“Davant dels drets humans, el silenci no és una opció. Paz i justícia per a Palestina"

El passat dissabte, milions de persones estaven pendents del festival d'Eurovisió per veure i escoltar els cantants que representaven els seus respectius països. Les cançons, així com els seus intèrprets, n'hi havia per a tots els gustos. I, com passa cada any, no sol guanyar la cançó favorita del públic. Algú recorda alguna edició sense cap escàndol o sospita de frau? Cada edició està envoltada de polèmica. Per això, aquest any han tornat a sorgir problemes, i la política, com sempre, ha marcat els resultats del festival que s’ha celebrat a Suïssa.

En aquesta ocasió, el guanyador ha estat l’austríac JJ amb la seva òpera pop Wasted Love. En segon lloc, Yuval Raphael d’Israel, “la gran sorpresa” per a tothom, amb una classificació que fa olor de frau. Hauria estat molt mal vist que Israel hagués guanyat; no es podria celebrar el festival allà, i hauria estat massa evident. El mateix passa amb la classificació de la Melody, la representant d’Espanya amb la seva cançó Una diva, que contra tot pronòstic va quedar en el lloc 24 de 26 participants. Una altra decisió que genera dubtes més que raonables. És una manera de castigar el govern de Pedro Sánchez.

Els interessos polítics estan desplaçant els principis fundacionals d’Eurovisió, que va començar el 1956, quan la guerra havia dividit Europa. La Unió Europea de Radiodifusió (UER), creada poc abans, buscava crear un festival que representés la cooperació i l’entesa entre països.

Tot i que els representants de la UER sempre han afirmat que Eurovisió no està polititzat, la realitat ha demostrat el contrari. La presència d’Israel al certamen no està justificada, especialment tenint en compte que en edicions anteriors es va vetar Rússia per la seva invasió d’Ucraïna. Si considerem el que està passant a Gaza, Israel no hauria de participar.

Els comentaristes de TVE van recordar durant la segona semifinal que Espanya havia demanat a la UER que es debatés la presència d’Israel. Aquest comentari va molestar el país, que va protestar immediatament.

Davant d’aquesta situació tensa, i amb la llibertat d’expressió amenaçada per possibles sancions a Espanya per part de la UER si es tornaven a produir comentaris similars, ja s’intuïa que alguna cosa desagradable passaria, com finalment es va comprovar a la final. En temes de noves tecnologies, espionatge i desinformació, el govern de Netanyahu és mestre. Al final, els vots que van deixar Israel en segona posició van ser resultat d’un frau i una manipulació que cal denunciar i investigar. Aquest escàndol no pot quedar impune. Si no s’arriba al fons del frau i es destapa com s’ha manipulat el televot, Espanya hauria d’abandonar Eurovisió. No podem quedar com els ximples del festival, mentre un ministre israelià presumeix que els ciutadans espanyols donen suport a Israel.

Amb calma, i donant suport, per un cop, a TVE amb les seves paraules: “Davant dels drets humans, el silenci no és una opció. Pau i justícia per a Palestina”. TVE, que sembla no tenir gaire influència a la UER, hauria d’aconseguir que altres països se sumin a la seva petició i exigeixin una investigació a fons del que ha passat, perquè Eurovisió no es converteixi en moneda de canvi política.

No tinc res en contra d’Israel, ni molt menys dels seus ciutadans, només d’aquells extremistes que tenen l’avarícia i la venjança com a lema, i per descomptat, del govern actual que està cometent un genocidi contra el poble palestí. Per tant, si no s’aclareix el frau dels vots, Espanya hauria de sortir d’Eurovisió, i la resta de països no haurien de girar la cara. Encara que pugui semblar un tema menor, no ho és.