Alerta sanitària: gairebé la meitat de les fonts d'Osona i Lluçanès supera els límits de nitrats

L'aigua que brolla de les fonts tradicionals d'Osona i el Lluçanès s'enfronta a un desafiament creixent. Segons l'anàlisi anual del Grup de Defensa del Ter, el 44% d'aquestes fonts supera els límits de nitrat establerts per l'OMS per a potabilitat, la qual cosa les fa inapropiades per al consum humà i reflecteix un problema estructural que es manté des de 2021.

Un mostreig ampli i detallat

El grup ambiental ha recorregut 54 municipis, prenent mostres de més de 170 fonts, de les quals només nou —el 5%— estan seques, alguna cosa que no ocorria des de 2021. “El fet que moltes fonts continuïn seques evidencia els efectes prolongats de la sequera, però la contaminació persisteix fins i tot en anys plujosos”, expliquen des del Grup de Defensa del Ter.

En comparació amb 2021, encara que el percentatge de fonts contaminades es manté en un 44%, la concentració mitjana de nitrats ha augmentat de 131,9 mg/L a 144,6 mg/L, un increment que confirma que els aqüífers retenen nivells preocupants d'aquest compost.

Els punts crítics de contaminació

El mostreig ha identificat tres fonts especialment afectades: la font de la Gana a Caldetenes, amb 508,7 mg/L de nitrats; la font de Gallisans en Santa Cecilia de Voltregà, amb 487,8 mg/L; i una altra font en Santa Cecilia, amb 410,7 mg/L. Aquestes xifres superen més de deu vegades els límits de potabilitat recomanats per l'OMS.

“Aquestes dades mostren que els nitrats no són un problema aïllat, sinó que afecten la seguretat de l'aigua en tota la comarca”, assenyalen des del grup.

Nitrats i el seu origen en el sòl

L'anàlisi apunta al fet que els alts nivells de nitrats procedeixen dels purins utilitzats en la ramaderia intensiva. Les pluges recents han mobilitzat aquests residus acumulats durant anys de sequera, augmentant la seva concentració en els aqüífers. Segons l'estudi, el 67% de les fonts que contenen aigua han experimentat un increment en els nivells de nitrat respecte a l'any passat.

“Escampar purins no és fertilitzar el sòl, sinó contaminar la terra”, asseguren els experts, ressaltant l'impacte ambiental de la indústria porcina intensiva.

Una administració qüestionada

El Grup de Defensa del Ter critica la gestió de les autoritats i considera que l'administració ha estat “incapaç d'abordar seriosament la problemàtica”. Segons el col·lectiu, l'expansió de l'agroindústria porcina a Osona i el Lluçanès ha estat “irresponsable” i ha contribuït de manera decisiva a la degradació de les fonts.

“La contaminació de les fonts no és un tema de romanticisme o de nostàlgia, sinó que exemplifica el greu problema de reserves d'aigua que té Catalunya”, subratllen.

Cap a un canvi de model

La recuperació dels aqüífers i la protecció de l'aigua potable requereixen, segons el grup, un canvi de model agrícola i ramader. Es proposa una reconversió del sector porcí per a promoure una activitat més equilibrada i sostenible, capaç de garantir la qualitat de l'aigua i protegir els ecosistemes locals.

“És necessària una reconversió del sector porcí per a promoure una activitat agrícola i ramadera més equilibrada”, conclouen.