Núria Marín (PSC L'Hospitalet): "Soc una alcaldessa de proximitat, d'estar al carrer i d'escoltar els veïns"

Núria Marín Martínez (Hospitalet de Llobregat, 1963) és l'alcaldessa del municipi que la va veure néixer i l'alcaldable del PSC de cara a les properes eleccions del 28 de maig. La seva entrada a la política municipal es va produir el 1995, quan es va fer càrrec de l'Àrea d'Hisenda i de la Regidoria de Collblanc-la Torrassa.

El 1999, va passar a ser nomenada primera tinenta d'alcalde, però no va ser fins al 2008 que va ser triada alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat . Aquest càrrec l'ostenta des de fa 15 anys,també en aquesta legislatura obstenta la presidenta de la Diputació de Barcelona, la segona dona que ocupa aquest càrrec. La seva capacitat de treball, la seva il·lusió per la seva ciutat fa que es torni a present a la reelecció per continuar liderant el municipi durant els propers quatre anys. però es presenta a la reelecció per continuar liderant el municipi durant els propers quatre anys.

- Quin balanç fas d'aquests quatre anys de mandat?

Ha estat un mandat molt atípic i molt difícil per culpa de la pandèmia. Ha estat dur, però no per mi com a alcaldessa, sinó dur per a la ciutat, els veïns, la gent gran, la més jove... Això ha provocat que les prioritats de l'inici de mandat van quedar entre parèntesis i la prioritat van ser les persones i la reactivació econòmica i social després del confinament. Per tant, ha estat un mandat estrany, complicat i difícil, però ja mirem el futur.

- Com s'ha afrontat la pandèmia, la reactivació econòmica i la reactivació social?

Nosaltres ho enfoquem treballant el més units possible a la ciutat. Vam fer un pacte de ciutat entre entitats, sindicats, empresaris, formacions polítiques. Vam fer l'esforç de pensar quines eren les millors accions que podíem desenvolupar en aquell moment per a la ciutat i per als veïns i veïnes. Concretament, vam posar 224 accions en marxa, el 85% de les quals ja estan finalitzades o, en algunes, a punt de finalitzar. Estem satisfets del clima que va imperar en aquell moment de treballar plegats i de mirar per sobre dels nostres interessos personals i particulars, i crec que això és d'agrair.

- També vas tenir un paper molt proactiu com a presidenta de la Diputació de Barcelona.

La Diputació ha estat també una administració molt important perquè determinades qüestions relacionades amb la pandèmia i el confinament es posessin en marxa. Des de la Diputació, es van iniciar moltíssimes polítiques i es van activar moltíssims recursos que van ser destinats als municipis per ajudar-los en aquells moments, deixant que cada ajuntament decidís quins projectes iniciar, i crec que ha estat un èxit. Hem fet una molt bona feina des de la Diputació ajudant tots els municipis.

- Quins grans projectes té la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat?

Tenim tres grans projectes a la ciutat. Nosaltres volem soterrar la Gran Via des de Plaça Europa fins al riu Llobregat . És un soterrament que el que pretén és donar potència a aquest biocluster d'innovació i salut. Pensem que podem ser la capital de la biomedicina del sud d'Europa i ens manca en aquests moments aquest soterrament per poder fer que les empreses relacionades amb aquest sector puguin aterrar a l'Hospitalet. D'altra banda, el segon objectiu és generar espai verd per a la ciutat. Guanyem 580.000 metres quadrats de zona verda amb aquesta actuació i tots dos són molt importants i estratègics, tant per generar 50.000 nous llocs de treball com per millorar els espais de zona verda, ja que estem en una ciutat molt densa.

Pensem que podem ser la capital de la biomedicina del sud d'Europa i ens manca en aquests moments aquest soterrament perquè les empreses relacionades amb aquest sector puguin aterrar a l'Hospitalet.

L'altre gran projecte és el del soterrament de les vies del tren . És un projecte clau perquè vol dir cosir la ciutat. Hi ha 5,1 quilòmetres de vies que divideixen l'Hospitalet i els seus barris i que impedeixen que la ciutat sigui més amable. Aquest és un projecte que ara mateix està molt avançat i que permet fer un espai intercomunicador a l'Hospitalet. És a dir, traslladéssim l'estació de Sants a l'Hospitalet amb l'intercanviador de La Torrassa, de manera que no haurem d'anar a Barcelona per tornar a venir a l'Hospitalet o al Baix Llobregat. Seríem com aquesta nova centralitat des d'un punt de vista de transport. En segon lloc, aquest soterrament de les vies permet més connexions des d'un punt de vista ferroviari i, a més, aquests 120.000 metres quadrats es convertiran en grans eixos cívics perquè els ciutadans puguem gaudir d'un parc lineal. És un projecte que aixeca molta expectació, però crec que mai no ha estat tan madur.

En tercer lloc, fem referència a Can Rigal , la zona nord de la ciutat, on tenim un projecte que es va paralitzar amb la crisi econòmica, però en què en aquests moments estem treballant des de diferents vies. Estem treballant a la subestació elèctrica que tenim d'Endesa a la carretera de Collblanc per fer possible tota aquesta transformació. A partir d´aquí, la idea és que la Generalitat de Catalunya decideixi quan comença a plantejar el gran projecte de la construcció del nou Hospital General d´Hospitalet. L'hospital que tenim a la zona nord té molt de temps, fa molts anys que esperem que la Generalitat trobi el moment oportú per començar aquesta construcció. Això significarà també una nova zona verda.

Aquests tres projectes generen economia, generen zones lúdiques i verdes i espais d'habitatges i sanitaris que són imprescindibles a la nostra ciutat.

- Què vol dir per a l'economia de l'Hospitalet aquests tres grans projectes?

Ara mateix tenim una amalgama d'institucions que estan operant en aquest territori. Tenim l'Hospital General, l'Hospital Universitari de Bellvitge, el Duran i Reynals, l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) on treballen 400 investigadors diàriament, la Universitat de Barcelona... Tenim tot un còmput d'institucions que estan operant territori desordenat i dividit per l'autovia de Castelldefels i que són en un punt estratègic del país. Amb aquest soterrament i la transformació urbanística el que aconseguim és que les empreses del sector biomèdic puguin aterrar a la ciutat. Estem parlant de mig milió de metres quadrats de terra perquè les activitats econòmiques arribin.

Aquesta ciutat, que a l'inici dels dels ajuntaments democràtics estava abocada a ser un suburbi, una ciutat dormitori i una ciutat de segona, ha esdevingut una ciutat generadora d'oportunitats i de feina.

Per tant, això vol dir reactivació econòmica, oportunitats, llocs de treball i riquesa. A més, guanyem 580.000 metres quadrats de zona verda. Això és una gran transformació que s'uneix a la transformació que avui podem visualitzar a tota la plaça Europa. El que significa és que aquesta ciutat, que a l'inici dels dels ajuntaments democràtics estava abocada a ser un suburbi, una ciutat dormitori i una ciutat de segona, ha esdevingut una ciutat generadora d'oportunitats i ocupació, on en tenim més de 104.000 llocs de treball i amb aquest projecte se sumaran uns 50.000 de nous.

- Hi ha acord total amb la resta d'administracions?

En el cas de Gran Via, és un projecte que neix i es farà a l'Hospitalet, però a més a més és un projecte estratègic de país, tal com ha acordat la Generalitat de Catalunya amb el Govern. Per tant, és un projecte que farem possible gràcies a aquesta col·laboració i al Consorci. Hi ha total sintonia tant en aquest projecte com en el del soterrament de les vies. De fet, són el mateix ministeri i el mateix Govern d'Espanya qui està fent aquests projectes bàsics i executius del soterrament de les vies i de la transformació que s'ha de fer a la ciutat. Nosaltres ja estem començant a treballar a fer un concurs d'idees per veure quines són les millors opcions per a aquest gran espai que deixaran les vies, i que les zones verdes tinguin la millor configuració possible perquè els veïns en puguem gaudir.

- En quant de temps es calcula que estarà llest?

Gran Via és un projecte que està molt avançat i crec que l'any 2024 ja podríem començar les obres de soterrament. En el tema de les vies, és Adif qui ja està fent el projecte constructiu. Estem parlant de mil milions d'euros d'inversió, per tant, és un dels projectes constructius més importants que sʻestan fent en aquests moments a Espanya. Cap govern no posa en marxa un projecte com aquest si no hi hagués una voluntat expressa d'emprendre'ls. Per nosaltres és súper important. Esperem que per al 2024 el projecte executiu ja estigui preparat per a la seva exposició pública i aprovació perquè es posi en marxa la licitació de les obres. En menys temps del que la gran majoria de la població imagina començarem a veure màquines.

- La cultura s'ha convertit a l'Hospitalet en un dels eixos econòmics.

Sí. Quan va aparèixer la crisi econòmica el 2008, va haver-hi una paralització general de l'economia. Nosaltres vam aprofitar per fer una reflexió de ciutat, vam voler donar-li una transcendència i vam fer un projecte anomenat Hospitalet ON per posar en marxa la ciutat perquè era un moment molt difícil. Analitzem quins eren els sectors on Hospitalet podia ser competitiva. Un va ser l'economia associada al turisme de negocis i els hotels, i vam entendre que hi havia tot un sector relacionat amb aquell turisme que podíem desenvolupar i així ho hem fet. Un altre és tot allò relacionat amb el tema sanitari, és a dir, tot aquest ecosistema que tenim d'institucions sanitàries. El tercer és l'esport relacionat amb el turisme. Finalment, vam identificar que el sector cultural el podíem desenvolupar, imitant el model d'altres metròpolis com Brooklyn a Nova York. És a dir, tenir art fora de la capital, però molt a prop seu. Ara Barcelona ha quedat petita i hem vist com part d'aquest sector cultural buscava espai a la nostra ciutat, i estem en aquest projecte de districte cultural que no té cap inici ni fi. Ens han anat arribant unes 500 activitats, tant individuals com col·lectius, que han aterrat a l'Hospitalet. És una economia molt interessant i que ens aporta una cultura molt benvinguda.

- Com ha aprofitat l'Hospitalet els projectes rebutjats de Barcelona?

Nosaltres tenim molt clar el projecte de ciutat que volem. Davant el descart de Barcelona d'alguns projectes, nosaltres tenim molt clar els que ens hi poden interessar i els que no. Aquells que ens poden interessar els acollim i intentem potenciar-los i aquells que no ens interessen, doncs intentem que no se'n vagin gaire lluny i que s'instal·lin a altres ciutats del nostre propi entorn. Nosaltres no som una illa, estem en una realitat metropolitana sota la marca Barcelona, que és la que ens situa a nivell internacional en una posició molt important, i en què lògicament nosaltres aprofitem tot allò que considerem estratègic i positiu per a la ciutat i per els veïns.

- Ets una alcaldessa molt propera a la gent i que diu que el millor que té l'Hospitalet és la seva gent. Què té la gent de l'Hospitalet?
 

El 1979, quan hi va haver les primeres eleccions municipals, aquesta era una ciutat que havia passat pel franquisme i per l'especulació més dura. Aquesta ciutat ha aconseguit capgirar-la gràcies a la feina de tothom. És evident que hi ha hagut governs a l'ajuntament que han estat sensibles i que van posar al centre també el que els mateixos ciutadans demanaven. Hem fet un projecte de proximitat que ha convertit l'Hospitalet en una gran ciutat que no té res a veure amb dècades anteriors.

Hem fet un projecte de proximitat que han convertit l'Hospitalet en una gran ciutat que no té res a veure amb dècades anteriors.

Hem perdut habitants respecte de l'any 1979, però hem guanyat llocs de treball i zones verdes. Hem fet una gran transformació, però no estem exempts ni de problemes ni de noves situacions. La millor manera de no perdre la realitat de vista és parlar amb els veïns que estan cada dia al seu barri i al seu carrer. Quan parles amb aquests veïns t'adones que hi ha coses que poden funcionar molt bé perquè ningú no te les comenta, però hi ha coses que sabem que hem de millorar gràcies a escoltar-los. Per exemple, el patinet ens genera molta angoixa i molta inseguretat per part de les persones de la ciutat perquè és un nou mètode de transport que no està regulat.

Les circumstàncies canvien i el que no existia fa 10 anys, avui és als nostres carrers. Hem evolucionat i la millor manera per detectar-ho és parlar amb els veïns, des de la gent gran fins als joves. Sóc una alcaldessa de proximitat, d'estar al carrer i d'escoltar els veïns. No surto ara perquè hi hagi eleccions, sinó que fa molts anys que és així i els veïns ho saben. És rara la setmana que no tingui dues o tres trobades amb veïns per asseure'ns tranquil·lament i parlar, sobre com veuen la ciutat.

- Com s'està enfrontant l'Hospitalet al canvi climàtic i als ajuts per transformar la ciutat en un espai més sostenible?

Tal com li dic al meu equip, cal tenir el book de tots els projectes per presentar-nos a totes les convocatòries possibles i així obtenir els màxims fons i desenvolupar les nostres polítiques el més ràpidament possible. Les polítiques les podem fer sols els municipis, però si ens acompanya Europa, el Govern d'Espanya o la Generalitat de Catalunya, seríem molt més eficients, eficaços i ràpids en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible i de l'Agenda 2030.

Hem obtingut entre 15 i 20 milions per destinar-los a temes de mobilitat, hem engegat unes 'zones aire' en un munt de barris... Són projectes que ja els teníem previstos, però que quan hi ha oportunitats de finançament, intentem presentar-nos. Si hem de deixar en alguns moments algun projecte a la nevera fins que el puguem treure i agafar després més velocitat, doncs ho farem, perquè arribar a tot és impossible.

- Després de tants anys com a alcaldessa, per què vols tornar a presentar-te a la reelecció?

Principalment perquè em sento amb forces, amb ganes i amb il·lusió per fer-ho. En segon lloc, perquè tinc el suport dels meus companys de partit. La tercera és perquè sento també l'afecte de la ciutadania i el suport, i això també em fa pensar que he de continuar. L'última és que em fa il·lusió ser-hi per veure i participar en aquests grans projectes que portem temps elaborant i que sens dubte aquest mandat floriran. Tot això fa que hagi decidit tirar endavant la meva candidatura.

- Sobre la Diputació de Barcelona, quin balanç fas?

Em sento molt satisfeta d'aquests quatre anys a la Diputació de Barcelona perquè han estat anys tan complicats en què sé que la nostra manera de fer, la nostra mirada i la nostra voluntat d'estar al costat de les persones i dels territoris quan pitjor ho estaven passant ha estat essencial per a la Diputació hagi estat una institució hiper útil. Em sento molt satisfeta perquè hem estat en unes condicions polítiques complicades. Si hi va haver alguna presa de possessió en aquest país que fos mediàtica, sens dubte aquesta va ser la de la Diputació de Barcelona, perquè no havia vist tanta premsa i tants mitjans a la meva vida. Durant aquests quatre anys hem estat en molts moments moneda de canvi per tirar-se pel cap els uns als altres.

El pacte que es va realitzar a la Diputació crec que ha estat molt útil, en què realment vam aparcar les discrepàncies que tothom sabia que teníem sobre el tema de la Independència. Al marge d'aquesta qüestió, a la resta no hem tingut cap mena de problema. Hem fet les coses des del govern i hem comptat amb la resta de formacions. La gran majoria dels pressupostos i de plans d'inversió han estat aprovats per unanimitat o sense vots en contra i això ha estat molt important per tirar endavant aquesta institució, que ha ajudat tots els pobles i ciutats de la província i que, sens dubte , ha estat molt útil per als governs locals que estàvem a primera línia i que moltes vegades ens hem trobat molt sols.

Per part del Govern de la Generalitat, han estat de vegades una mica despistats en altres qüestions que no eren precisament les de donar suport a la ciutadania. Per tant, estic súper satisfeta i contenta.

- Pot ser l'exemple perfecte per als pactes post electorals després de les eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona?

Caldrà esperar allò que els ciutadans decideixin. És evident que les aritmètiques ens col·loquen ara davant de les enquestes, però el dia 28 seran els ciutadans i donaran un resultat. Espero i confio que sigui Jaume Collboni l'alcalde de Barcelona, un alcalde que sigui valent i tingui ambició, i que tiri endavant la capital de Catalunya, la marca Barcelona, i hi tindrà tot el suport d'aquesta alcaldessa.