Montcada i Reixac incorpora el seu cementiri a la xarxa de Memòria Democràtica i visibilitza el seu passat ocult

El cementiri de Montcada i Reixac se suma als espais oficials de Memòria Democràtica de Catalunya, reconeixent el seu paper en la Guerra Civil. L'acte pretén dignificar a les víctimes i preservar la memòria històrica.

|
Intervención del conseller Ramon Espadaler durante el acto para incluir el cementerio de Montcada i Reixac (Barcelona) a la red de espacios de Memòria Democràtica
Intervenció del conseller Ramon Espadaler durant l'acte per a incloure el cementiri de Montcada i Reixac (Barcelona) a la xarxa d'espais de Memòria Democràtica - GENERALITAT DE CATALUNYA

 

Recuperar la memòria de llocs marcats per la repressió franquista és un pas essencial per a visibilitzar la història i retre homenatge als qui van sofrir persecució política i social. La incorporació del cementiri de Montcada i Reixac a la xarxa de Memòria Democràtica subratlla el compromís amb la reparació històrica i la justícia simbòlica.

 

Homenatge i acte institucional

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va presidir la cerimònia que va oficialitzar la inclusió del cementiri en la xarxa d'espais de memòria. Durant la seva intervenció va destacar que l'acció representa “un acte de justícia, de reparació i de memòria, que pretén reubicar les coses, posar la veritat per davant i fer una aposta valenta, convençuda i honesta per aquesta memòria”.

Espadaler va afegir que la iniciativa cerca “curar ferides i no deixar caure en l'oblit aquest espai de dolor per a moltes persones i famílies”, ressaltant la importància de reconèixer la història i preservar el record de les víctimes.

 

Significat històric del cementiri

El cementiri de Montcada i Reixac alberga la major fossa comuna de la rereguarda republicana durant la Guerra Civil. Entre juliol de 1936 i maig de 1937, aproximadament 1.200 persones van ser executades a causa de les seves conviccions religioses, la seva militància política o la seva posició socioeconòmica, moltes d'elles vinculades a partits catalanistes de dreta o centredreta.

Un projecte de senyalització contempla sis punts informatius que expliquen la complexitat històrica del lloc i la seva importància com a espai de memòria. Entre 1937 i 1938, la Generalitat republicana va intervenir per a identificar a les víctimes, exhumant 450 cossos, dels quals 155 van ser reconeguts. Posteriorment, entre abril i juliol de 1940, el règim franquista va recuperar 748 cossos, mentre que els no identificats —aproximadament 700— van ser enterrats novament en la fossa comuna.

 

Objectiu de la inclusió en Memòria Democràtica

El reconeixement oficial cerca visibilitzar el sofriment i la repressió viscuda a Montcada i Reixac, consolidant un espai de memòria que serveixi per a l'educació històrica i la reflexió ciutadana sobre els valors democràtics i els drets humans. La senyalització i la conservació del cementiri permeten a visitants i familiars conèixer la història i retre homenatge als qui van perdre la vida durant la Guerra Civil.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA