La part humana en l'era de la tecnologia

En aquest escenari d'invasió sigil·losa de la nostra privacitat i dels espais de diàleg democràtic, hem d'adoptar amb urgència un nou marc normatiu.

Vivim, sens dubte, l'era de la tecnologia. Però, al mateix temps, és l'hora de les persones.  Perquè hi ha qualitats que cap intel·ligència artificial aconseguirà emular: la gratitud, la solidaritat o l'anhel de justícia. Aquests intangibles són avui més imprescindibles que mai.

Ha arribat el moment de reivindicar l'humà i establir amb claredat els drets i els deures que vinculen a les persones i a les màquines en aquest nou ecosistema tan digital. De posar en el centre els valors que sustenten la nostra societat i de redactar un nou contracte social renovat que garanteixi que la tecnologia serveixi al benestar col·lectiu.

No n'hi ha prou amb avançar: el progrés ha de ser inclusiu. La tecnologia ha d'impulsar el desenvolupament de tots, no d'uns pocs. Perquè, al cap i a la fi, la tecnologia adquireix el seu veritable sentit quan està al servei dels altres, de les persones.

És cert que li prestem massa atenció als actes egoistes; protagonitzats per persones amb grans dèficits d'empatia. Som humans, tan humans. En aquesta mena d'escenari, les seves víctimes poden trobar dins de si mateixes l'esperança de contribuir a construir un món millor des de si mateixes, on la bondat sigui el centre de les seves accions. La llavor d'un nou arbre els fruits del qual un dia seran gaudits per tots. Sense aquestes illes socials, l'esperança morirà en tots els cors. 

La tecnologia ens aisla i hem d'esforçar-nos per reunir-nos més. La tecnologia ens supera en rapidesa, però li avantatgem en creativitat. Una abraçada li guanya per golejada a qualsevol emoji o meme genial. Una amena xerrada entre dos éssers humans és millor que qualsevol Siri contant l'acudit estrella del seu repertori. 

Els éssers humans cometem errors, i a vegades caiem en el mateix lloc ensopegant amb la mateixa pedra unes poques vegades. No?. Però gràcies a aquests mateixos errors aprenem i creixem, ens tornem més resilients, més savis i sofrim menys. Les màquines poden mesurar i definir un petó, però no poden recrear ni transmetre el que se sent.

Si hi ha esperança en aquest entorn digital tan aclaparador, aquest ingredient clau són els éssers humans. Tu, jo, nosaltres, cada dia, en cada pas, amb cada pensament i acció.