De Francesc a Lleó XIV, sense oblidar a Pepe

Robert Francis Prevost va començar a exercir el seu pontificat des del mateix moment en què va ser triat Papa. No ho té fàcil i ell ho sap. Francisco va deixar el llistó molt alt i ara serà molt complicat seguir per la senda d'obertura i acostament als més desfavorits que va marcar Jorge Mario Bergoglio i retrocedir a posicions pretèrites no és una opció. 

L'església catòlica està en franca reculada, almenys, a Occident. Entre els europeus només el 20% es declara creient i els seguidors de l'Església de Roma creixen a un ritme modest del 0,2%. A Espanya la situació no és millor. Els practicants no arriben al 19% i la suma de no creients, ateus i agnòstics de menys de 35 anys ronda el 60%. Per tant, necessita revulsius per a no continuar perdent feligresos perquè les dades, per als quals creuen, són francament alarmants.

En el món es practiquen més de 4.000 religions i el 84% de la població diu tenir alguna creença religiosa. Uns 2.600 milions de persones es reconeixen cristians i arribaran a 3.000.milions en 2050. Amb tot, és l'islam el credo que més s'expandeix. Avui dia, són uns 2.000.milions i es calcula que a meitat d'aquest segle rondaran els 2.800 milions de creients. 

El papa Francesc va ser un mur de contenció enfront del nacional populisme, ja que dos de les seves principals posicions polítiques —el suport als immigrants i la defensa del medi ambient— estaven en franca contraposició amb els programes ultradretans. Bergoglio mai es va posar de perfil en els conflictes amb els intransigents, basta recordar el seu rebuig sense pal·liatius a les salvatges polítiques de Donald Trump amb els immigrants.

És cert, no obstant això, que Francisco va prendre decisions que per a alguns poden estar carregades d'un cert populisme. És el cas, per exemple, de negar a residir en la part noble del Vaticà. Per a uns altres, va ser una clara declaració d'intencions coherent amb els postulats de Sant Francesc d'Assís. No obstant això, en opinió dels seus detractors recorda a certes estratègies populistes que busquen de forma molt teatral aglutinar al poble davant les elits. El seu mandat va estar molt més jalonat per llums que per ombres, però el seu conservadorisme envers el paper de les dones a l'Església contrasta amb la seva obertura de mires en altres àmbits 

Per contra no se sap gairebé res del que pensa Prevost: no existeix una producció literària ni de llibres, documents o intervencions que indiquin quals pot ser les tendències del nou pontífex. Per part seva, el Vaticà ni tan sols ha confirmat encara que el perfil de X que es presenta com a seu, on els mitjans han trobat algunes reflexions, sigui oficial.

En la seva primera intervenció pública davant unes 100.000 persones i que va durar uns deu minuts, va utilitzar expressions i idees d'anteriors pontífexs juntament amb criteris propis. En principi, va ser una catequesi per als fidels, sense un sol titular per als mitjans, és a dir, per a consum de la pròpia comunitat creient, no per a la resta del món. Però aprofitant l'aniversari de la fi de la II Guerra Mundial va canviar de registre i amb un discurs netament polític va anunciar: “Em dirigeixo als grans del món: mai més la guerra!”, una repetició de les paraules de Pau VI en el seu discurs davant l'assemblea general de la ONU en 1965.

Aquest últim diumenge León XIV ha començat oficialment el seu mandat amb la celebració d'una missa davant 200.000 persones i delegacions de 150 països. Entre ells els Reis d'Espanya, el vicepresident dels EUA J.D. Vance o Vlodímir Zelenski amb el qual s'ha entrevistat després de la cerimònia.

En l'homilia León XIV ha posat l'accent en dues qüestions: de cara a l'exterior ha demanat fraternitat, i reconciliació per a un món ferit per l'odi, la violència, els perjudicis i li por al diferent. De portes endins ha remarcat la necessitat de bastir ponts entre faccions i amalgamar la tradició i les reformes per a adaptar al món actual. 

Amb l'elecció de Prevost, el Vaticà ha fet tota una declaració d'intencions i anuncia que no es conformarà amb ser un convidat de pedra i, per consegüent, no romandrà passiu davant el nou ordre mundial que ja s'està configurant. I és que en realitat una de les qüestions que està en joc és qui enarbora la bandera dels valors cristians que ara grapegen amb total descaradura des de la Casa Blanca EUA a Giorgia Meloni a Itàlia, Viktor Orbán a Hongria o Vox a Espanya.

Siguem o no creients, és una evidència que l'actitud del Papa davant els grans problemes acaba per incidir en les nostres vides quotidianes. Per això, té una importància cabdal que León XIV segueixi la petjada que Francisco va deixar en desenes de milions de persones.      Perquè estant molt lluny de compartir creences, existia una gran sintonia entre Francisco i amplis sectors de la societat en la seva obstinació per donar visibilitat a aquesta altra part d'éssers humans als quals la majoria de prebostos i classes afavorides malden per bandejar no vagi a ser que surtin dels seus amagatalls i fotin  la festa.

En això coincidia plenament Bergoglio amb un altre gran que se'ns ha anat aquests dies: Pepe Mujica, expresident de l'Uruguai, un home íntegre i referent per a l'esquerra sud-americana que va fer de la paraula la millor arma per a aconseguir la pau. 

Als dos que la terra els sigui lleu.