La Generalitat desplega 5 oficines mòbils per a facilitar tràmits a 200 pobles de Catalunya

Un nou model d'atenció ciutadana desplega recursos mòbils per zones rurals per a reduir distàncies, facilitar tràmits presencials i reforçar la connexió entre administració i població en entorns dispersos.

L'accés als serveis públics en zones amb baixa densitat de població entra en una nova fase amb la posada en marxa d'un dispositiu itinerant que trasllada part de l'administració directament al territori. La iniciativa cerca reduir barreres geogràfiques i simplificar gestions habituals que, en molts casos, obliguen a desplaçaments llargs.

Un model administratiu sobre rodes per al territori

El Govern de la Generalitat de Catalunya activa un sistema de cinc oficines d'atenció ciutadana mòbils que recorren 200 municipis petits i dispersos geogràficament. La mesura arrenca la setmana vinent i s'integra dins d'una estratègia de modernització del servei públic orientada a reforçar l'atenció presencial en zones rurals.

Cada vehicle realitza una ruta fixa i visita cada municipi una vegada al mes durant un interval d'entre hora i mitja i tres hores, generalment en horari de demà. L'objectiu és acostar tràmits bàsics a persones que viuen lluny d'oficines administratives permanents.

Quins serveis es poden realitzar en les unitats mòbils

Les oficines itinerants permeten realitzar consultes sobre tràmits, rebre assistència per a gestions digitals i accedir a serveis clau de l'administració. Entre ells s'inclouen l'activació de sistemes d'identificació electrònica, la sol·licitud de certificats, la gestió d'ajudes públiques i la petició de cites prèvies.

Cada unitat compta amb un conductor i un agent especialitzat en atenció digital. Aquest equip acompanya a la ciutadania en processos que, en molts casos, requereixen coneixements tecnològics o accés a eines en línia.

Inversió i transformació del model d'atenció

El projecte forma part d'un nou model de relació entre administració i ciutadania impulsat pel Govern, amb una inversió prevista de 2,4 milions d'euros per als anys 2026 i 2027.

L'aposta se centra a combinar presència física i suport digital per a reduir la bretxa territorial en l'accés a serveis públics, especialment en municipis on la distància a centres administratius és elevada.

Cinc rutes per a cobrir tot el territori

La distribució de les oficines mòbils s'organitza en cinc rutes dissenyades per a cobrir de forma equilibrada les comarques de Catalunya.

Una d'elles recorre Osona, Maresme, Vallès Oriental, Ripollès, Alt Empordà, Selva, Baix Empordà i Garrotxa. Una altra cobreix Alt Urgell, Cerdanya, Alta Ribagorça, Aran, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Noguera i Berguedà.

La tercera ruta inclou Segrià, Garrigues, Urgell, Pla d'Urgell, Solsonès, Segarra, Bages, Berguedà, Lluçanès i Moianès. La quarta es desplaça per Alt Penedès, Garraf, Anoia, Baix Penedès, Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès, Conca de Barberà i Priorat. La cinquena se centra en Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

Criteris de selecció dels municipis

L'elecció dels punts de parada respon a paràmetres objectius vinculats a l'accessibilitat. Es prioritzen municipis amb població envellida, localitats situades a més de 13 quilòmetres del consell comarcal més pròxim, a més de 30 quilòmetres d'una oficina presencial o amb temps de desplaçament superiors a una hora i vint minuts.

També es té en compte el volum de tràmits presencials, especialment en municipis on supera el 13% del total de gestions.

Un projecte que neix d'una prova pilot

El model s'impulsa després de l'experiència prèvia en Terres de l’Ebre, on es va desenvolupar una prova pilot a mitjan 2024. Allí, el sistema ha atès 2.047 gestions en menys de dos anys.

Les consultes més habituals han estat relacionades amb identificació digital, sol·licituds de prestacions, permisos administratius, ajudes vinculades a energies renovables i subvencions per a vehicles elèctrics.

El perfil d'usuaris atesos es concentra especialment en persones majors de 65 anys, un dels col·lectius amb més dificultats per a accedir a serveis digitals.

Un repte de proximitat en l'administració pública

La implantació d'aquestes oficines mòbils respon a una necessitat estructural: reduir la distància entre la ciutadania i l'administració en territoris on la dispersió poblacional dificulta la presència de serveis permanents.

El sistema combina mobilitat, digitalització assistida i atenció personalitzada, amb la intenció de garantir que els tràmits administratius no depenguin exclusivament de la capacitat de desplaçament o del maneig d'eines digitals.