Publiquen la llista negra d'ajuntaments que tenen una inversió pobra en despesa social

Un total de 37 ajuntaments van realitzar una despesa social per habitant inferior al 60% de la mitjana de despesa (56,74 euros per habitant), dels quals un es troba a Catalunya , segons l'informe anual de l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials elaborat al respecte després d'analitzar 404 consistoris.

En aquesta setena edició, l'associació ha analitzat els pressupostos que els ajuntaments de més de 20.000 habitants dediquen a 'Serveis Socials i Promoció Social', amb dades corresponents al Pressupost Liquidat 2022 que publica el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública al portal de serveis telemàtics.

A partir d'aquesta informació, l'estudi classifica aquests ajuntaments en diverses categories: 'Excel·lents' (un total de 37 ajuntaments), 'Corporaciones Excelentes' (8 ajuntaments que reunint els criteris d'excel·lència el 2022 han aconseguit elevar la despesa social més d'un 60% durant el període de 2019-2022) i 'Pobres' (37 ajuntaments amb menys de 56,74 euros per habitant, davant la mitjana que se situa al 94,57 euros per habitant).

En funció del que les estadístiques de la Unió Europea consideren la pobresa de les persones --aquelles que obtenen ingressos inferiors al 60% de la mitjana de la Renda de les persones del país--, el document qualifica com a 'Pobres' aquells ajuntaments que van tenir una despesa inferior al 60% de la mitjana.

L'ÚNIC AJUNTAMENT CATALÀ AMB INVERSIÓ "POBRE" ESTÀ A L'EMPORDÀ

En concret, aquests 37 ajuntaments que van realitzar menor despesa social per habitant, van atendre els seus 2.544.015 veïns amb una despesa en Serveis Socials i Promoció Social (23) del 5,12% respecte a la seva despesa total, quan la mitjana nacional es va situar una despesa del 10,06%.

A més, bona part dels ajuntaments 'pobres' el 2022 també ho van ser a l'edició anterior del 2021 (el 65%), assenyalant-se a l'informe la seva reincidència en un "lamentable" exemple de persistència.

Dins d'aquests, la Comunitat de Madrid és la que aporta el 41% dels ajuntaments pobres en inversió social amb 15 ajuntaments, seguida de la Comunitat Valenciana amb 8; Andalusia, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia amb 2, i Catalunya, Balears, Canàries i Galícia amb un sol Ajuntament pobre en inversió social.

L'únic Ajuntament de Catalunya que ha suspès en inversió social és el de Roses , actualment governada pel socialista Josep Maria Martínez Chinchilla.

VUIT AJUNTAMENTS ACONSEGUIN ELEVAR LA SEVA DESPESA UN 60%

Pel que fa a la categoria 'Corporacions excel·lents', són vuit els ajuntaments que han aconseguit impulsar la seva despesa social un 60% durant el seu mandat del 2019-2022.

En termes generals, el conjunt de les corporacions locals han impulsat la seva despesa social i han elevat la qualitat i la quantitat dels serveis oferts, segons recull l'informe, i han alçat els 3.691 milions d'euros.

Tot i que aquests vuit ajuntaments repartits a Andalusia (3), Catalunya (2), Canàries (1), Galícia (1) i València (1) han aconseguit elevar aquesta inversió més d'un 60% i en concret Nerja (Màlaga) ho ha augmentat més d'un 200%.

Concretament, a Catalunya han entrat a la categoria de 'Corporacions excel·lents' els municipis de Violanova i la Geltrú i Santa Coloma de Gramenet .

NOMÉS EL 9,16% TENEN EXCEL·LÈNCIA SOCIAL
 

Finalment, en els considerats com a ajuntaments amb nivells d''excel·lència social', són només 37, amb prou feines el 9,16% dels ajuntaments que han participat a l'estudi. Una xifra que baixa considerablement respecte a les dades de l'any anterior, ja que el 2021 van ser 57 les que van obtenir aquesta qualificació.

En haver-se incrementat aquest any el nivell de la despesa social per ser mereixedor del reconeixement al 160% de la mitjana de despesa efectuada pel conjunt dels Ajuntaments fins a assolir una inversió mínima d'una inversió de 151,31 € per habitant/any.

És per això que només 3,4 milions d'habitants es poden sentir beneficiats d'uns ajuntaments que posen a disposició dels seus Serveis Socials una inversió econòmica d'Excel·lència, cosa que a penes representa l'11,20% dels 30,57 milions d'habitants que hi resideixen a Espanya en municipis més grans de 20.000 habitants.

La Comunitat Autònoma que aporta un nombre més gran d'Ajuntaments amb una inversió econòmica a Excel·lència torna a ser Andalusia amb 16 Ajuntaments, per la considerable incidència econòmica del servei d'ajuda a domicili del sistema de la dependència gestionat per les Entitats Locals andaluses, seguida de Catalunya amb 6, el País Valencià amb 4, País Basc amb 3, Balears i Canàries amb 2, i Aragó, Castella-la Manxa, Galícia, i Múrcia amb 1; no assolint representació al rànquing Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura, La Rioja, Navarra i Madrid.

A Catalunya han entrat a la categoria d'excel·lència social els Ajuntaments de Barcelona , Esparreguera , Santa Coloma de Gramenet , el Prat de Llobregat , Vilanova i la Geltrú i Molins de Rei .

El perfil mitjà d'aquestes poblacions urbanes en excel·lència social se situa a ciutats mitjanes amb una població de 36.500 habitants, i cal destacar que únicament tres capitals de província (Barcelona, Santa Creu de Tenerife i Granada) assoleixen criteris d'excel·lència social a la setena Edició.

La Mitjana de Despesa efectuada pel conjunt d'ajuntaments se situa en aquesta edició en 94,57 euros per habitant, cosa que representa un augment del 6,43% respecte a l'exercici 2021, i el conjunt d'ajuntaments ha realitzat una despesa en Serveis Socials superior als 3.691 milions d'euros, un 10% més que a l'exercici precedent.