“El retorn dels exiliats”, una novel·la sobre la Viena ocupada pels aliats després de la segona guerra mundial

Confesso que un dels grans enigmes que mai no he sabut desxifrar és la raó per la qual els aliats van decidir, al final de la Segona Guerra Mundial, considerar que Àustria havia estat la primera víctima de l’expansionisme nazi i li van aplicar un règim molt menys sever que a la pròpia Alemanya, quan la realitat va ser que aquell país va rebre amb els braços oberts i un entusiasme molt superior al que hi havia a bona part de la mateixa Alemanya l’arribada d’Hitler després de l’Anschluss. Això sí, finalitzada la contesa, va haver de suportar durant deu anys un període d’ocupació que, tanmateix, va concloure el 1955 amb la signatura d’un Tractat d’Estat que li va permetre recuperar la seva plena independència.

Sabem poc del que va passar durant aquella dècada en què el país, i Viena, la seva capital, van estar dividits en quatre zones, però l’escriptora austríaca Elisabeth de Waal ens va deixar un testimoni literari d’aquella època a la seva novel·la “El regreso de los exiliados” (Libros del Asteroide). Va ser concebuda com una obra triangular, en la qual tres protagonistes coetanis coincideixen a Viena a les acaballes de l’ocupació i les seves vides, per atzars del destí o, millor dit, per la voluntat de ficció de l’autora, acaben confluint.

Els tres són ciutadans nord-americans, però amb forts llaços personals o familiars amb Àustria: el professor Adler —jueu emigrat per fugir de la persecució antisemita—, el prósper comerciant d’origen grec Kanakis i la jove Marie-Theres “Resi”, néta del príncep Altmannsdorf, els pares del qual van emigrar desconfiats per la situació europea d’entreguerres. Tots tres es troben casualment a la mateixa ciutat i temps i creuen accidentalment les seves vides, que s’entrellacen amb les de diversos personatges locals, com el príncep Lorenzo Grein Lauterbach, hereu d’una família principal però arruïnada i convertit en atractiu gigoló, o Lucas Anreither, exponent de la nova Àustria, fill i nét de camperols al servei de la noblesa tradicional que creu en una Àustria nova, lliurada de les seves càrregues històriques.

A “El regreso de los exiliados”, i com a escenari de les peripècies de tots aquests personatges, batega una descripció de la Viena de mitjans dels cinquanta, amb sectors fortament apegats als caducs privilegis de llinatge que han d’alternar amb individus la conducta dels quals durant el nazisme va resultar no ja sospitosa, sinó clarament còmplice —com el doctor Krieger, que aconsegueix ocupar el lloc al qual hauria tingut dret el professor Adler si no hagués hagut de fugir per la seva condició de jueu—, o la del príncep Lorenzo, un buscavides immoral, capaç de lliurar-se per interès als sentiments homoeròtics del comerciant Kanakis, ansiós a la seva vegada de “rentat” de la seva condició equívoca amb un matrimoni de conveniència. Éssers immorals, capaços de vendre la seva ànima al diable però, això sí, mantenint sempre unes formes exquisides i una cortesia extrema. Només se salven d’aquesta galeria d’aventurers, oportunistes i personatges deleznables l’honest professor Adler, la ingènua Resi i Gresi, la germana de Lorenzo, ben diferent del bell príncep.

Una època complexa i terminal, en què una noblesa decadent tracta de sobreviure congraciant-se i aparellant-se amb els nous rics o amb els representants de les potències ocupants en un país que està a punt de recuperar la seva independència amb un acte simbòlic: una funció de gala al reconstruït Teatre de l’Òpera.