Quines propostes electorals fa cada partit respecte de les persones sense llar a Barcelona?

Barcelona és el municipi català amb més persones sense llar, i també és on s'ofereixen més respostes tant per part d'entitats públiques com privades, encara que lamentablement resulten insuficients. A la ciutat, més de 1.200 persones viuen al carrer , però únicament un 32% tenen la possibilitat d'exercir el dret al vot en aquestes eleccions municipals.

Aquestes persones pateixen nombroses violacions dels seus drets i tenen poques oportunitats de participar, triar i ser escoltades. El partit o coalició que formi govern a l'Ajuntament de Barcelona prendrà decisions polítiques que afectaran directament i indirectament les persones que viuen al carrer.

La Fundació Arrels ha realitzat una anàlisi dels programes electorals de vuit formacions polítiques per determinar si aborden la problemàtica de les persones sense llar i si proposen mesures transformadores que puguin millorar la situació o, per contra, tenir un impacte negatiu a les persones que viuen al carrer.

La Fundació ha analitzat dotze aspectes clau, com ara l'accés a l'habitatge i l'allotjament temporal, l'empadronament, la convivència a espais públics i la prevenció de noves situacions de sensellarisme, entre d'altres. De les propostes analitzades, el 13% aborden la problemàtica de manera transformadora, el 41% proposen mesures pal·liatives per alleujar la situació, el 43% no esmenten el tema i el 3% suggereixen accions que podrien afectar negativament les persones que viuen a la carrer.

Hi ha programes electorals que aborden el sensellarisme des de la perspectiva dels serveis socials , mentre que altres també incorporen la visió des de l'àmbit de l'habitatge. A Arrels, consideren que és fonamental oferir habitatge o allotjament estable, però encara més important és comptar amb una estratègia municipal a llarg termini que involucri tots els departaments municipals i altres administracions, i que inclogui altres drets fonamentals com la salut i l'accés a espais públics.

Pel que fa a la prevenció , en general, els programes electorals no inclouen mesures per evitar o reduir el nombre d'episodis de recaiguda de les persones sense llar a situacions de carrer.

L'enfocament de Housing First és present en molts dels programes electorals, i també es comencen a tenir en compte les necessitats específiques relacionades amb el sensellarisme femení i el sensellarisme juvenil. És una bona notícia que en els darrers anys diverses formacions polítiques hagin incorporat aquesta visió. Tanmateix, és important no abordar-ho com a programes parcials i limitats, sinó des d'una perspectiva àmplia i incorporant gradualment altres situacions existents.

Mesures bàsiques per garantir drets. L'àmbit municipal té competències importants en l'abordatge del sensellarisme que poden garantir o restringir els drets de les persones. Dos exemples clars són l?ordenança de convivència de Barcelona i l?empadronament.

Els programes que han analitzat aborden l' ordenança de convivència des d'una perspectiva que aposta per reformar-la i incloure sancions amb caràcter més social, però també amb una mirada més punitiva i restrictiva. A Arrels, han registrat fins a 140 expedients de multes relacionades amb l'ordenança de convivència a persones sense llar que coneixen, entre els anys 2021 i 2022; no s'hauria de sancionar les persones sense llar per fer ús del mobiliari urbà o beure al carrer quan no tenen una llar on viure.

En el cas de l'empadronament només quatre programes electorals se centren en les persones en situació de vulnerabilitat: demanem que es tingui en compte la realitat de les persones que viuen al carrer, per facilitar l'empadronament sense domicili fix i minimitzar les dificultats que tenen per acreditar que viuen al carrer a la ciutat. Actualment, una de cada quatre persones que viuen a la intempèrie a Barcelona afirma no estar empadronada enlloc.