Els treballadors no podran tenir segon habitatge: més impostos, menys gaudir

El tema de l’habitatge és un problema, per l’escassetat existent. Els preus de compra pugen, igual que els lloguers, que estan pels núvols. Aquesta situació gairebé ningú la nega. Com solucionar-la? Hi ha diverses maneres que les diferents administracions haurien de posar sobre la taula: dedicar terrenys públics a construir habitatge públic de lloguer en part, i de compra de l'altra. Arribar a acords amb empreses privades, posar en pràctica la col·laboració publicoprivada en condicions especials. Controlar la venda a grans tenidors, a fons voltor, no concedir la nacionalitat a estrangers que compren habitatges...

En massa ocasions les administracions recorren a la fórmula més fàcil per a elles, però no tant per als ciutadans treballadors que, amb el seu esforç, han aconseguit comprar diversos habitatges, alguns com a segona residència per poder-hi passar les vacances, o com a inversió. És un crim fer-ho? Doncs una cosa similar pot semblar després de les mesures que el govern ha decidit posar en pràctica en breu. La intenció és una major càrrega tributària a les vivendes buides en l’IRPF, que podria anar entre l’1,1% i el 2%. No contents amb això, Hisenda (que no som tots) indicarà als ajuntaments que “complementin” la pujada, que li sembla insuficient, amb l’increment de l’IBI a aquest tipus d’habitatges. Per què? L’objectiu és que hi hagi més habitatges al mercat de lloguer.

La ministra d’Habitatge ho explicava aquest dijous. Com que no vol que sigui una proposta del govern de coalició, serà el partit del president, el PSOE, qui presenti la proposta al Congrés, segons la ministra, per agilitzar el tràmit. També serà perquè Sumar no es pengi la medalla, com ha estat fent últimament. La decisió del govern pot caure com una galleda d’aigua freda per a aquells que tenen més d’un habitatge. Són gairebé tres milions de famílies les que tenen una segona residència, segons l’Institut Nacional d’Estadística. El 60% dels espanyols viuen en habitatge de la seva propietat, i d’aquests el 80% en tenen només un. El 16% disposen de dos habitatges i un 4% en tenen tres o més. Són rics els que tenen una segona residència? O els que en tenen tres? Sincerament crec que no, que els que les han pogut adquirir, les tenen fruit del seu treball, de l’estalvi, pensant en la vellesa o en deixar als seus fills una propietat.

La proposta que presentaran els socialistes i que vol imposar el govern representa collar cada cop més les persones treballadores que inverteixen, que es sacrifiquen, i el premi: és una pujada d’impostos, intervencionisme, aplicació de polítiques que de cap manera són socialistes. El problema de l’habitatge necessita un enfocament global, controlar l’especulació immobiliària, però també la manca de sòl i el fet que el que hi ha és car. Que les administracions s’hi impliquin de debò, garantint també als propietaris que lloguen els seus habitatges que no els suposarà una despesa enorme quan un llogater marxi i el deixi fet malbé.

Que el problema de manca d’oferta no es resolgui en un any, sinó en molts. Que un pacte d’Estat és necessari perquè s’hi impliquin totes les parts afectades. Apujar impostos no és la solució al problema de l’habitatge, ja hi ha massa impostos. Resulta que si uns pares volen cedir un habitatge a un fill, ambdues parts han de pagar una quantitat molt important d’impostos. Per què no faciliten aquestes operacions eliminant aquests impostos? Seria una manera de facilitar-ne l’ús. Però no. Es pot arribar a pagar fins a 40.000 euros.

Quan la proposta socialista arribi al Congrés, quins partits votaran a favor d’apujar aquests impostos? Queden poques setmanes, primera quinzena de juny, per conèixer la posició de les formacions polítiques. Resulta que un treballador que té una segona residència l’haurà de vendre i quedar-se sense vacances. Això és la protecció a les famílies? Deu ser la de Hisenda, que cada dia es comprova que no és la de tothom.