La Generalitat activa el seu gran pla de regeneració urbana: 412 milions per a transformar barris de 20 municipis

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat aquest divendres a Mataró la primera convocatòria del Pla de Barris i Vils 2025-2029. La que serà una de les principals apostes del Govern per a combatre les desigualtats territorials a Catalunya. El programa mobilitzarà 412 milions d'euros en 20 municipis de les vuit vegueries de Catalunya i beneficiarà directament a 273.519 persones que viuen en barris amb vulnerabilitats acumulades.

Acompanyat per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, Illa ha subratllat l'abast polític i social de la iniciativa: “Quan Generalitat i ajuntaments sumem esforços i planifiquem junts, les potencialitats de Catalunya es multipliquen”. En aquest sentit, ha reivindicat el municipalisme com a eix de l'acció de govern i ha definit el Pla de Barris com “un gran missatge d'esperança i de confiança”.

Una inversió superior a la prevista

Dels 412 milions anunciats, la Generalitat aportarà 232,71 milions d'euros, un 56% del total i una xifra superior a la inicialment prevista. La resta serà a càrrec dels ajuntaments beneficiaris. La inversió forma part d'un pla a major escala amb una dotació total de 1.600 milions d'euros fins a 2029, distribuïts en cinc convocatòries, amb 1.000 milions finançats pel Govern i 600 milions pels municipis.

Illa ha avançat que la segona convocatòria s'obrirà en la primavera del pròxim any, previsiblement el maig de 2026, i ha animat als consistoris que no han estat seleccionats en aquesta primera fase a tornar a presentar els seus projectes.

83 projectes presentats i 20 seleccionats

L'elevada resposta municipal ha estat una de les dades destacades de l'acte. En total, el Govern ha rebut 83 projectes, dels quals s'han seleccionat 20. “És la prova que tenim ajuntaments dinàmics, preparats i amb projectes sòlids”, ha assenyalat el president.

Els municipis beneficiats són: Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Joan Despí, Mataró, Manresa, Vic, Girona, Figueres, Olot, Lleida, Tarragona, Reus, Amposta, Tortosa, Calafell, Solsona, la Seu d'Urgell, la Pobla de Segur i Torrelameu. 

Nou dels projectes es desenvoluparan en centres històrics o nuclis antics, sis en polígons urbans dels anys 60 i 70, i cinc en àrees amb altres tipologies urbanes.

Regeneració urbana i social en barris vulnerables

El Pla de Barris i Vils 2025-2029 deriva de la Llei de millorament urbà, ambiental i social, aprovada en 2022, que actualitza i dóna continuïtat a la històrica Llei de Barris de 2004, impulsada durant els governs de Pasqual Maragall i José Montilla. Illa ha reivindicat explícitament aquest llegat i ha remarcat que “la desigualtat no és inevitable, es pot combatre amb les polítiques correctes”.

Els projectes se centren en Àrees d’Atenció Especial (AAE), identificades a partir d'indicadors com a renda inferior a la mitjana catalana, dèficits d'equipaments, problemes d'habitatge o exposició a riscos ambientals. L'objectiu és una regeneració integral, tant física com social, que millori de manera tangible les condicions de vida.

Un pla i tres eixos d'actuació

Els Programis Memòria d’Intervenció Integral (PMII) que presenten els ajuntaments han de destinar almenys el 25% de les seves actuacions a tres grans àmbits:

Transformacions físiques, vinculades a l'urbanisme, la rehabilitació d'habitatge i l'eficiència energètica i hídrica.

Transició ecològica, amb actuacions enfront de l'emergència climàtica, infraestructura verda urbana, serveis ambientals i economia circular.

Acció sociocomunitària, orientada a la reducció de desigualtats socials, l'equitat de gènere, la salut, l'educació, l'ocupació i la cohesió comunitària.

En la pràctica, això es tradueix en projectes que poden incloure des de la construcció o millora d'escoles, parcs o centres sanitaris, fins a programes socials i comunitaris dissenyats amb participació veïnal.

Un model de finançament adaptat a cada municipi

El percentatge de finançament del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social varia en funció de la grandària del municipi. Va del 50% del pressupost en ciutats de més de 50.000 habitants, fins al 75% en municipis de menys de 5.000 habitants, amb la possibilitat excepcional d'arribar al 90% si s'acrediten dificultats financeres. El límit pressupostari és de 25 milions d'euros per a municipis de més de 20.000 habitants i de 12,5 milions per als de menor grandària.

Segons ha explicat el Govern, els programes tenen una durada de cinc anys, estan calanderitzats i els diners es transferirà de manera progressiva a mesura que es vagin complint les actuacions previstes.

Pròxims passos i seguiment dels projectes

Els ajuntaments disposaran de 12 dies hàbils per a acceptar-les o presentar al·legacions. La resolució definitiva es preveu per a mediats de gener, moment en el qual es constituiran els comitès d'avaluació i seguiment, integrats per representants de la Generalitat, els ajuntaments i els moviments veïnals.

El Govern també treballa per a reforçar el suport tècnic als municipis, en col·laboració amb les diputacions, amb la finalitat de facilitar la preparació de projectes en futures convocatòries. Des de l'Executiu han assegurat que la falta de pressupostos aprovats per a 2026 no impedirà la continuïtat del pla, encara que reconeixen que disposar de nous comptes “ho faria més senzill”.

Cuidar els barris

Durant l'acte, la consellera Sílvia Paneque ha sintetitzat l'esperit del programa en afirmar que el Pla de Barris forma part d'“aquesta manera de fer catalana: tenir cura de les nostres coses”. Al seu judici, invertir en l'espai públic és també invertir en vida digna, convivència i autoestima col·lectiva.