Mercè Esteve (Junts Begues): "És difícil trobar un mandat amb tants imprevistos com el darrer"

Després de 12 anys al capdavant del consistori municipal, la política membre de Junts per Catalunya espera revalidar el mandat iniciat el juliol del 2011. És membre de l'executiva local de JUNTS i integrant de l'executiva comarcal del partit.

Quins són els desafiaments als quals Begues s'haurà d'enfrontar en els propers quatre anys?

Durant molt de temps, a Begues hem tingut dos reptes importants: acabar amb la línia d'alta tensió que travessa el municipi, i crear habitatge assequible per a la gent jove. En els propers quatre anys, tots dos començaran a ser menys desafiaments o il·lusions per convertir-se en realitat. Ja hem signat el conveni amb Red Eléctrica Española per al trasllat de la línia elèctrica i tenim reservat el 75% del que costaran els treballs. Pel que fa a l'habitatge, ens hem deixat la pell per desencallar amb l'Incasòl el projecte de 33 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer a la zona de l'Escorxador, i recentment hem anunciat la construcció de 16 habitatges al mateix règim en el solar que ara s'usa com a aparcament a prop del Centre Cívic El Roure i la Biblioteca La Ginesta.

Per què es presenta a la reelecció com a alcaldessa?

Bàsicament, per dos motius. Primer, perquè el meu equip i jo volem completar tots els projectes que tenim en marxa, com els que he esmentat anteriorment, entre d'altres que necessiten continuïtat. A més, encara ens queden propostes interessants per al municipi, idees i il·lusió, molta il·lusió. En segon lloc, em presento a la reelecció per compromís amb el servei públic, amb el poble i amb la ciutadania. Perquè els meus veïns i veïnes em traslladen el seu suport i m'animen a continuar endavant.

"Mentre la gent em doni la seva confiança, em tindran al costat"

A quins reptes s'ha enfrontat aquesta legislatura?

És indubtable que el repte més gran a què ens hem enfrontat en aquesta legislatura ha estat la gestió de la pandèmia de covid i la posterior crisi social i econòmica, com la majoria d'alcaldes i alcaldesses del país i, gosaria dir, que del món . La pandèmia va provocar la paralització dels tràmits en marxa en aquells moments per la saturació d'altres administracions, cosa que va complicar la gestió municipal diària. Va ser una tempesta perfecta de la que crec que sortim enfortits com a municipi.

Pel que fa a projectes, han estat quatre anys d'una complexitat extraordinària en la negociació amb altres administracions i organismes per aconseguir projectes com els que apuntava anteriorment de la retirada de la línia d'alta tensió, la construcció d'habitatges per als joves, o la posada en marxa de la residència per a gent gran La Vinya.

Begues és el municipi del Baix Llobregat que recicla per sobre del que exigeix la UE. Com ho han aconseguit?

En aquest aspecte ha estat bàsic el compromís de la ciutadania de Begues amb el respecte al medi ambient. Vivim en un entorn privilegiat, al bell mig del parc natural del Garraf, i la gent ho sap i ho valora. Els beguetans i les beguetanes tenen una elevada consciència del valor de la nostra naturalesa, de les muntanyes i les valls que ens envolten. Per això els volen cuidar. I un pas essencial per fer-ho és el reciclatge i la recollida selectiva. Però aquesta voluntat no seria possible si l'ajuntament no posés els recursos adequats per a un bon reciclatge, com ara una òptima distribució dels contenidors, un servei de recollida eficient, un punt verd amb un horari amplíssim, fins i tot un punt verd mòbil o petits punts de recollida de deixalles repartides pel municipi. I no voldria oblidar la recollida d'oli de cuina utilitzat amb el sistema Claki i que es reparteix a les escoles. És una forma de conscienciar la ciutadania des d'etapes primerenques.

S'aposta per generar energia a través de la biomassa i les plaques solars. Què els ha portat a fer aquesta inversió?

La lluita contra el canvi climàtic és una cosa que també es pot fer i hem de fer des dels municipis. A Begues, l'aposta per la biomassa com a sistema respectuós amb el medi ambient per obtenir una bona climatització dels edificis municipals és una cosa que ve de lluny i ha estat un compromís transversal de diferents equips de govern locals. Nosaltres no sols hem continuat amb aquest compromís, sinó que hem multiplicat l'aposta amb la creació de nous centres de calor i més equipaments municipals connectats a la xarxa de biomassa. Això és una prova que creiem en un sistema de vida menys contaminant i que, amb la inversió adequada, es poden impulsar polítiques públiques sostenibles.

A més de la biomassa, des de Begues lluitem contra el canvi climàtic d'altres maneres. Amb una aposta ferma i decidida pel vehicle elèctric amb la renovació dels carregadors, la substitució gradual de l'enllumenat públic per llums LED, més eficients i respectuoses amb el medi ambient, la instal·lació de plaques solars a edificis municipals, la promoció del pasturatge com sistema per prevenir els incendis forestals, l'extensió dels carrils per a bicicleta o l'eliminació del plàstic d'un únic ús en tot allò que organitza l'ajuntament, fins i tot en el funcionament intern.

Com cuida Begues del seu entorn natural per preservar-lo dels incendis i el canvi climàtic?

Bona part del terme municipal de Begues és naturalesa. Per a nosaltres és un tresor que cal conservar amb cura i cura. Per això, els incendis forestals són el pitjor malson que ens pot passar. Així, com he indicat anteriorment, una de les eines que hem posat en marxa per prevenir el foc és el pasturatge. És increïble com un ofici ancestral, gairebé desaparegut, que permet mantenir net l'entorn natural. Disposem d´un ramat de cabres que, conduïdes per una pastora, aclareixen el sotabosc i les franges de protecció de les urbanitzacions, conserven els tallafocs naturals i s´afavoreix la biodiversitat. Però també cal tenir en compte l'enorme feina que fan els Bombers Voluntaris de Begues. L'any passat vam celebrar els 35 anys d'història del parc de bombers a Begues, els membres del qual han demostrat pel municipi i el seu entorn natural un amor i una passió que els han portat a lluitar contra el foc i altres sinistres amb gosadia i valentia.

"Els incendis forestals són el pitjor malson que ens pot passar"

Al municipi s'utilitzen càmeres de videovigilància per potenciar la seguretat dels veïns. Quins resultats estan obtenint amb aquest sistema de vigilància propi?

Magnífics. Les càmeres de videovigilància estan sent claus en la resolució de molts dels incidents que es produeixen al municipi. La lectura automàtica de les matrícules ens permeten identificar aquells vehicles que fan infraccions de velocitat o que fins i tot són buscats per les forces policials. A més, les càmeres també van permetre identificar l'autor de destrosses a la zona del Mur o el desmantellament d'una plantació de marihuana. Evidentment, tot això quedaria diluït si no fos per la feina impagable que fa la Policia Local, i amb l'esplèndida col·laboració amb altres forces de seguretat com els Mossos d'Esquadra o la Policia Nacional.

Al Baix Llobregat s'ha de redefinir el model de competències per a la prestació de serveis als veïns?

La legislació marca clarament quins són els serveis públics obligatoris que un ajuntament ha de prestar, que són bàsics i estan coberts per totes les administracions locals. Però a ningú se li escapa que un ajuntament és la primera línia de l'administració on acudeix la ciutadania: totes les reclamacions i demandes de servei es presenten en primera instància a les administracions locals.

Cada municipi ha estat capaç de definir la seva estratègia de serveis i donar resposta, en la mesura de les possibilitats, a les necessitats platejades per la ciutadania. En el cas de Begues, per exemple, ens trobem oferint servei de guarderia pública, residència per a gent gran, espais de creació artística i cultural, policia local i un llarg etcètera. Sóc partidària de la gestió des de la proximitat i, per tant, defensora de la prestació de serveis des de primera línia, des dels ajuntaments. Però això no treu que hàgim de rebre el suport i el finançament necessari per part d'altres administracions. És aquí on queda camí per recórrer i on Àrea Metropolitana, Consell Comarcal, Diputació i la Generalitat han de redoblar encara més els seus compromisos.

La pujada del 6% de l'IBI durant la pandèmia ha estat molt criticada per l'oposició al seu municipi. Què diu l'equip de govern sobre aquesta qüestió?

Durant els anys 2020 i 2021, l'acció municipal va haver d'anar adaptant-se a la nova realitat sobrevinguda amb la crisi sanitària i, en el cas particular del nostre municipi, a altres situacions imprevistes com la necessitat de resoldre els desperfectes provocats pel temporal Gloria, a les pluges torrencials de la primavera del 2020, provocant un increment de despesa no previst i l'aplicació d'un Pla Econòmic i Financer, de compliment obligat marcat pel Govern Espanyol, sumats a la baixada d'ingressos provocada per la pandèmia.

Davant d'aquest escenari imprevisible, el govern municipal va haver de ser responsable i aprovar una modificació d'ordenances fiscals que pretenia garantir els recursos necessaris per poder mantenir l'actual nivell de serveis públics, el finançament de polítiques socials i econòmiques o noves ajudes dirigides a sectors afectats per la crisi sanitària del COVID-19.

"Amb el temps, s'ha demostrat que va tenir tot el sentit i la necessitat del món"

La nostra obligació és treballar amb responsabilitat, anticipació i realisme, satisfent l'alt nivell d'exigència que la ciutadania reclama sobre la qualitat i el nombre dels serveis públics que se li presten. I qui digui el contrari demostra molt poc realisme. Dels cinc impostos municipals, tres no van experimentar cap tipus de variació. Pel que fa a l'IBI, es va aprovar un increment del tipus impositiu de 0,05 dècimes i va passar del 0,80% d'aquell moment al 0,85%. Això significava que, un rebut mitjà d'IBI que el 2020 fos de 600 euros, el 2021 seria de 638 euros.

Cal no oblidar que durant els darrers anys, l'IBI s'ha anat adaptant a les necessitats socials i econòmiques de cada moment. Així, i amb la voluntat de donar suport a la recuperació de les economies familiars, el 2014 se'n va reduir el tipus impositiu i el 2016 l'Ajuntament es va acollir a la reducció dels valors cadastrals mitjançant l'aplicació d'un coeficient reductor. Aquesta darrera mesura va suposar en aquell moment una reducció del 15% en el valor cadastral de tots els immobles. És per això que sempre reivindico que qualsevol anàlisi s'ha de fer amb la màxima perspectiva possible.

Quin balanç fa aquesta legislatura?

Difícilment trobarem un mandat en què s'hagin hagut de fer front a tants imprevistos, inclosa una pandèmia, i, tot i així, hàgim aconseguit avançar en tots els nostres compromisos fixats al Programa d'Actuació Municipal (PAM) i satisfer les necessitats i oportunitats que han anat sorgint. He de fer, necessàriament, una molt bona valoració de la tasca de govern però també, en general, de la feina feta des del conjunt de l'administració municipal.