El GRECO alerta del poc progrés en la lluita contra la corrupció a Espanya

Hi ha grups, comissions, fundacions i centenars d’instruments creats per analitzar, estudiar i assessorar sobre la corrupció a les institucions de tot tipus: govern, poder judicial, cossos policials, àmbits econòmics... Són centenars, fins i tot es podria dir milers i milers d’informes que parlen sobre el problema de la corrupció. El que és preocupant és: es fan cas de les recomanacions? Es prenen mesures per combatre-la? Veient el panorama a Espanya, per no anar més lluny, és obvi que no es fa gaire cas a les recomanacions. És coneguda la frase: “Si vols que una cosa s’eternitzi, crea una comissió”. De comissions, se’n coneixen centenars; de com resolen els temes que s’hi tracten, ben poc. La gent té la sensació que no serveixen per a res.

Aquesta setmana, el Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO) ha fet públics dos informes del 2024 on s’avalua l’estat de la corrupció a Espanya. En aquests informes s’assenyala que el govern no s’ha esforçat gaire a lluitar contra la corrupció. El GRECO demana al Govern espanyol regular, entre altres coses, el paper dels assessors polítics, regular clarament els lobbies i les portes giratòries, i mostra la seva preocupació per la politització del Poder Judicial.

El grup indica en el seu informe que, per garantir la transparència i autonomia del Fiscal General, cal reconsiderar el mètode d’elecció i la durada del mandat, amb processos clars. Pel que fa a la prevenció de la corrupció en el govern i els cossos policials, preocupen les actuacions dels assessors polítics i els riscos de conflictes d’interès i corrupció. Sembla que el govern i el mateix Congrés i Senat miren cap a una altra banda. Les relacions entre càrrecs públics electes i lobbies són preocupants. Segons l’informe del GRECO, menys del 10 % dels parlamentaris informen públicament (no hi ha registre a les seves agendes) de les reunions i contactes amb ells, tot i que és obligatori segons el Codi de Conducta de les Corts Generals. Els codis no són per complir-se? Haurien de ser un exemple per a la ciutadania, i resulta que són els primers que no els respecten: no compleixen ni accepten les normes. Són uns privilegiats que s’aprofiten dels seus càrrecs. Quan això passa, la gent es pregunta: què oculten per no fer públiques les seves reunions si estan obligats?

Després passa el que passa, com els casos, entre d’altres, de Pepiño Blanco, exministre, sobre qui recau (juntament amb l’exministra del PP, Ana Pastor) la responsabilitat de l’accident d’Angrois, on van morir massa persones. I ara, amb altres càrrecs del PP, han creat Acento, un lobby d’influències amb què s’estan enriquint. És ètic? Clarament no, però no passa res. En el cas d’Ana Pastor, almenys ha tornat a la seva activitat anterior, que és la medicina. Pepiño Blanco no tenia ni ofici ni benefici, però va aprendre ràpidament en la seva etapa com a ministre.

Una altra de les recomanacions del GRECO és el control i la transparència dels cossos de seguretat, on la corrupció hi és present, com es veu sovint. Es demana més transparència.

És la corrupció un mal endèmic a la societat? Segons Adela Cortina: “La corrupció desmoralitza i és el pitjor que li pot passar a una societat”. Per a Sèneca: “Allò que les lleis no prohibeixen, ho pot prohibir l’honestedat”. Per al pensador George Bernanos: “El primer signe de corrupció en una societat que encara està viva és que el fi justifica els mitjans”.