Ridao denuncia en ‘El caso Sloane. Una lobby story’ la falta de regulació dels lobbies

La reflexió sobre la influència que exerceixen determinats actors en les institucions torna al centre del debat polític després de la publicació d'un estudi que examina amb detall les febleses normatives existents.

L'especialista en Dret Constitucional i exlletrat del Parlament Joan Ridao exposa una radiografia crítica del funcionament del lobbisme i adverteix de la falta d'eines eficaces per a mesurar el seu impacte real en la presa de decisions polítiques.

Un model sense regulació completa

En el seu llibre ‘El caso Sloane. Una lobby story’, l'autor analitza el sistema polític dels Estats Units i el paper que exerceixen els grups de pressió a Washington, establint un contrast amb la situació europea i espanyola.

Ridao sosté que a Espanya persisteix una anomalia significativa per l'absència d'una llei específica que reguli de manera integral l'activitat dels lobbies. Recorda que aquesta qüestió ha estat present des de fa dècades, fins i tot durant el debat constituent, quan Manuel Fraga ja va intentar introduir aquest fenomen en la Constitució.

En l'actualitat, el Govern ha impulsat l'avantprojecte de Llei orgànica d'Integritat Pública, orientat a identificar possibles patrons d'influència indeguda i a prevenir pràctiques corruptes.

Catalunya, pionera però incompleta

En l'àmbit autonòmic, Catalunya ha estat una de les primeres a abordar aquesta qüestió mitjançant la Llei de Transparència de 2014. Aquesta normativa inclou la creació d'un registre de grups d'interès, desenvolupat posteriorment pel Parlament en 2016.

Aquest registre permet conèixer quines empreses i particulars actuen com a lobbies, mentre que la publicació d'agendes dels responsables públics aporta informació sobre les trobades mantingudes amb aquests actors.

No obstant això, el jurista adverteix que el sistema presenta limitacions importants i reconeix que el seu funcionament “no és 100% positiu”, ja que no tots els contactes són comunicats.

L'absència de la petjada normativa

Un dels principals dèficits assenyalats per Ridao és la falta de la denominada “petjada normativa”, un mecanisme que permetria rastrejar la influència concreta dels lobbies en les decisions adoptades.

L'autor considera que no n'hi ha prou amb identificar als actors ni registrar reunions, sinó que és imprescindible determinar quins canvis introdueixen en lleis o polítiques públiques. En aquest sentit, subratlla la necessitat de mesurar la “influència” real que exerceixen.

Lobbisme informal i falta d'incentius

L'anàlisi també posa en relleu la dificultat de controlar el lobbisme informal, que es desenvolupa fora dels canals regulats i escapa als mecanismes de transparència.

A això se suma, segons Ridao, l'escassetat d'incentius perquè els grups d'interès s'inscriguin en el registre oficial i desenvolupin la seva activitat de manera transparent, la qual cosa limita l'eficàcia del sistema.

Diferències amb el model estatunidenc

L'autor estableix una clara distinció entre el model espanyol i l'estatunidenc. A Espanya, el finançament dels partits polítics és majoritàriament pública, mentre que les aportacions privades estan restringides.

Per això, assenyala que un lobby “íntegre” no basa la seva activitat en contraprestacions econòmiques, a diferència del que ocorre als Estats Units, on el pes dels diners en la política és més rellevant.

El Congrés com a epicentre de la influència

Ridao identifica el Congrés dels Diputats com un dels principals espais on es manifesta la incidència dels grups de pressió. Aquesta activitat es tradueix habitualment en esmenes o modificacions legislatives.

El jurista descriu un escenari en el qual la influència no es limita als debats públics: “Si ara mateix anessis al Congrés veuries que l'activitat no es concentra únicament en l'hemicicle o en les sessions, en les comissions per a entendre'ns, sinó en els despatxos, en reunions diàriament entre actors econòmics i socials que intenten influir”.

El paper dels mitjans i la professionalització

L'estudi també aborda el paper dels mitjans de comunicació, que, sense ser lobbies en sentit estricte, influeixen en la formació de l'opinió pública i poden condicionar decisions polítiques.

En paral·lel, en l'última dècada han sorgit despatxos especialitzats en ‘public affairs’ que han professionalitzat aquesta activitat, encara que el seu desenvolupament segueix lluny del nivell aconseguit als Estats Units.

La publicació d'aquesta obra reobre un debat clau sobre la transparència, la qualitat democràtica i la necessitat de reforçar els mecanismes de control en la relació entre el poder polític i els interessos privats.