Treballadors de Protecció Civil de Catalunya denuncien el risc de col·lapse

Els treballadors de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya han fet pública una carta a la ciutadania i han comparegut davant el Parlament de Catalunya per a denunciar la situació crítica de "falta d'estabilitat estructural" en el servei, alertant d'un "risc real de col·lapse". 

El personal ha subratllat que, malgrat ser un servei essencial operatiu les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, no disposa d'un cos propi de Protecció Civil.

Crisi per interinitat i pèrdua de talent

El problema principal radica en l'alta temporalitat del personal i el seu enquadrament administratiu. Falta d'Estabilitat: el 95% dels caps de sala són interins i es preveu que el 70% d'ells hauran d'abandonar el servei al novembre de 2026 per finalització de contractes. Les places pertanyen legalment al Cos Superior d'Administració de la Generalitat, un cos generalista pensat per a tasques de gestió administrativa.  Aquesta situació posa en risc el coneixement acumulat amb anys de treball, experiència i formació especialitzada.

Els treballadors recorden que el Parlament de Catalunya va aprovar amb una àmplia majoria —tots els grups excepte VOX— la creació del Cos de Protecció Civil de la Generalitat el 30 de gener de 2025.Aquest mandat democràtic "encara no s'ha fet efectiu". Demanen al Govern que executi la creació del Cos Propi, tal com va ser aprovat.

 Què fa Protecció Civil?

Protecció Civil coordina les emergències, envia les alertes als telèfons mòbils (sistema ÉS-Alert), activa els plans d'emergència i gestiona els recursos en situacions crítiques com a incendis, inundacions, apagades o accidents greus. Els seus equips, incloent el Centri de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), treballen en la coordinació en temps real i en l'Operativa Territorial, on es desplacen físicament a les emergències per a revisar danys, organitzar centres d'acolliment i gestionar voluntaris.

Crida al Govern

Els professionals han deixat clar que no demanen privilegis ni més pressupost. Demanden poder accedir, mitjançant oposicions pròpies i especialitzades, a unes places que reconeguin la realitat del seu treball i assenyalen que la crisi climàtica, els riscos tecnològics i emergències recents (com a incendis, inundacions per la DANA o apagades) demostren que Catalunya necessita un sistema "robust, estable i professionalitzat".