Irregularitats inversemblants i les seves seqüeles

No parlem de xifres, de les dades de barbaritats provocades conscientment, sinó de la seva repercussió personal. En una diferència absoluta respecte a les víctimes d'ETA, una gran majoria dels familiars de les del GRAPO van poder saber el nom de qui els va fer un mal insondable. Per garantir alguna reparació a les víctimes és imprescindible la investigació judicial. Cal insistir en els drets a la veritat, la justícia i la reparació, estretament lligats, als quals no es fa prou cas.

Sota la coordinació i direcció de Consuelo Ordóñez, Ni justicia ni verdad és un informe de COVITE sobre la realitat judicial dels casos de terrorisme sense aclarir, compost per Pablo P. Cid, Irene Muñoz Escandell i María Teresa Morán. S’hi ofereixen detalls nous, de manera que cadascú pot reconstruir millor la veritat d’aquesta història i aportar consciència per reconstruir el teixit social abrasat. Sorprèn conèixer el cúmul d’escandaloses irregularitats, errors i negligències dels responsables públics que, al llarg dels anys, han permès als criminals la impunitat.

Com és possible que arribin a passar vint-i-cinc anys des de la comissió d’uns crims sense que s’hagin celebrat els judicis corresponents? Com poden donar-se absolucions perquè la responsabilitat penal dels processats hagi prescrit? Aquest informe conclou que va ser necessària “la manca de voluntat d’aquells que tenien l’obligació d’impartir justícia i no van complir o no van estar a l’altura de la funció elevada que tenien encomanada”.

Manca de voluntat, manca d’interès, manca de professionalitat. Pèssima coordinació, manca de rigor i d’eficàcia. Omissió de diligències elementals. Llentitud i destresa nul·la. Un desastre. No generalitzem, però són moltes les nyapades que clamen al cel, una rere l’altra, i en aquest informe queden detallades:

Sumaris desapareguts o extraviats. Pèrdua de proves.

No recollir empremtes dactilars.

Assassinats ‘resolts’ en vint-i-quatre hores. Absoluta manca de zel en la investigació de l’instructor i dels Jutjats Centrals d’Instrucció de l’Audiència Nacional.

Autòpsies amb informes deficientíssims.

Informes de balística que no consten i que no van ser reclamats.

Responsables identificats a qui no es va perseguir.

Alguna documentació judicial que contenia el treball realitzat per les Forces i Cossos de Seguretat i l’Administració de Justícia entorn d’un assassinat va ser destruïda per una expurgació duta a terme sense que l’expedient arribés a l’Audiència Nacional. Fins i tot es van arribar a ocultar expedients policials declarats ‘material sensible’, perquè s’estava negociant amb ETA i es temia la ira de la bèstia.

Casos tramitats per òrgans judicials incompetents o en què l’òrgan competent es va inhibir perquè la causa la tramités qui no podia. O el crim del qual l’Audiència Nacional va tenir constància, ja prescrit, només 33 anys després que es produís.

Una vergonya afegida, també impune, la d’una complicitat necessària al servei d’assassins desalmats i en perjudici dels atemorits. Algú intenta reparar la neteja ideològica que la banda ultranacionalista ETA va efectuar al País Basc i que tants rèdits va donar al nacionalisme? Molts van haver de marxar-ne i començar de zero sense ajuda de cap tipus, ni institucional ni social.

A part de la tragèdia personal i familiar (una tristesa i solitud enormes), són sistemàticament calumniats amb insídia. Se’ls va declarar ‘enemics d’Euskadi’, i als qui se’ls etiqueta de fastigosos —bé que ho saben Trump i Putin— se’ls pot fer qualsevol cosa, també eliminar-los, ja que no són ‘humans’. Per a aquesta tasca, com dic, calen còmplices que, com en els assetjaments escolars i laborals, victoregin o mirin cap a una altra banda, guardant un silenci que assenteix.

“El 2017 COVITE va alertar l’Audiència Nacional que almenys vint-i-set víctimes no tenien ni tan sols sumari obert en l’òrgan competent”. Reobrir molt després aquests procediments, ara en mans de les víctimes, suposa per a aquestes un calvari ‘infinit’ per establir la veritat. I la majoria desisteix, fatigada, aclaparada.

Respecte als crims en la central nuclear de Lemóniz, ETA va saber apropiar del moviment ecologista i, “encara que aquest es va iniciar de manera pacífica, des que l'organització terrorista va posar en ell les seves mans, ho va pervertir per complet. El problema va ser que no va haver-hi tampoc una resposta rotunda des del moviment ecologista contra ETA”.

I excepte comptades excepcions, què dir dels clergues i de la seva complicitat (oberta o mal dissimulada) amb la banda criminal.