El pla que va transformar barris vulnerables de Catalunya torna aquest estiu amb 1.000 milions d'euros

Durant aquelles primeres set convocatòries, 146 municipis es van beneficiar del pla, amb una inversió total que va mobilitzar 1.900 milions d’euros. Gairebé la meitat dels projectes es van executar a la província de Barcelona (47%), tot i que també van arribar a Tarragona (29,4%), Girona (15,7%) i Lleida (7,5%).

Barcelona va ser l’única ciutat que va poder presentar dos projectes diferents en una mateixa convocatòria, una situació que es va repetir tots els anys excepte el 2005 i el 2009.

“Un abans i un després” per a molts municipis

Joan Ignasi Elena, actual diputat d’ERC i exalcalde de Vilanova i la Geltrú, recorda com el seu municipi va guanyar la segona convocatòria amb un projecte per rehabilitar una zona molt degradada. El pla va permetre instal·lar un centre social amb activitats culturals i comunitàries que va transformar el nucli antic.

Pere Navarro, aleshores alcalde de Terrassa i ara delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, destaca que la llei va suposar “un abans i un després” per a molts municipis. A la seva ciutat, el pla va servir per millorar l’espai públic i crear punts de trobada i de mediació comunitària en barris perifèrics on residia població provinent d’altres parts de l’Estat.

Torna el pla: 1.000 milions en cinc anys

El nou Govern preveu llançar una nova convocatòria abans de l’estiu perquè els projectes seleccionats puguin començar el 2026. Només s’hi podran presentar barris amb una renda per càpita inferior a la mitjana catalana, que el 2023 va ser de 15.830 euros, segons l’Idescat.

L’objectiu és invertir 1.000 milions d’euros en cinc anys (200 per convocatòria), amb l’ajuda dels ajuntaments. Es preveu que la inversió total arribi als 1.600 milions, amb el mateix propòsit que fa 20 anys: rehabilitar barris vulnerables i millorar la vida dels seus veïns.