DANA València 2024: Un estudi confirma l'impacte directe del canvi climàtic

Una anàlisi científica d'alta resolució ha confirmat que l'escalfament global va exercir un paper determinant en la intensitat i extensió de la DANA que va assotar la província de València l'octubre de 2024. La recerca, desenvolupada per un equip del Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE-#CSIC) i publicada en Nature Communications, conclou que l'augment de temperatures va amplificar de manera significativa la magnitud de l'episodi, especialment quant a l'àrea afectada per precipitacions extremes.

El treball, liderat per l'investigador Carlos Calvo‑Sancho, constitueix la primera reconstrucció detallada d'aquella tempesta mitjançant un model atmosfèric d'escala quilomètrica. Aquesta aproximació, similar a un “bessó digital” de l'atmosfera , va permetre comparar el comportament de la DANA en dos escenaris: un equivalent al clima preindustrial i un altre sota les condicions actuals d'escalfament acumulat.

Un episodi sense precedents a l'interior valencià

La DANA del 29 d'octubre de 2024 es va formar en un context de temperatures anòmalament elevades al Mediterrani, la superfície del qual registrava 1,2 °C per sobre de l'habitual. Aquest excés tèrmic va incrementar el vapor d'aigua disponible en l'atmosfera, un factor decisiu per a alimentar sistemes convectius de gran intensitat.

L'estudi revela que l'escalfament global va incrementar en un 21% la taxa de precipitació en les hores més crítiques i va ampliar en un 55% la superfície on es van superar els 180 litres per metre quadrat, llindar que marca el risc extrem en la façana mediterrània. Localitats de l'interior, tradicionalment menys exposades a pluges torrencials, van registrar acumulats excepcionals que van desbordar la capacitat de resposta d'infraestructures i serveis d'emergència.

Els investigadors també van constatar un augment del 19% en el volum total de pluja en la conca del Xúquer, una dada que ajuda a explicar la magnitud de les inundacions posteriors.

La dinàmica interna de la tempesta, alterada pel vapor d'aigua

Més enllà de la quantitat de pluja, l'estudi aprofundeix en els mecanismes que van fer que la DANA es mantingués activa durant hores sobre la mateixa zona. La combinació d'un flux de llevant en nivells baixos i vents del sud en capes altes va afavorir la formació de tempestes organitzades i arregeneratives, un patró especialment nociu.

Segons l'equip científic, l'excés de vapor d'aigua va intensificar la calor latent alliberada en el procés convectivo. Aquest fenomen va enfortir els corrents ascendents i va modificar la microfísica dels núvols, generant un sistema més vigorós i persistent. Calvo‑Sancho subratlla que es tracta d'un procés “no lineal”, en el qual increments relativament petits d'humitat poden desencadenar respostes atmosfèriques molt majors.

Un avís sobre l'evolució dels fenòmens extrems

Encara que l'objectiu principal de l'estudi és comprendre l'episodi de 2024, els seus autors adverteixen que els resultats encaixen amb les projeccions climàtiques per al Mediterrani occidental. Els models apunten a un augment de la freqüència i complexitat de les pluges extremes en un entorn marcat per mars més càlids i atmosferes més humides.

L'informe insisteix en la urgència de reforçar les estratègies d'adaptació, especialment en àrees urbanes i conques hidrogràfiques vulnerables. La millora de sistemes de drenatge, l'actualització de mapes de risc i la planificació territorial basada en escenaris climàtics actualitzats figuren entre les prioritats assenyalades per la comunitat científica.

Propers passos

Els investigadors preveuen ampliar l'anàlisi a altres episodis recents en l'arc mediterrani per a avaluar si s'observen patrons similars. La integració d'aquests estudis en la planificació hidrològica i en els protocols de protecció civil serà clau per a anticipar impactes en un clima que evoluciona amb rapidesa.