Calaf recupera el seu emblema: el "far de la Catalunya Central" reneix després d'una polèmica restauració

El campanar de Calaf, una joia arquitectònica i emblema de la Catalunya Central, ha recuperat la seva majestuositat després d'un meticulós procés de restauració que ha durat tres anys. Amb els seus 57 metres d'altura, no sols és el més alt de la comarca de l’Anoia, sinó també un dels cinc més alts de tota Catalunya. Aquest diumenge, el municipi va celebrar amb orgull la finalització d'unes obres que han retornat l'esplendor a aquesta torre històrica construïda a partir de 1670.

La rehabilitació, dividida en dues fases, ha comptat amb un pressupost de 300.000 euros, i ha estat descrita com una intervenció d'“alta complexitat tècnica” per Jordi Morros, l'arquitecte responsable del projecte. Segons va explicar, l'altura de la torre i el seu estat de deterioració —agreujada pels freds extrems del clima de Calaf— requerien una intervenció molt precisa i especialitzada.

Dels despreniments al renaixement

Els treballs eren urgents i necessaris. Des de 2016, la torre presentava despreniments de pedres, la qual cosa va obligar a instal·lar una malla de protecció de manera provisional. Com va recordar l'alcaldessa, Montserrat Mases, el perill era real: “Fa molts anys, una persona va perdre la vida per la caiguda d'una pedra. No podíem permetre que una cosa així tornés a ocórrer”.

La primera fase de la restauració es va centrar en les façanes i contraforts de l'església. La segona, culminada en 2024, va abordar directament la torre. Al llarg del procés, es van respectar els materials originals, com la pedra arenisca de Dusfort, i es va consolidar l'estructura per a assegurar la seva estabilitat futura.

El far de la Catalunya Central

Per a l'alcaldessa, el campanar no és només un monument, sinó “el far de la Catalunya Central”, un símbol visible des de tots els racons del poble. Dins, 225 graons permeten ascendir fins al cim, des d'on es domina un paisatge que fundi història, territori i espiritualitat.

La seva construcció es va iniciar en el segle XVII i va trigar més de 200 anys a completar. En aquella època, van ser les aportacions dels feligresos les que van fer possible aixecar la imponent torre. Avui, aquest mateix esperit col·lectiu ha estat clau per a la seva restauració.

Una marató per la memòria

Un dels aspectes més emotius del projecte ha estat la implicació de la ciutadania. A través d'una iniciativa popular, es va organitzar una "Marató pel campanar", una campanya solidària que va aconseguir recaptar 30.000 euros. La seva coordinadora, Judit Viladric, ho va explicar amb emoció: “El campanar és un símbol que uneix a tot el poble”.

Aquest sentiment va ser compartit durant l'acte d'inauguració pel rector de l'església, Enric Garcia, qui va ressaltar la importància de la unitat i la generositat veïnal: “Quan un poble s'uneix i ofereix la seva millor versió, des del cor, és capaç de moure muntanyes”.