EL TPS, ajuda fatal?

M'agradaria fer algunes reflexions sobre el tema del TPS (Estatut de Protecció Temporal), que ha generat tanta controvèrsia per l’impacte que té sobre l’emigració venezolana als Estats Units i especialment arran del gir en la política migratòria del president Donald Trump. El TPS és efectivament provisional en la seva concepció i naturalesa, no permanent; el seu objectiu és permetre a l’emigrant que ha entrat il·legalment als Estats Units i que fuig de països en condicions complexes tenir una mena de condició legal que li permet mantenir-se durant un període específic i amb autorització per treballar i establir-s’hi per una petició, generalment no superior a dos anys, en territori nord-americà. Aquest mecanisme implementat originalment l’any 2021 per als veneçolans i per un període restringit, és al meu entendre una política de facilitació, certament, però que pot acabar essent perversa per al beneficiari. Aquest mecanisme, igual que el parole humanitari, pot acabar sent perjudicial a llarg termini per als emigrants.

L’any 2018, quan es va signar a Marrakech el Pacte Mundial per a una Migració Segura, Ordenada i Regular, un dels fonaments acordats en aquest pacte era garantir una governança migratòria basada en la progressió dels Drets Humans i en instruments jurídics bàsics que reconeixen la condició migratòria i el degut procés per contribuir que aquestes mobilitzacions siguin el menys vulnerables possible. Aquest acord buscava convertir-se en l’instrument central normatiu i multilateral per al tractament del fenomen migratori a nivell global. Malauradament, alguns pocs països no el van signar, incloent-hi els Estats Units, fet que els va permetre no comprometre internacionalment les seves polítiques migratòries.

En resum, l’essència d’aquest instrument que es va negociar durant diversos anys era garantir el respecte efectiu, la protecció i el compliment dels drets humans de tots els migrants, independentment de la seva situació migratòria, en totes les etapes del cicle migratori, així com eliminar totes les formes de discriminació, inclosos el racisme, la xenofòbia i la intolerància, contra els migrants i les seves famílies.

En el cas de l’Estatut de Protecció Temporal (TPS), com a benefici migratori, va permetre a ciutadans viure i treballar legalment durant un període determinat, mentre les condicions al seu país d’origen no fossin segures, i que oferia protecció contra la deportació i la possibilitat d’obtenir un permís de treball. Des de l’arribada de la nova administració s’ha demostrat la fragilitat d’aquesta prerrogativa unilateral, ja que en el seu moment va ser una eina política per al govern de Joe Biden i, en el cas de Donald Trump, una opció per complir les seves promeses electorals en la seva lluita frontal contra l’emigració il·legal.

¿Una trampa?

Innocents, milers de ciutadans que es van sotmetre a aquesta prova de foc que suposava que al final del camí els permetria quedar-se als Estats Units. Ni el mecanisme es va crear per garantir una permanència permanent, ni els emigrants poden complir amb tornar als seus països d’origen en el moment del canvi de la situació objectiva que al·legaven per sotmetre’s a aquest benefici migratori. Els processos d’assimilació poden convertir-se en un obstacle perquè l’emigrant temporal torni al seu país d’origen.

El TPS acaba sent una trampa perquè no garanteix progressió en la seva permanència i estan sotmesos a diferències internes dins del mateix país receptor. Molts veneçolans pensaven que el canvi d’estatus migratori seria fàcil i sense grans traumes. La realitat és que acaba sent un mecanisme pervers perquè la manca de garanties al ser un instrument temporal.

La realitat és que els Estats Units no estan obligats a estendre les permanències legalment, atès la seva naturalesa. Els estats tenen dret a filtrar les emigracions, però en la meva opinió, des del moment que els accepten, llevat de causes superiors com delictives o terroristes, han d’acollir aquestes emigracions després que s’hagin assentat en els seus territoris. Avui són milers de veneçolans que pateixen l’angoixa d’aquesta incertesa. Sens dubte, el colp històric al qual ens hem sotmès els veneçolans no és una realitat menor.