Restes arqueològiques apunten a l'origen de Castelló d'Empúries a l'època romana

Els treballs arqueològics recents als túnels de l'església del convent de Sant Agustí a Castelló d'Empúries han revelat l'existència d'unes galeries enterrades que s'han pogut datar entre principis del segle II i la primera meitat del segle I aC, a l'època romana . Fins ara, les referències més antigues al municipi eren fonts documentals de l'IX, ha informat el Govern en un comunicat.

Es tracta d'unes intervencions incloses al projecte de recerca de l'Institut d'Estudis Empordanesos i ha comptat amb el finançament de l'Ajuntament. El projecte La vila Castilione i la domus Sanctae Maria Virgini Christi al territori o pagus Petralatense. La població altmedieval a l'entorn de l'estany de Castelló (2022-2025) s'inclou al Pla de Recerca de l'arqueologia i la paleontologia catalanes, liderat pel Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Els directors del projecte (Anna Maria Puig, Bibiana Agustí i Joan Frigola) han celebrat la troballa i han considerat que és una “peça clau” del patrimoni històric de Castelló d'Empúries.

ELS TREBALLS

Les intervencions arqueològiques s'han fet en una de les tres galeries soterrades i el coneixement de la cronologia de la construcció ha estat possible gràcies a la recuperació d'una mostra de carbó de la capa de preparació del morter de revestiment de la galeria.

La datació, mitjançant una anàlisi radiocarbònica, situa la construcció entre els anys 198-42 aC, dates que porten a l'època romana republicana, un període no documentat fins ara al municipi.

Les galeries, disposades en forma d'U, estan connectades i tenen un recorregut total d'uns 40 metres, l'amplada d'uns 3 metres i l'alçada de 4,5 metres. També estan construïdes amb murs sòlids de parament regular, de pedra granítica, amb una amplada de 1,5 a 0,9 metres i cobertes amb volta de mig punt.

Les parets, la base i el sostre conserven restes d'un revestiment de morter hidràulic, conegut com a opus signinum, la funció del qual era impermeabilitzar les parets: "Això faria pensar que es tracta d'unes grans cisternes, amb capacitat de fins a 400.000 litres d'aigua" , i van poder formar part d'un important enclavament militar.

"Aquesta construcció enterrada s'ha de situar en un moment d'expansió del domini romà a la península ibèrica, quan l'actual territori català s'incorpora a la província romana de la Hispània Citerior", han afirmat.