Catalunya impulsarà el 2026 el segon parc natural més gran del país a les muntanyes de Prades

Després de dues dècades de promeses i intents fallits, la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades sembla finalment encaminada cap a la seva consolidació definitiva. Si tot avança segons el que es preveu, en 2026 Catalunya sumarà el que serà el seu segon parc natural més gran, amb 43.700 hectàrees d'extensió repartides entre 24 municipis de les comarques del Baix Camp, Alt Camp, Priorat, Conca de Barberà i Les Garrigues, ja a la província de Lleida.

Només el Parc Natural de l’Alt Pirineu supera aquesta superfície protegida. Amb aquesta aposta, el Departament de Territori de la Generalitat assenyala que ja no hi ha marge per a reculades. En un context d'emergència climàtica, amb estius cada vegada més extrems i sequeres més freqüents, el Govern considera el projecte una infraestructura verda estratègica entre el Camp de Tarragona i les planes de Lleida.

Un pulmó verd amb reptes de conservació i consens

El nou espai natural pretén protegir fins a 95 tipus d'hàbitats i més de 4.000 espècies, inclosos enclavaments singulars com els boscos de Poblet —protegits des de fa 40 anys— o la serra del Montsant, que ja compta amb parc natural des de 2002.

No obstant això, el procés es troba actualment en fase participativa, i el Govern ha obert un període d'al·legacions on no han faltat les discrepàncies. La diversitat territorial i la complexitat d'interessos locals fan del diàleg un component imprescindible.

En municipis del Priorat, algunes veus del sector agrícola i ramader han advertit de les conseqüències negatives que podria tenir la nova figura de protecció. Consideren que augmentaran les restriccions i la burocràcia, dificultant encara més una activitat que ja sofreix per la sequera prolongada i la pressió econòmica.

Exigències de suport econòmic i gestió diferenciada

Una de les principals demandes dels municipis afectats és que s'adaptin els criteris de protecció segons la realitat de cada zona, i que es destinin recursos concrets i suficients per a la gestió del parc. Encara que moltes de les àrees implicades ja compten amb proteccions com la Xarxa Natura 2000, els promotors del projecte insisteixen que el parc permetrà, per primera vegada, dotacions econòmiques estables per al manteniment de l'entorn natural i l'impuls del desenvolupament local.

També es reclama suport directe als ajuntaments i al sector primari, amb ajudes específiques que garanteixin la viabilitat del territori més enllà de la conservació ambiental.

Suport des de la societat civil

Enfront de les resistències, el projecte també compta amb un ampli suport. Prop de quaranta entitats de Tarragona i Lleida, agrupades en la Plataforma Cívica pel Parc Natural de les Muntanyes de Prades, reivindiquen la creació del parc com una “oportunitat històrica” per a protegir el patrimoni natural i cultural de la zona, alhora que s'impulsa un model de desenvolupament socioeconòmic sostenible.

Per als seus impulsors, aquest nou parc representa molt més que una superfície protegida: és una eina per a frenar el despoblament rural, generar ocupació verda i convertir la riquesa natural de les Muntanyes de Prades en un motor de futur per a la regió.