Quan informar és insuficient

Per més que els mitjans de comunicació insistim en el nostre paper com a garants de la democràcia, les últimes dades del CIS de Tenazos són inapel·lables: una part creixent de la ciutadania ja no ens creu. La confiança s'ha erosionat fins al punt que més del 40% dels ciutadans pensa que els mitjans actuen com a corretja de transmissió d'interessos polítics o econòmics. Com s'ha arribat fins aquí?

Vivim en un ecosistema mediàtic saturat, on la informació circula a una velocitat que impedeix, moltes vegades, la verificació i la reflexió. Tot es consumeix a l'instant. Però no és només una qüestió de ritme: és una qüestió de poder. El 45,9% dels enquestats considera que els mitjans estan en mans d'uns pocs grups. I aquesta percepció es reforça  si l'interès públic desapareix de la línia editorial.

L'estudi del CIS és especialment dur en un altre front: la desinformació 

Només un escàs 3,1% creu que els mitjans estan lliures de faules. En canvi, un 46,3% opina que contribueixen activament a difondre'ls. Aquesta és una acusació greu i no pot despatxar com un mer malentès del públic. 

Si gairebé la meitat dels ciutadans pensa que els mitjans menteixen —intencionadament o per negligència—, és perquè alguna cosa està fallant estructuralment i això cal revertir-ho. 

La situació empitjora si observem la reculada percebuda en la llibertat i independència dels periodistes. Més de la meitat de la població creu que els professionals tenen avui menys marge que fa una dècada per a exercir la seva labor amb autonomia. 

La falta de pluralitat en les opinions que arriben al gran públic només agreuja aquesta crisi. De fet, un 38,7% dels ciutadans denuncia que no es donen veu a postures diverses, alguna cosa que sempre hem cuidat en CatalunyaPress, on des de la tribuna molt diferents postures i idees tenen el seu espai.

Perquè és necessari garantir una representació honesta de la complexitat social i política. Sense això, el que es genera no és informació, sinó tot tipus de propaganda.

La pregunta, per tant, no és si els mitjans han de recuperar la confiança del públic. És si estem disposats a transformar-nos per a merèixer-la. No basten campanyes d'autoafirmació corporativa ni discursos sobre la funció democràtica del periodisme. Sinó de apostar per exemple, per la diversitat en les pròpies redaccions.

Perquè si el periodisme perd la seva credibilitat, el que es ressent és la societat democràtica. I això no se soluciona amb titulars impactants, sinó amb un compromís sostingut diari amb la veritat, la pluralitat i la ciutadania. 

Siguem francs, estem en aquest encreuament de camins on necessitem de tot el talent, el vostre i el nostre. Ara es tracta bàsicament de comprometre'ns a continuar informant junts, benvolguts lectors.