Magda Oranich publica ‘Totes els batalles’ i alerta de reculades amb PP i Vox

La publicació de la seva obra se situa en el centre del debat públic amb una històrica defensora de les causes feministes i civils a Catalunya, que examina l'actualitat política, judicial i territorial des de la seva pròpia experiència vital.

La lletrada concedeix una entrevista a Europa Press amb motiu de la sortida del seu llibre i reflexiona sobre el moment polític actual, sobre els avanços socials de les últimes dècades i sobre els debats que marquen l'agenda pública tant a Espanya com a Catalunya.

El temor a un gir conservador

Durant la conversa, mostra la seva inquietud davant la possibilitat que un eventual acord entre populars i la formació de Santiago Abascal arribi a la Moncloa. "Encara espero que (Pedro) Sánchez es tregui un conill de la cistella i l'arregli perquè dóna pànic, no por, que tornem enrere en algunes coses", afirma, deixant clara la seva preocupació.

Sosté que un Executiu d'aquest signe podria alterar polítiques clau en matèria d'igualtat i llibertats, encara que també confia que els pilars institucionals consolidats durant dècades actuïn com a dic de contenció. En aquest sentit, adverteix de dinàmiques que observa "en països teòricament democràtics" i cita com a exemple als Estats Units.

Al mateix temps, valora transformacions promogudes per José Luis Rodríguez Zapatero, com la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe —una mesura que considera plenament assumida per la societat malgrat l'oposició inicial del Partit Popular— i la reforma del denominat divorci exprés. "Ja no era suficient una causa per al divorci. Zapatero va posar fi a tot això i això va tenir molta importància per a la gent, també econòmicament", explica.

La gestió actual i el debat feminista

Respecte al president del Govern, Pedro Sánchez, reconeix avanços en polítiques d'igualtat, encara que introdueix matisos sobre determinades estratègies. Al seu judici, mai s'arriba massa lluny en la defensa de les dones, però sí que qüestiona "determinades polítiques feministes que, més que atreure gent al feminisme, l'espanten".

Nega que Podem sigui l'origen del problema, encara que critica la redacció de la llei del ‘sol sí que és sí’ per les rebaixes de condemna que s'han produït. "Van fer una llei mal feta i van dir que va ser culpa dels jutges. I no va ser culpa dels jutges. Va ser culpa de la llei que es va fer i van començar a sortir violadors", sosté amb contundència.

En aquesta matèria, s'alinea amb la víctima francesa Gisèle Pelicot i subratlla: "Jo estic amb Gisèle Pelicot. La vergonya ha de canviar de costat".

També destaca mesures com l'ampliació dels permisos de paternitat. "M'imagino en el franquisme donar una baixa paternal a un home i haurien dit: marieta de merda", comenta per a il·lustrar el contrast històric.

La figura de Jordi Pujol

En l'àmbit català, es deté en la trajectòria de Jordi Pujol. Considera que ha rebut un tracte "injustament" sever i recorda el seu paper en la lluita antifranquista i en la construcció institucional de l'autonomia.

Enumera competències que, segons la seva visió, resulten decisives per a l'autogovern, com a educació, sanitat o presons, a més de l'impuls dels Mossos d'Esquadra. "Per això crec que ha estat injustament tractat. Ja veuràs que d'aquest judici crec que no sortirà res. Estic convençuda d'això. Van canviar tot el sistema bancari andorrà perquè crec que van pensar que anant contra Pujol anirien una mica contra tots", argumenta.

El fenomen Orriols i l'extrema dreta

Sobre Sílvia Orriols i Aliança Catalana, descriu a l'alcaldessa de Ripoll com una dirigent que connecta amb part de l'electorat. "Parla bé, enganxa a la gent i diu moltes coses que, en el fons, tots han pensat internament", afirma.

Afegeix que "ella sap i diu coses que molta gent pensa, però no diu per temor al fet que li titllin de racista. És un tema complicat. Amb l'extrema dreta i això de fer aliances, jo personalment no cauria mai en aquest tema". Encara que reconeix que l'edil "fa coses ben fetes", dubte de l'estructura que l'envolta.

Com a vegetariana i defensora dels animals, recolza la prohibició de sacrificis sense atordiment previ en l'escorxador de Ripoll. "Més no la vaig poder aplaudir. M'entens?", assenyala.

L'amnistia i l'horitzó judicial

A l'espera del que dictaminin les instàncies europees i el Tribunal Constitucional, desitja que l'aplicació completa de l'amnistia sigui una realitat com més aviat millor. Confia que finalment s'imposi, encara que admet desvetllaments. "Hi ha nits que em desperto pensant que no se'ls aplicarà. Tenim tots moltes ganes que acabi aquesta història. És demencial que no ho vulguin i que en un país democràtic pugui haver-hi uns jutges que evitin que s'apliquin lleis democràtiques", reflexiona.

No s'atreveix a preveure si Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig tornen enguany a Catalunya. "No ho tinc clar", admet.

El Barça i l'etapa Laporta

La conversa també s'endinsa en el terreny esportiu. Integrant en el seu moment de la junta directiva del Futbol Club Barcelona durant la primera presidència de Joan Laporta, creu que l'actual màxim dirigent revalida el càrrec en les eleccions previstes per a març.

Malgrat el seu malestar per les derrotes recents, manté l'esperança que concloguin les obres del nou estadi. "Hem pogut aguantar perquè no sé, perquè som masoquistes", comenta amb ironia.