El periodista Óscar Martínez acusa el president salvadorenc Bukele de negociar amb les màfies

S’ha dit que el periodisme és un dels oficis més perillosos però, alhora, més indispensables, perquè l’eficàcia de la seva funció informativa i de denúncia supera la de qualsevol altra activitat. Periodista és, i ben armat, Óscar Martínez, cap de redacció del diari El Faro de San Salvador, que porta anys desvetllant l’actuació del president d’aquella república centreamericana, la qual ha sobrepassat amb escreix les fronteres nacionals per acabar convertint-se en un personatge popular a nivell internacional, i això pel teòric resultat de la seva lluita contra les principals màfies que havien atemorit i ensangonat la vida d’aquell petit país.

A Bukele se li atribueix haver contingut l’incontenible epidèmia d’assassinats comesos per aquestes màfies i haver aconseguit, per tant, disminuir l’elevadíssim nombre de crims registrats en els últims anys. Però un resultat tan prometedor, com denuncia Martínez, no ha estat fruit d’una política encertada de persecució del delicte dins del respecte a la legalitat, sinó conseqüència directa d’una actuació policial sense cap limitació i, el que és pitjor, del fet que “la reducció d’homicidis es devia a un pacte entre Bukele i els líders de les principals bandes que implicava disminuir els homicidis a canvi de beneficis penitenciaris i evitar les extradicions als Estats Units”.

L’intrèpid periodista, que recorda els antecedents professionals de Bukele com a publicista, el que li ha permès saber molt bé “que una bona idea mai superarà una bona polèmica”, acusa el president salvadoreny d’exercir amb absolut desvergonyiment un populisme descarat gràcies al qual va poder transgredir flagrantment el règim constitucional el 2024, presentant-se a la reelecció com a primer mandatari al final del seu primer mandat, cosa expressament prohibida per la legislació del país, però que Bukele va eludir amb una sentència judicial clarament irregular.

També posa de relleu l’estranya decisió de convertir el bitcoin en moneda oficial, desplaçant el dòlar (que, al seu torn, havia substituït el colón, la veritable moneda nacional), la qual cosa no va evitar que, quan va ser imprescindible recórrer al crèdit exterior, hagués de sol·licitar un préstec al Fons Monetari Internacional de 1.400 milions… de dòlars! Subratlla la seva contradictòria itinerància política, que li va permetre ser alcalde de Nuevo Cuscatlán primer i de San Salvador després, en representació de l’esquerrista FMLN, del qual es va distanciar més tard per recolzar-se en un partit de nova creació, Nuevas Ideas, clarament escorat cap a la dreta, del qual s’ha convertit en un dels representants més emblemàtics a aquella zona. I, en fi, no dubta a responsabilitzar-lo de la mort de Muyshondt, que havia estat el seu assessor de seguretat nacional.

Tot això ho explica Óscar Martínez a “Bukele, rei del despullat” (Nous quaderns Anagrama), un text breu però concís sobre un dels personatges més excèntrics i, malgrat el seu aparentment reduït àmbit d’influència, més perillosos de l’actual conjuntura política. Com demostra l’assentiment que sembla despertar en un bar de la plaça Tirso de Molina de Madrid, on l’autor descobreix que se’n té notícia del que fa aquest president, encara que sense saber exactament on ubicar-lo.