El president Illa, sense pressupostos, treu diners “sota les pedres”
Illa navega la política catalana sense pressupostos: astúcia i suplements per mantenir-se el govern
Deia el poeta i pintor britànic William Blake que “el dèbil en valor és fort en astúcia”. Alguna cosa així està passant amb el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, que governa en minoria, situació molt complicada. S’ha quedat, sense pressupostos aquest 2025 per la negativa d’ERC, els Comuns i, per descomptat, de Junts. Aquest primer embat a Illa semblava que podia afectar els seus projectes —propis i els assumits pels republicans i els comuns—, ha aconseguit en el que va d’any tres suplements de crèdit; l’últim, aquest dimecres, amb un import de 468 milions d’euros i amb els vots del PSC, Comuns, ERC i l’abstenció de Junts.
Els tres suplements sumen 3.937 milions. Aquests gairebé 4.000 milions vénen a suplir, en part, la manca de pressupostos i l’amenaça que quedin paralitzades moltes de les propostes del govern de Salvador Illa. Amb aquests suplements es produeix un cert equilibri pressupostari.
No fa tants dies que el president de Catalunya presentava a Barcelona i Madrid el seu pla d’inversions de 18.500 milions fins al 2030 perquè Catalunya torni a liderar l’economia espanyola, ser el seu motor, com ja ho havia estat en altres temps. La seva proposta serà possible si aconsegueix afiançar l’estabilitat política, que no és fàcil, però no impossible, si es té en compte que per arribar a acords ha de recollir les propostes d’ERC i Junts en matèria de polítiques socials, culturals, d’habitatge, protecció de la llengua, entre altres.
Deia el polifacètic Johann Wolfgang von Goethe que “hi ha dos poders pacífics: el dret i l’astúcia”.
El que està sent evident és que, sense pressupostos, es poden buscar fórmules per tirar endavant les propostes d’un govern en minoria. ¿Surt gratis el sí dels dos grups que donen suport des de fora al Govern? Com sempre, tots hem après que “res no és gratis en aquesta vida” i en política molt menys: tot té un preu, per desgràcia. Hi ha un proverbi que diu: “L’astúcia del guineu és millor que l’olfacte d’un bon caçador”.
Així que, tercer suplement, diuen que l’últim, però segur que el fet de no tenir pressupostos ho suplirà amb altres dotacions pressupostàries i altres aportacions del govern central.
Escriu el teu comentari