Gemma Badía, alcaldessa de Gavà: “Les inversions fetes al Parc Agrari han estat zero o menys zero”

D'aquí pocs dies es complirà un any de l'arribada de Gemma Badía a l'alcaldia de Gavà després de substituir  Raquel Sánchez,en ser nomenada aquesta ministra del Govern d'Espanya. La nova   alcaldessa era   fins aleshores   tercera tinent dalcalde i responsable de Polítiques Feministes, així com presidenta de l'Àmbit d'Espai Públic, Seguretat i Convivència. La nova edil és una dona amb àmplia formació, jovial, alegre i una gran treballadora. Sent passió pel que fa i ho demostra en les seves respostes a les preguntes que li fem en aquesta entrevista    perquè faci un balanç del seu primer aniversari com a alcaldessa.

Pregunta: D'aquí pocs dies es complirà el primer any com a alcaldessa de Gavà. Quin balanç en fa?

Resposta: Ser alcaldessa és una experiència totalment nova per a mi. En el moment que et converteixes en alcaldessa en 48 hores no has tingut temps de visualitzar què faries tu. És clar que amb l'experiència dels 6 anys que ja portava com a regidora a l'Ajuntament ja tenia idea de com van les coses i de com les he de fer.

Aquest any han passat moltes coses. Hi ha una part que és com un desafiament en què vols fer diferents accions i per altra les possibilitats reals que tens de fer-les. Això va en funció dels anys anteriors, no només de l'anterior alcaldessa, sinó també dels dos alcaldes anteriors. S'han acabat força coses que havia començat la meva antecessora, Raquel Sánchez, i se n'han començat d'altres, com ara el Junts fem Barri, que és un projecte potent de ciutat al qual hem augmentat la dotació econòmica i ha estat una iniciativa participativa; hem posat en marxa la platja per a gossos que s'obrirà ben aviat; o el projecte de l'Avinguda de l'Emprunyà, que s'està preparant l'esborrany i s'ha fet amb un procés participatiu amb els veïns i les veïnes. S'han fet coses i encara queden per fer, és clar.

P.: El balanç és positiu?

R.: El balanç és molt positiu. He descobert una faceta de mi que no coneixia, que era la meva capacitat per afrontar aquest càrrec, que no té res a veure amb el de tinent d'alcalde o amb el de regidor, absolutament res a veure. Tampoc no era conscient de si ho podria fer bé com a alcaldessa. M'he adonat, aquest any, que he pogut i per tant podré.

He descobert una faceta de mi que no coneixia, que era la meva capacitat per afrontar aquest càrrec

P.: Quins són els projectes urbanístics que estan en marxa?

R.: Hi ha diversos projectes, com Llevant Mar, Roca i el Parc del Calamot. Aquest últim és a la fase u i es desenvolupa d'una manera molt progressiva. No hi ha cap pressa per fer res imminent. Aquest és un projecte molt pensat i ara està en un moment en què estem fent alguna millora a nivell destructura del mateix. És important que sàpiga que no hi ha res tancat amb cadenat, no és un “no es pot tocar res”, no és cert. A més, les condicions del 2006 no són les condicions del 2022. Per tant, tot allò que es pugui millorar, es millorarà evidentment, i això va portant el seu curs. Hi ha una Associació de Propietaris que tenen uns drets i cal donar resposta a uns, altres i tots. Som a la part de conjugar les necessitats, les obligacions i les millores, les tres coses. El fet que hi ha necessitat d'habitatge és obvi i ara cal veure com es fa la destinació d'habitatges perquè no val tot.

El pla contempla la preservació dels espais naturals, ladequació, el respecte a aquests espais, ia la fauna. Al proteccionisme natural s'està fent una feina molt sostenible. A partir d?aquí, hi ha persones que estaran més d?acord o menys d?acord. Ara entrarem al sorteig dels pisos de protecció oficial de 136 habitatges dels quals 70 seran de lloguer. Gavà és de les primeres poblacions a la comarca amb una proporció tan elevada per a habitatge de lloguer. Les peticions superen les 2.000. És a dir, estem fent una oferta de pisos que és clarament reduïda per a la necessitat que hi ha.

L' Espai Roca és un projecte que és al centre de la ciutat. El fet que les oficines estiguin a Gavà i la major part de la fàbrica es trobi a Viladecans suposarà una reestructuració urbanística important amb canvis a la urbanització de la zona. Tota la urbanització que comporta l'Espai Roca és molt favorable per al nostre municipi perquè hi ha una sortida ja projectada des de la Riera de Sant Llorenç, que passa per la zona industrial, i això ens donarà un pulmó important pel que fa a mobilitat. A més, amb la C-245 conjuga molt bé tot el que és el transport públic, les zones per a bicicletes i l'entrada i sortida de la ciutat.

Pel que fa a Llevant Mar , és un pla que està molt ben planificat - de fet, ja té algun premi-. Quan desenvolupament mediambiental, respecta tota la primera línia de mar, ia la zona que es preveu construir serà amb un coeficient baix. Es recuperen zones dequipament per a la ciutat. El Pla de Llevant Mar permet l'arranjament del tram costaner respecte a l'ecosistema, el foment de la mobilitat sostenible i la priorització de l'espai públic. La veritat és que tinc ganes de veure la darrera fase del projecte del barri de la platja. Tenim una platja preciosa i volem acabar-la de veure ja en condicions.
 

P.: Vol dir que el Pla de Llevant Mar és el que s'executarà abans?

R.: Ens queda algun informe més que ens demanen. Les coses de Palau van a poc a poc (l'administració) i al final passa que van canviant els requeriments de les diferents administracions. Ara estem pendents d'un darrer informe d'aprovació, però no tenim cap dubte que això se'n sortirà.

P.: Ja que parla de la zona de la platja, com estan solucionant la manca de sorra de la platja que el temporal es va emportar?

R.: El tema de la sorra no és nostre, és un efecte que estem patint. A la platja de Gavà estem patint els efectes de les obres del Port de Barcelona. El nivell de l'aigua puja, és obvi. Més enllà d'això, els temporals i el poc ajut del Port de Barcelona pel que fa a infraestructura ens ha afectat. Sempre tenim el problema de la sorra a la platja, cada any en una part diferent. No és clar per on anirà la solució, que no és només de Gavà, sinó dels municipis costaners. El temporal Celia sí que ens ha deixat una empremta important a 400 metres. Per això ha quedat un desnivell de gairebé dos metres i mig entre les Dunes i l'aigua. Això vol dir que és una zona realment perillosa. No és un tema de no sé on posar-hi la tovallola, sinó que és un tema de seguretat. La solució és evitar que la sorra se'n vagi, i per aquí passen els diferents projectes que estan estudiant i que fins i tot hi ha exemples en altres municipis de costa que ens poden ajudar molt.

Sempre tenim el problema de la sorra a la platja, cada any en una part diferent

P.: Com està emprat l'ajuntament de Gavà els fons europeus i per què han servit?

R.: Estan sent destinats a diferents projectes, alguns ja aprovats i altres pendents de fer-ho. Nosaltres aquí hem intentant aprofitar-los al màxim, però sent conscients de les capacitats de què disposem. Un dels problemes que tenim amb els Fons Europeus no és tant aconseguir-los, que també, perquè cal disposar certs projectes fets o en curs, sinó la gestió complicada per poder executar-los en el temps que ve marcat, que no és fàcil. Tot i això, estic molt satisfeta de tot el que es pot aconseguir i per descomptat ens ajudaran moltíssim.

P.: En què s'invertiran?

R.: Els diners s'invertiran en alguns projectes de rehabilitació d'edificis per a la ciutat que hem d'acabar tancant amb els veïns per veure com els articulem: alguna carretera, vials, temes de mobilitat que són molt importants… Però prefereixo no explicar-los perquè fins que no ho tinguem ben dissenyat, ja que la nostra intenció és exposar-ho bé a la ciutadania. Es faran coses molt bones en dos o tres anys, amb molt d'esforç per part de l'administració local i hi estem tots els Ajuntaments treballant molt.

P.: S'estan complint els objectius de l'Agenda 2030?

R.: Estem treballant molt. Ho estem fent amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Economia Circular perquè totes dues coses van de la mà. El que és una estratègia és un dels objectius, que acabi lligant els objectius dels ODS i l'Agenda 2030. Nosaltres portem un temps treballant-hi, no és d'ara. Raquel Sánchez, anterior alcaldessa i ara Ministra, va promoure molt l'avenç a les dues àrees.

Jo sóc vicepresidenta de Ciutats pel Clima. Aquest càrrec us permet tenir una visió de la realitat de les necessitats d'inversió que s'han de realitzar. El tipus d'inversions van des de l'economia circular, l'energia sostenible, les energies renovables, els circuits de l'aigua... I anem treballant amb diferents empreses. Per exemple, hem treballat amb Aigües de Barcelona o Cetaqua diferents projectes, entre ells red-aigua per a la potenciació de les aigües regenerades per a usos no potables al municipi, l'aplicació d'indicadors de sostenibilitat i la promoció d'un model de gestió energètica col·laborativa amb la difusió de bones pràctiques, Es va començar fa cinc anys el porta a porta.

És molt important no oblidar-se dels temes urbanístics. Molt important poder considerar que tota la part urbanitzable dins de la ciutat actual i barris que puguin aparèixer han de complir els requisits de sostenibilitat, d'estalvi energètic i que compleixin tots i cadascun dels punts dels ODS. Caminant sempre sobre la guia de l´Agenda 2030.

P.: En els darrers temps es parla molt del Parc Agrari del Baix Llobregat Què passarà amb ell?

R.: El Parc Agrari és un tema important per a nosaltres perquè una cosa és on és i una altra és on volem que estigui, que és molt diferent. On és molt millorable i intentaré parlar de Gavà, encara que és molt difícil fer-ho sense parlar de Viladecans, Sant Boi i d'un petit percentatge al Prat. És cert que les inversions fetes al Parc han estat zero o menys zero. Tenim un tema amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), també amb les inversions a l'Espai Naturals. És a dir, s'omplen la boca parlant del medi ambient des d'altres organismes, però no inverteixen res en espais naturals. I per què parlo del medi ambient quan parlem del Parc Agrari? Perquè el medi ambient no es pot portar malament amb el Parc Agrari, perquè és producció natural i al final estem parlant d'un Km0, estem parlant de productes de qualitat, de molta qualitat. El tenim aquí al costat i no ens podem permetre que el Parc Agrari cada vegada estigui pitjor. No ens podem permetre que no hi hagi generacions que cobreixin les necessitats del Parc Agrari, que no hi hagi una inversió perquè compti amb un sistema de producció viable. Volem donar-li un enfocament amb el Hub Agroalimentari que hem començat tres ajuntament però en poden acabar sent 11, no hi ha un límit. Hem tingut una idea, l'hem proposat i parlat amb els agents, amb una col·laboració publicoprivada, la pagesia. Fins i tot amb innovació, tecnologia i economia es pot aconseguir donar rellevància i competitivitat al Parc. Pretenem tornar a donar vida al nostre Parc Agrari, no es tracta de deixar-lo anar ja que això al final és deixar-lo morir, que és el que està passant. Cal aplicar-li ja la “reanimació” i posar-ho al lloc que li correspon, que és la competitivitat. En això estem treballant i no tenim cap dubte que es pot aconseguir.

P.: En quin punt es troben les obres de la C-245 per transformar-la en un boulevard?

R.: Jo la veig com una via de connexió molt pràctica que va des de Castelldefels a Cornellà. Ara mateix està en obres i amb data de finalització a mitjans de juliol, més o menys. Cal assenyalar que aquest “passeig” va per trams i cada població ha de dur a terme les obres de transformació del tram. Cada ajuntament té la seva casuística i els uns van més avançats i els altres menys. Tant de bo a Gavà es compleixin els terminis. Aquest projecte és molt important perquè se li vol donar una dinamització en transport sostenible als carrils bus, connexions de bus i carril bici.

Crec que és molt positiu que tots els municipis alineats amb la costa tinguem la capacitat de desplaçar-nos d'un a l'altre amb bicicleta, que és una manera més fàcil de fer-ho i estalviar emissions. I solucionaríem la recerca eterna d'aparcament, que és el greu problema que tenim ara. El fet que la gent per anar a portar els seus fills a l'escola, a cinc carrers d'on viuen, facin servir el cotxe, sense poder aparcar, és un problema i ho estem veient. Hem de començar a deixar de fer servir el cotxe en trajectes curts, cal començar a posar més carrils bicis. Estem esperant la instal·lació de la bici a Gavà bici, que facilitarà els desplaçaments entre Gavà, Viladecans i Sant Boi. I a més, això afavorirà millor les connexions amb les estacions de tren, els centres educatius i els municipis. Aquesta mobilitat és la que es pot aconseguir i hi estem.

Crec que és molt positiu que tots els municipis alineats amb la costa tinguem la capacitat de desplaçar-nos d'un a l'altre amb bicicleta

P.: Gavà és una ciutat accessible?

R.: Gavà és cada cop més una ciutat accessible. Cada any s'estan fent inversions per poder aconseguir que cada cop ho sigui més. És cert que encara queden algunes zones, si parlem d'accessibilitat física, que se'n poden millorar i en sóc conscient. Hi ha barris perifèrics que necessiten més actuacions que el centre i més inversions, però hi estem treballant cada vegada més.

L'accessibilitat als autobusos és un tema que preocupa, però les competències són d'una altra administració i hem fet les reclamacions necessàries per donar cobertura a l'accessibilitat al transport públic, que és el mínim que es pot exigir perquè és un dret que cal garantir tothom.

L'accessibilitat de la ciutat cada cop està millor i crec que en 3 o 4 anys tindrem el 100%. Ara estem sobre un 70% aproximadament en passos de vianants adequats i en altres aspectes anem fent millores. Creiem en laccessibilitat per a tots.

P.: Després d'aquest primer any de mandat… Què teniu previst?

R.: Passat aquest primer any en què hem estat treballant el futur, amb apostes importants, ara és el moment de parlar del que ens espera, i és molt bo. Ho anunciarem aviat perquè són projectes de ciutat amb grans inversions, amb implicació estatal i això ens donarà un pulmó molt fort per a l'activitat de la ciutat. Activitats enfocades sempre cap a la nostra ciutadania. Estem parlant d'un centre del mar i fins i tot dos o tres projectes més molt potents que hi hem treballat molt i tenim ganes de poder-ho mostrar a la ciutat.

Possiblement entre juliol, setembre i octubre anirem presentant els projectes a la ciutadania. Ho farem així perquè es puguin visualitzar millor. Il·lusió i feina no ens falten.