Manresa recorda la lluita antifranquista amb l'exposició sobre l'Assemblea Democràtica del Bages

L'Assemblea Democràtica del Bages va ser un dels primers moviments unitaris d'oposició al franquisme a Catalunya. El seu naixement es remunta a març de 1971, quan mig centenar de persones es van reunir a l'església de Camps per a organitzar enfront de la dictadura.
Mesos més tard, al novembre d'aquest mateix any, es constituïa l'Assemblea de Catalunya, però la comarca del Bages ja havia fet un pas endavant. D'aquella primera mobilització va sorgir un lema que marcaria tota una època: “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.

Una exposició per mantenir viva la memòria

Aquest dissabte 30 d'agost, a les 19h, el Museu de Manresa inaugura l'exposició “L’Assemblea Democràtica del Bages: una pionera oposició al franquisme”. La mostra repassa el paper decisiu que van tenir Manresa i la seva comarca en les mobilitzacions polítiques, socials, laborals i culturals contra la dictadura en els últims anys del règim.
El projecte forma part del programa “Destral que tomba”, impulsat per Memòria en Xarxa de la Diputació de Barcelona juntament amb diversos museus de la demarcació. En aquesta ocasió, la iniciativa compta també amb la col·laboració de Manresa Cultura i de l'Associació Memòria i Història de Manresa.

La mirada d'un protagonista

El comissari de l'exposició és Ignasi Perramon i Carrió, un dels protagonistes directes del moviment antifranquista a Manresa. Militant des dels anys setanta en diferents organitzacions com la mateixa Assemblea del Bages, la Comissió de Promoció Política o la Va unir Socialista del Bages, Perramon ha posat a la disposició del projecte no sols la seva experiència personal, sinó també un valuós arxiu històric acumulat durant més de seixanta anys d'activisme polític, social i cultural.

Art i memòria: el llegat de Pau Casals

Cada exposició del programa Memòria en Xarxa inclou una peça simbòlica dels fons del museu amfitrió. En el cas de Manresa, s'exhibeix el motlle en guix del rostre de Pau Casals, realitzat per l'escultor manresà Josep Barés i Soler. Aquesta peça va ser el model previ al bust en bronze que avui presideix el monument dedicat al músic al parc de Puigterrà.
La presència de Casals, símbol internacional de la llibertat i la pau, connecta l'art amb la memòria d'una època en la qual la cultura i la resistència democràtica van caminar de la mà.

Recuperar el passat per a entendre el present

Amb aquesta exposició, Manresa reivindica el seu paper com un dels escenaris clau de l'oposició al franquisme a Catalunya i recorda als qui, amb valentia, van apostar per la democràcia i les llibertats en temps de repressió.
Un exercici de memòria històrica que busca no sols homenatjar els protagonistes d'aquells anys, sinó també transmetre a les noves generacions el valor de la unitat, la resistència i la defensa dels drets col·lectius.