint com el seu fill ingressa en una escola agrària als 16 anys per a seguir els passos del seu avi, reprenent un llegat amb determinació i compromís.

El context demogràfic i estructural del camp

Les xifres oficials dibuixen encara una realitat difícil: a Catalunya només al voltant del 4,84 % dels titulars d'explotacions agràries tenen menys de 35 anys, enfront de gairebé la meitat que supera els 65 anys, evidenciant un envelliment profund en el sector. Aquesta situació s'acompanya d'una reducció significativa del nombre d'explotacions agrícoles en els últims anys, amb una caiguda de més del 12 % entre 2020 i 2023, mentre la superfície agrària també mostra canvis en la seva gestió i ús.

Aquest teló de fons proporciona un marc tangible per a les històries recollides en ‘Arrels Rebels’, on les veus de la joventut no sols desafien estereotips, sinó que també plantegen preguntes urgents sobre la viabilitat del camp si no canvia el seu perfil demogràfic i econòmic.

Estigma social i pressions quotidianes

El llibre denuncia la incomprensió i l'estigma que enfronten aquests joves en contextos educatius i urbans: “Ràpidament, són assenyalats, els diuen que fan olor de vaca o que fan pesta, i alguns arriben a amagar la seva vocació per a evitar burles”, afirma Batlle sobre les experiències recollides. Aquestes tensions s'experimenten també en la vida personal, on molts opten per establir relacions amb persones del sector a causa de l'exigència d'una dedicació de 24 hores, set dies a la setmana, reflex del compromís absolut que implica la vida rural.

Crítica a les dinàmiques econòmiques i comercials

A més dels relats humans, ‘Arrels Rebels’ incorpora anàlisi política i econòmica. L'obra aborda qüestions com la concentració de la propietat de la terra, en la qual grans finques han crescut en número i grandària en les últimes dècades, sovint en detriment d'explotacions familiars més petites.

Batlle també qüestiona els marcs comercials internacionals, criticant acords que, a parer seu, col·loquen en desavantatge als productors locals respecte a productes importats que no compleixen amb els mateixos estàndards de regulació i control. “Competir fent paranys no és competir”, declara, subratllant les disparitats entre exigències reguladores.

Sindicalisme i dependències institucionals

Els testimoniatges del llibre coincideixen a assenyalar que el sindicalisme agrari a Catalunya resulta menys combatiu que en altres països europeus a causa d'una dependència històrica de subvencions públiques, la qual cosa disminueix la capacitat de pressió i d'articulació de demandes col·lectives. Aquesta situació, segons els protagonistes, limita la visibilitat dels problemes estructurals i la capacitat de resposta davant crisi com les crisis climàtiques, sanitàries o econòmiques que afecten el sector.

Diàleg amb l'administració i propostes de canvi

El relat culmina amb una reunió promoguda per Batlle entre els deu joves protagonistes i el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, celebrada el 13 de maig de 2025. En aquesta trobada, els joves plantegen demandes concretes: la flexibilització de tràmits burocràtics, l'agilitació de la contractació de treballadors agrícoles i la promoció de cursos pràctics de benestar animal que substitueixin requisits formatius rígids.

“Si es perd una família d'agricultors, es perd una tradició, una cultura i un llegat”, adverteix Batlle, reclamant també respecte cap als nous habitants rurals que lamenten la incomprensió dels qui desconeixen les exigències de la vida en el camp.

L'autora tanca amb una apel·lació a tota la societat: “És molt bonic fer fotos en els camps de gira-sols, però aquí hi ha algú que els ha treballat. La gent no vol menjar enverinat, sinó de proximitat, però hi ha molts tentacles que dificulten que aquest menjar arribi als nostres plats”.