Un pla històric per a Barcelona: El PDUM de la AMB redefineix la metròpolis i planteja tot tipus d'incògnites

L'Àrea Metropolitana de Barcelona s'enfronta a un repte històric: actualitzar un model territorial que feia gairebé cinc dècades que estava en funcionament. El Pla Director Urbanístic Metropolità substitueix al Pla General Metropolità aprovat en 1976 i als plans d'ordenació dels municipis de l'àrea metropolitana, amb l'objectiu de consolidar un model de desenvolupament que serveixi com a referència en l'administració urbanística i que integri mesures consensuades amb tots els municipis.

Segons el vicepresident Damià Calvet, els instruments anteriors tenien “dècades d'història” i no incorporaven visions contemporànies sobre biodiversitat, medi natural o perspectiva de gènere. La intenció del PDUM és modernitzar el marc urbanístic i adaptar-lo als desafiaments actuals, des del creixement poblacional fins a la mobilitat sostenible. Calvet recorda que el PDUM neix també a conseqüència de la mateixa creació de l'AMB, en compliment de la llei 31/2010 del Parlament.

El primer pla es va presentar el 21 de març de 2023, però després de rebre 528 informes i 5.184 peticions —incloent al·legacions de particulars, empreses, ajuntaments i informes sectorials d'organismes com Protecció Civil o l'Agència Catalana de l’Aigua— durant 2024 i 2025 l'equip tècnic va treballar en la seva revisió. Ara, el document reforçat se sotmet a una segona aprovació inicial, després de la qual s'obrirà un nou període d'al·legacions abans de la seva aprovació provisional.

Cinc principis per a una metròpolis més sostenible

El PDUM s'articula entorn de cinc principis estratègics que busquen equilibrar desenvolupo urbà i sostenibilitat.

El primer és preservar la matriu biofísica del territori, protegint aproximadament la meitat del sòl com a espais lliures i garantint la funció ecològica i els serveis ecosistèmics.

El segon objectiu és crear nodes metropolitans, creuant infraestructures i teixits urbans per a generar centralitats distribuïdes i oportunitats de progrés en tota l'àrea metropolitana. El document identifica 16 noves centralitats metropolitanes, incloent-hi àrees d'oportunitat econòmica, zones de regeneració urbana i espais de restauració ambiental.

La mobilitat activa i sostenible ocupa el tercer eix, fomentant el transport públic i els desplaçaments a peu o amb bicicleta. En aquest àmbit, el PDUM incorpora xifres concretes: proposa incrementar en 240 quilòmetres les grans avingudes metropolitanes, millorar la capil·laritat amb 735 quilòmetres de carrers, afegir 140 quilòmetres de connectors i crear gairebé 1.000 quilòmetres d'eixos verds.

Això es complementa amb la necessitat d'ordenar els assentaments urbans, promovent un model policèntric en el qual la cohesió social depengui també de la cohesió territorial.

Finalment, el PDUM cerca millorar el metabolisme urbà, destinant espais a energia, gestió de residus i aigua, reforçant la sostenibilitat i l'autosuficiència de la metròpolis.

Habitatge i sòl: densificar sense expandir

Un dels objectius més ambiciosos del PDUM és garantir l'oferta d'habitatge fins a 2050, amb la construcció d'uns 220.000 habitatges principals. El document amplia aquest rang i estima que podrien generar entre 167.800 i 262.000 habitatges, depenent de l'evolució demogràfica i del planejament derivat. Més del 10% serien de caràcter assequible i estable, unes 166.000 unitats, amb un mínim del 7,5% d'habitatge assequible en cadascun dels àmbits funcionals (Vall Baixa i Ordal, Llobregat Delta, Llobregat Continu, Nord Vallès i Barcelona).

La idea és fomentar teixits urbans mixtos, acostant residents i llocs de treball i aconseguint una relació pròxima entre ocupats i residents.

Per a aconseguir-ho, el pla aposta per creixements intensius dins del sòl ja urbanitzat, regeneració urbana i augment d'edificabilitat, renunciant al creixement extensiu. No obstant això, sorgeixen preguntes: acceptaran els municipis més altura i densitat? Hi haurà prou sòl transformable per a absorbir més de 200.000 habitatges? Podrien tensionar-se els preus del sòl i produir gentrificació?

A més, el PDUM planteja una reestructuració del sòl: es desclassificaran 1.850 hectàrees de sòl urbà o urbanitzable per a convertir-les en no urbanitzables, mentre que s'incorporen 600 hectàrees com a sòl urbà, part destinades a parcs o espais guanyats a la mar després del desviament del Llobregat. La intenció és concentrar el desenvolupament on ja existeixen serveis i infraestructures.

Mobilitat i transport: planificació limitada per competències

Encara que el PDUM vincula el creixement a l'accessibilitat en transport públic, el director tècnic Xavier Mariño adverteix que no és competent en mobilitat estructural. Les grans infraestructures, com a autopistes, trens o connexions estratègiques, depenen de la Generalitat , de l'Estat, d'Adif, Renfe o FGC.

Això genera incertesa sobre la viabilitat real dels desenvolupaments urbans. Si les infraestructures no arriben, la promesa que més del 50% dels habitatges i activitats econòmiques estiguin a menys de 500 metres de transport col·lectiu podria quedar en paper mullat.

Espais, equipaments i recursos naturals

El pla també aposta per equipaments i espais lliures: 3.147 hectàrees destinades a dotacions públiques i 5.748 hectàrees per a espais lliures, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida i cobrir necessitats ciutadanes.

Quant al metabolisme urbà i els recursos naturals, el PDUM planteja reduir el consum domèstic d'aigua un 12% i el consum per unitat d'activitat econòmica un 19%, augmentar l'autosuficiència energètica fins al 32% i reduir un 24% les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle respecte a l'escenari tendencial de 2050.

Governança i seguretat jurídica: equilibri delicat

El PDUM reforça l'autoritat urbanística de l'AMB, però els ajuntaments mantenen els seus propis models de desenvolupament i la Generalitat conserva l'última paraula. Les al·legacions municipals tenen un pes considerable, la qual cosa pot generar tensions entre interessos locals i metropolitans.

A més, la desclassificació de sòl i els ajustos legals necessaris podrien obrir la porta a litigis o recursos judicials, mentre que l'absència de projectes concrets i de calendaris deixa la seva execució dependent de finançament, voluntat política i coordinació interadministrativa.

Un rumb clar, però d'execució incerta

El PDUM marca un rumb estratègic per a la metròpolis, definint un model territorial més sostenible, policèntric i compacte. Proposa blindar la meitat del territori, crear noves centralitats, fomentar la mobilitat sostenible i garantir habitatge fins a 2050.

Però la seva aplicació planteja dubtes sobre la viabilitat de construir 220.000 habitatges sense expansió, la dependència d'infraestructures que l'AMB no controla, les tensions de governança i els riscos legals associats a la desclassificació de sòl.

És un pla ambiciós que marca objectius clars, però la seva eficàcia dependrà de la capacitat institucional, la coordinació entre administracions i l'acceptació social d'un model més dens i compacte.