Guinea Equatorial necessita “Un lloc per a ser lliure”

Hi ha històries més pròpies de la narrativa de terror que de la realitat, com certs casos de “teràpies” de “reorientació sexual”, una pràctica que a Espanya rep una reprovació generalitzada, però que en altres països està plenament vigent. Ho explica qui ha hagut de patir dos “tractaments” al seu país d’origen, la República de Guinea Equatorial —per cert, un país històricament lligat a Espanya i l’únic de l’Àfrica negra que parla el nostre mateix idioma—, un a l’església i un altre segons les tradicions del curanderisme fang, amb cerimònies tan sinistres com el sacrifici d’un gall, la sang del qual ha de ser vessada sobre el cos del pacient i ingerida per aquest... Imaginació truculenta? No, testimoni real de qui ho ha patit, amb el lògic fracàs d’aquestes “teràpies” seguit de la marginació familiar, el menyspreu social i la condemna a viure al carrer, de la caritat pública o de la prostitució.

D’això ha estat parlant l’escriptor ecuatoguineà Gonzalo Abaha Nguema, que ho va explicar fa pocs dies en un acte celebrat a La Laguna (Tenerife). Gonzalo, autor d’una obra narrativa amb indubtable arrel autobiogràfica —“Lo rarito que eres” i “Las ratas también se enamoran”—, va explicar el trist destí a Guinea Equatorial de les persones LGTBIQA+, condemnades a la més absoluta de les segregacions i per a les quals s’ha iniciat una campanya destinada a crear un espai segur on puguin trobar informació i consell, assistència psicològica i legal, ajuda material i fins i tot allotjament. Sí, un lloc on refugiar-se per no haver de sobreviure al carrer o a la selva. En definitiva, una llar on recuperar una vida plena i lliure de pors i amenaces i de servituds com les teràpies de conversió o els matrimonis forçats.

Amb Acció Triangle i Somos parte del mundo s’ha organitzat una campanya de crowdfunding que busca suscitar suport i solidaritat i que continua oberta al web de la Fundació Mi grano de arena: https://www.migranodearena.org/reto/un-lugar-para-ser-libres, que persegueix aconseguir la creació d’“Un lloc per ser lliures” en un racó del golf de Guinea anomenat Malabo. On també parlen en espanyol, però on els gais pateixen com patien els seus homòlegs a l’Espanya d’abans de fa més de mig segle. Un malson que no és legítim oblidar quan encara hi ha qui el viu.