Primera edició en espanyol de l'opinió consultiva de la Haia sobre el Sàhara Occidental
¡Quan es compleixen 50 anys de l’abandonament de la província 53, el Centre d’Estudis sobre el Sàhara Occidental de la Universitat de Santiago de Compostela publica per primera vegada la versió en espanyol del dictamen emès el 1975 per la Cort Internacional de Justícia, en la qual es demostrava la inexistència de cap vincle de sobirania territorial de Marruecos o Mauritània sobre aquest territori
Hi ha llibres la publicació dels quals no es pot menys que qualificar com molt oportuna, i aquest és el cas del titulat “L’opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia sobre el Sàhara Occidental”, que acaba de publicar el Centre d’Estudis sobre el Sàhara Occidental de la Universitat de Santiago de Compostela, coincidint amb el 50è aniversari de la retirada espanyola del Sàhara Occidental, que va tenir lloc precisament el 27 de febrer de 1975 com a conseqüència de l’“acord de Madrid”, en virtut del qual Espanya va abandonar l’administració d’aquest territori a favor del Marroc i Mauritània.
Es tracta de la primera traducció a la llengua espanyola del dictamen emès l’octubre de 1975 per aquest tribunal que, com és ben sabut, va dictaminar que “els elements i informacions posats a la seva disposició no demostraven l’existència de cap vincle de sobirania territorial entre el territori del Sàhara Occidental, d’una banda, i el Regne del Marroc o el complex maurià per l’altra, i per tant la Cort no va comprovar que existissin vincles jurídics capaços de modificar la resolució 1514 (XV) pel que fa a la descolonització del Sàhara Occidental i, en particular, a l’aplicació del principi d’autodeterminació mitjançant l’expressió lliure i autèntica de la voluntat de les poblacions del territori”. Aquesta traducció ha estat realitzada per François i Moisés Ponce de León.
El volum inclou, a més, el resum d’aquest dictamen, així com els vots particulars emesos per alguns dels jutges, les cartes oficials d’Espanya a Nacions Unides en què es comunicava la intenció de celebrar un referèndum d’autodeterminació —que la petició del Marroc sobre aquest dictamen va obligar a ajornar—, tres resolucions del Consell de Seguretat sobre la “marxa verda” o invasió civil del territori orquestrada pel Marroc com a xantatge —particularment la 380, que la deplorava com a acte contrari a la legalitat internacional— i, com a conseqüència de tot això, el denominat “acord de Madrid” o “declaració de principis”, pel qual Espanya va cedir unilateralment l’administració del territori al Marroc i a Mauritània, el text del qual es va remetre a Nacions Unides, a més dels quatre annexos secrets sobre qüestions econòmiques que el govern espanyol mai havia fet públics oficialment, tot i que un mitjà informatiu en va publicar parcialment alguns continguts; i, finalment, les dues resolucions sobre el Sàhara Occidental (3458 A i 3458 B) contradictòries entre si, adoptades per Nacions Unides el 10 de desembre de 1975. Tot això seleccionat i recopilat per Yolanda Blanco.
El catedràtic de la universitat compostelana analitza el corpus documental a la introducció d’aquest volum, que constitueix, des d’ara mateix, una eina imprescindible de consulta.
Escriu el teu comentari