El caos de Rodalies castiga el treballador presencial: teletreballar no és per a tothom
La paràlisi total de Rodalies de Catalunya després de la tragèdia ferroviària a Gelida ha posat en evidència una realitat injusta: el teletreball és un privilegi que no arriba als sectors que sostenen la ciutat.
Mentre les oficines es buiden per recomanació oficial, milers d'empleats de cafeteries, hotels, pàrquings, etc., es veuen obligats a desplaçar-se en un sistema de transport inexistent.
El drama de Rodalies en els sectors sense opció a remot
Per a aquells que treballen darrere d'un mostrador o en el manteniment d'infraestructures, la "recomanació" de treballar des de casa ha estat paper mullat. En aquests sectors, si el treballador no arriba, el servei s'atura.
Això ha forçat milers de persones a llançar-se a una odissea logística, sabent que la seva empresa no permet la flexibilitat que sí que tenen altres sectors més digitalitzats.
Arribar és difícil, tornar és impossible
Amb les vies de Rodalies tancades després del mortal accident de la línia R4 i els danys pel temporal a la R1, el retorn a casa s'ha convertit en el veritable calvari del dia.
Cues infinites
Les parades d'autobusos interurbans estan desbordades, amb esperes d'hores per a poder pujar a un vehicle.
Carreteres col·lapsades: el trànsit en les entrades i sortides de Barcelona és crític, triplicant el temps dels trajectes.
Cansament acumulat: molts d'aquests treballadors, que ja realitzen jornades físicament exigents en hotels o restaurants, acaben el dia atrapats esperant una alternativa que no arriba.
Un buit que paga l'empleat
La suspensió de Rodalies per motius de seguretat és una mesura necessària, però deixa desprotegit la baula més feble. Sense una normativa que obligui les empreses a ser flexibles en casos de força major, el treballador presencial és qui assumeix el cost del col·lapse: en temps, en diners i en esgotament.
Escriu el teu comentari