Amenaça ambiental? Un megaprojecte de panells solars genera rebuig a municipis de Girona

Un ambiciós projecte solar fotovoltaic, conegut provisionalment com a projecte Julia, està previst que s’instal·li en quatre municipis de Girona: Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Vilademuls i Cornellà del Terri. Amb una extensió de 93 hectàrees i una potència estimada de 52 megawatts, el pla contempla la instal·lació de 75.684 panells solars distribuïts en quatre parcs, un en cada terme municipal afectat.

Tanmateix, la proposta ja ha generat preocupació i rebuig entre veïns i ajuntaments, que denuncien que el projecte s’ha donat a conèixer únicament a través del tràmit d’informació pública que va aparèixer al BOE el 24 de maig, sense que ni el Ministeri d’Indústria ni l’empresa promotora, Atenea Capital Investments, hagin establert cap tipus de diàleg amb les entitats locals.

Els alcaldes i alcaldesses de les localitats afectades porten des de principis de juny treballant en una estratègia conjunta per presentar al·legacions. “La implantació s’ha de fer amb els ajuntaments per traslladar les necessitats del territori i de la seva gent, seguint criteris de sostenibilitat i respecte pel medi ambient i sense posar en risc la salut de les persones”, expliquen.

Des del costat veïnal, ja s’han iniciat mobilitzacions i recollides de signatures contra la instal·lació solar. Gemma Martí Mercader, veïna de Raset de Dalt (Cervià de Ter), assenyala:

“Estem recollint signatures, el que passa és que ja vam veure que això amb la MAT no va funcionar massa. També estem mirant si hi ha paràmetres legals per fer això, perquè ho tenim aquí adossat al nucli urbà de Rasset de Dalt.”

El projecte també contempla la instal·lació de torres elèctriques de més de 20 metres d’alçada per interconnectar la xarxa elèctrica amb la subestació de Juià, un element que afegeix més preocupació entre la població local.

Amb un pressupost total d’uns 25 milions d’euros, el projecte Julia planteja un important desenvolupament a la comarca, però la manca de diàleg previ i els dubtes sobre el seu impacte mediambiental i social han encès les alarmes.

Veïns i ajuntaments insisteixen que la planificació s’ha de fer de forma conjunta, escoltant la comunitat i respectant l’entorn, per evitar conseqüències negatives que podrien afectar tant la salut pública com el paisatge i el benestar local.